28 de jul. 2011

BETTY ANNE WATERS

Hilary swank és una de les actrius de moda dels últims temps i arriba a les cartelleres amb dues pel·lícules alhora: Betty Anne Waters i La víctima perfecta.
Betty Anne Waters  retrata el cas real d’una dona sense estudis que en la lluita per treure el seu germà de la presó decideix estudiar la carrera de dret per fer-ho ella mateixa. A Betty Anne i Kenneth els uneix un lligam més fort de l'habitual entre germans per la duresa de la seva infantesa. La falta d’una mare que els atengui els uneix molt intensament, i aquest lligam perdura amb els anys. És per això que quan acusen Kenny de l’assassinat d’una veïna del poble Betty Anne mou cel i terra per demostrar la seva innocència, deixant en segon pla el seu marit i els seus fills, fins i tot. L’ajuda d’una gran amiga que coneix durant la carrera serà vital en el desenvolupament dels esdeveniments.
Sembla que a Hilary swank s’està encasellant en personatges lluitadors fins l’extrem i que són exemples de superació, com ja va fer a la pel·lícula que li va donar l’Oscar Million dollar baby. Tantmateix aquest fet no vol dir que ella no interpreti més que bé els seus papers.
La pel·lícula és interessant a nivell d’emocions, de sentir empatia cap als germans però quant a trama és molt previsible. No costa gaire endevinar si el germà és innocent o culpable, a pesar que intenten fer-te dubtar en alguns moments.  A més, el tema de la història( personatge que lluita contra el poder judicial per demostrar que comet errors) ha estat molt trillat. Aquest film recorda a Erin Brockovich, de Steven Soderbergh.
La pel·lícula funciona per la bona interpretació dels dos germans i perquè la força de Betty Anne i la capacitat de superació que té connecta amb tots aquells que estem davant la pantalla. L’ésser humà és capaç de superar límits que creia impossibles si no es rendeix i això queda palès en aquesta història d'emocions.



*Puntuació: 7




25 de jul. 2011

CARS 2

La nova entrega de Cars, de Pixar, ens presenta una història d’espies i acció enmig de les ja conegudes aventures de Rayo mcQueen junt amb el seu amic Mate. Les casualitats i la mala sort de la grua vella i rovellada porten a dos espies que persegueixen un mafiós a confondre Mate amb un espia més,  desencadenant un seguit de situacions interessants i divertides. Alhora, Rayo mcQueen ha de competir en una carrera molt important contra un cotxe de formula 1 italià.  
Els guionistes de Pixar demostren la seva capacitat amb una trama d’espies molt ben adaptada als cotxes i combinant perfectament l’acció amb l’humor.
Ara bé, tot i que la pel·lícula estigui ben resolta i aconsegueixi atraure els diferents públics, perd tot el sentit que tenia la primera. Cars va tenir un gran èxit en tocar un tema cultural real als EEUU com va ser la construcció de l’autopista deixant la carretera 66 aïllada i deserta i portant a la ruïna tots els pobles dels voltants. Aquest tema sumat al carisma dels personatges la van dotar d’un encant que la segona no té. No han arriscat, com solen fer, han anat al segur.
És un voler i no poder.
El què si que hi trobem és el segell de Pixar i Disney en  els seus missatges i sentiments.
Tot i els múltiples peròs val la pena anar-la a veure per la feina ben feta que hi ha darrere de totes les produccions de Pixar i per no perdre’s el magnífic curtmetratge de Toy story que ofereixen abans de Cars 2.

Puntuació: 7



13 de jul. 2011

INSIDIOUS

Els creadors de Saw, James Wan I Leigh Wannell, ens demostren de nou la seva habilitat en el cinema de terror amb Insidious. El film combina trets clàssics del terror, com la casa encantada o els fets paranormals, amb trets innovadors. Per això en cap moment tenim la sensació d’estar davant un tema molt explotat. Aconsegueix sorprendre i, sobretot, fer sentir por a l’espectador. En la història no s’assembla gens a Saw, però si en la qualitat, en canvi es nota la empremta dels productors de Paranormal activity.
Una família aparentment normal composta per una parella i tres fills comença a tenir problemes estranys a casa quan un dels nens pateix un coma inexplicablement mentre dorm. Pensant que la casa està encantada es traslladen i s’adonen que els fenòmens paranormals els segueixen a la casa nova. La solució i l’explicació al problema es presenta amb l’arribada d’una senyora experta en el tema i dos ajudants desastrosos que aporten un toc d’humor a la trama.
Resulta interessant i original la causa del coma del nen i dels fenòmens paranormals, doncs s’allunya de les vistes anteriorment en pel·lícules similars.  Ens sentim atrets pel tema i té gran versemblança perquè els viatges astrals hi ha qui els considera possibles.
Hi ha alguna escena en concret que arriba a posar els pels de punta perquè sap utilitzar molt bé els recursos del terror com els sorolls, les imatges impactants i els silencis. El final és sorprenent, aterrador i angoixant.
Molt recomanable pels amants del bon terror.

Puntuació: 8





2 de jul. 2011

PHENOMENA: ÚLTIMA SESSIÓ DE LA TEMPORADA

El passat dijous 30 de juny el cine Urgell va viatjar enrere en el temps fins els 80 damunt el Delorean de Regreso al futuro i la bicicleta d’E.T. 1800 persones ens vam submergir en aquests dos grans films que van deixar empremta en la història del cinema. Tal va ser l’èxit de convocatòria que es van esgotar les entrades dues setmanes abans i s’ha hagut de fer una segona sessió divendres 1 de juliol. I no és per menys. Dues grans histories, amb bandes sonores potents i grans dosis de nostàlgia que vistes a la gran pantalla semblava que les veiéssim per primer cop. A l’entrada de la sala s’exposava una còpia exacta del Delorean, el cotxe de Regreso al futuro que va ser l’atracció més fotografiada i l'entreteniment de la tarda per tots aquells que feiem cua.
Phenomena experience va triar aquestes grans pel·lícules per acomiadar la temporada, no sense avançar que la tornada serà el 9 de setembre i que arribarà carregada de nous èxits com Juràssic Park, El Resplandor o Arma letal. També ens van informar que les sessions es passaran als divendres i seran numerades, responent a la gran demanda de la gent.
Les sensacions viscudes ahir no es poden explicar en paraules però responen a la necessitat que tenim d’aferrar-nos a moments feliços de la nostra vida, que sense dubte el cinema ens aporta.
Des de plaers de vida només podem agrair a Nacho Cerdà i a Balañà la magnífica labor que estan fent perquè gràcies a aquesta iniciativa la sala Urgell sobreviu i el públic disfrutem com mai.
Desitgem Llarga vida a Phenomena!

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...