Gràcies al carnet tresc i a l’abonament per
un any als cinemes Girona estic descobrint pel·lícules que mai hauria triat
pagant doncs són films que a priori semblen poc interessants i són molt més. Ahir vaig
anar a veure Llévame a la Luna, comèdia romàntica francesa, i em vaig emportar
una grata sorpresa. Aparentment és una
comèdia romàntica més d’aquestes que passen sense deixar res en l’espectador,
tret de quatre riure’s estúpits. Però quan entres en ella té fons i diu moltes coses sota la
disfressa de comèdia. Fa reflexionar sobre la rutina en les relacions de
parella i en com a vegades qui sembla la parella de la teva vida només és algú
a qui ens hem acostumat.
Isabel té una vida d’allò més ordenada i
estructurada amb el seu nòvio de fa 10 anys. No només tenen absolutament programat
cada dia de la seva vida en quan a feina o activitats. Sinó fins i tot el sexe
té data a l’agenda. No hi ha lloc per a la improvisació o la novetat. Ella no
és conscient que realment està farta d’aquesta vida fins que viatja a Àfrica i
coneix un xicot esbojarrat, lliure, que la fa riure, li aporta aventura i
novetat. Ella només té un objectiu amb aquest noi, trencar una maledicció que
cau sobre la seva família en què el primer matrimoni no sol funcionar mai. Així
que l’utilitza per casar-se i divorciar-se i així tenir un matrimoni feliç amb
el seu xicot. Però un gir inesperat canvia la seva vida.
El film està ple de situacions exagerades i
còmiques. No pretén ser més que una comèdia agradable. Tanmateix té la seva
ironia i dóna un missatge interessant enmig de paisatges preciosos com Àfrica i
Rússia.
Molt recomanable per passar una estona
divertida i sortir del cine amb un somriure a la cara, per la bellesa de la
història. Diane Krueger molt interessant en aquesta vessant còmica.
Jo també vull que em portin a la lluna!
- El millor: la interessant barreja entre humor i missatge.
- El pitjor: No aporta novetat. És un tema molt tractat.
*Puntuació: 7