19 d’abr. 2012

REC 3, GÉNESIS


La revista Time Out London ha confeccionat una llista de les 100 millors pel·lícules de la història del terror i entre elles hi apareix REC, el film de zombis dirigit per Jaume Balagueró i Paco Plaza.
Havent posat REC entre les millors segurament es posarien les mans al cap si veiessin  REC 3, Gènesis.  La tercera entrega de la saga ha trencat amb les altres dues, no tan en la trama com en la forma i l’estil aconseguint un producte completament nou. No és que sigui una mala pel·lícula, és que hauria de tenir un altre nom i no pretendre ser una tercera part de REC, perquè es carrega la filosofia de la saga: terror seriós, poca sang i càmera domèstica.
La pel·lícula succeeix a una boda on un convidat infectat per la malaltia que converteix en zombi comença a contagiar a tots els convidats. El recent casats se separen accidentalment però no perden l’esperança de retrobar-se vius.
La pel·lícula no té pràcticament introducció i ràpidament comença una trama plena sang i mort que només dura 80 minuts. Considero que a Paco Plaza se li ha anat de les mans l’excés de gore, una característica innecessària en les altres pel·lícules que jugaven més amb el suspens i la foscor. En aquesta tot és massa explícit, a penes hi ha suspens i la sang gratuïta acaba sent desagradable per l’espectador.
Un altre error és que deixen de banda el recurs tan interessant de la càmera domèstica als pocs minuts de començar la pel·lícula. Potser això fa més agradable la visualització de la pel·lícula però crea una distancia entre l’espectador i els personatges que la càmera domèstica trencava.
S’incorpora l’humor negre a la història. Està ben portat, no és excessiu i té moments crítics bons com quan apareix un inspector de SGAE per controlar les cançons de la boda. Tanmateix no sóc molt partidària de la barreja d’humor i terror doncs en molts moments un gag només fa que trencar la tensió de l’escena.
En definitiva, una pel·lícula amb bones intencions que no és capaç de superar la categoria de pel·lícula de terror de sèrie B que pràcticament només aporta sang i fetge.



  • El millor: l’escena del primer contaminat que es llença damunt els convidats.
  • El pitjor: que es faci dir REC 3 quan es desentén completament de les altres dues pel·lícules de la saga.


*Puntuació: 6


15 d’abr. 2012

100 ANYS DE TITÀNIC


El 15 d’abril de 1912, una nit com la d’avui, el Titànic va desaparèixer a les aigües gelades de l’Atlàntic. Per això als cines de tot Catalunya el mític vaixell es torna a enfonsar, però aquest cop en 3D. I ho fa aprofitant l’aniversari del centenari de la famosa catàstrofe. James Cameron no ha perdut l’oportunitat de tornar a treure rendiment a les sales amb la seva versió de 3 hores i quart. Cal dir que tornar-la a veure als cines és una experiència que per una seguidora de tot allò relacionat amb el Titànic és gairebé mística. Ara bé, el 3D deixa molt que desitjar i és que  les pel·lícules no rodades per ser 3D és difícil que funcionin si es fa a posteriori.

Els cines no són els únics que rememoren l’enfonsament. A les drassanes de Barcelona torna l’exposició Titànic Exhibition, que ja va ser aquí en dues ocasions. És una exposició molt ben dissenyada, en què s’explica cronològicament des que es va construir el vaixell fins que es va enfonsar a través de fotografies, d’objectes autèntics recuperats del mar i de reproduccions de camarots, de passadissos del vaixell i fins i tot d’un tros de gel en què podem notar la temperatura a què estava l’aigua aquell dia.
L’exposició és temporal però estarà a Barcelona des del 23 de març fins el 30 de setembre. El preu de l’entrada és de 12 euros i inclou una audioguia indispensable per treure totalment el suc a l’exposició.

Ben lluny d'aquí, a Gran Bretanya, pels molt aficionats i, sobretot, per les butxaques més
afortunades (7200 euros el passatge)s’ha recreat un creuer (Balmoral) que imita el Titànic en el recorregut, en el luxe interior, en el nombre de passatgers i fins i tot en els menús que se serviran. Alguns passatgers han assistit disfressats d’època. El vaixell és modern exteriorment i tecnològicament això sí, no fos cas que també s’acabés reproduïnt l’accident amb l’Iceberg. Diumenge passat va salpar de Southampton i estava previst que arribés a Nova York avui mateix. Tanmateix, hi haurà retards pel fet que als pocs dies de salpar van haver de tornar a port per un passatger malalt. Estarà maleït?

També a Barcelona la nit del 14 d’abril (la passada nit) el Museu marítim ha organitzat un sopar amb familiars de passatgers del vaixell insumergible organitzat per la Fundació Titànic. Al sopar se serviran els menús que es van servir la nit fatídica al restaurant de primera classe Le parisien. Hi haurà 200 comensals, els mateixos que hi havia fa 100 anys. La música que sonarà serà també la que va tocar la orquestra del Titànic. A l’hora que es va enfonsar el vaixell es farà un minut de silenci, sonaran les bocines dels vaixells del port i al dia següent els convidats podran llençar flors al mar. Un sopar al què molts voldríem assistir, sense dubte.

Aquestes són les activitats més importants que es fan entorn el Titànic, tot i que n’hi ha moltes més: pel·lícules noves per tv, documentals, programes especials i sense parlar del Museu de Titànic que hi ha a Belfast, Irlanda.

Esteu preparats doncs per pujar al Titànic?