RELATOS SALVAJES

El cinema argentí està en alça i no es pot deslligar de l’actor de moda Ricardo Darín, protagonista de grans pel·lícules dels últims temps.

La nova proposta dirigida per Damián Szifron, Relatos Salvajes, no ha passat sense pena ni glòria per les sales de cinema. De fet ha estat escollida per representar Argentina com la millor pel·lícula estrangera dels premis Oscar. Relatos Salvajes s’arrisca amb el format de combinar històries diferents sense cap més nexe d’unió que el tema o concepte que el títol ja deixa entreveure: La venjança, la bogeria extrema, la injustícia. Són 6 històries explicades una rere l’altra plenes de personatges exagerats i bojos i alhora realistes que provoquen en l’espectador una barreja de riures i calfreds propis de l’humor negre. Recorda lleugerament els curtmetratges d’Alfred Hitchcock i pinzellades de Spielberg però explicades amb més contundència, violència i “mala bava”.

És sorprenent com aconsegueix que les sis històries estiguin al mateix nivell de qualitat tan estructural (guions completament rodons) com de contingut. Impossible triar-ne una, tot i que pot despuntar el relatat protagonitzat per Ricardo Darín, per la seva gran actuació.

El rerefons de Relatos salvajes ens fa reflexionar sobre la nostra societat actual. Caminem per la vida com autòmats deixant que les injustícies ens trepitgin sense reaccionar fins que tot això explota i surt el monstre que tots portem dins. I porta a pensar: què és més violent? Aguantar passius i alienats les injustícies o bé defensar-nos d’elles per sobreviure de la forma més instintiva i primitiva? Potser trobeu la resposta a la sala de cinema.


*Puntuació: 9

• El millor: L'estructura rodona dels guions, missatge, els actors etc.
• El pitjor: que les sis històries es fan curtes.

FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN 2014

Aquest cap de setmana, 25 i 26 d'octubre arriba com cada any un dels esdeveniments més populars de Barcelona: el Festival 48h Open House. Més de 150 edificis emblemàtics de la ciutat obren les seves portes gratuïtament entre les 10h i les 20h de dissabte i diumenge. És una bona ocasió per veure les entranyes d'aquells edificis que coneixem de tota la vida, però només per la seva façana, com poden ser l'Arc de triomf, les torres venecianes o un refugi antiaeri a la Plaça del diamant. Hi ha edificis als 10 districtes de la ciutat.
Les cues? és l'únic inconvenient però pels qui realment vulguin evitar-les hi ha un passaport que costa 50 euros els dos dies o 35 un dia i permet entrada preferent sense cues a tots els edificis. La resta només cal que porteu un bon llibre i molta paciència. La recompensa valdrà la pena. 
Per conèixer tots els detalls de l'activitat i els edificis a visitar entreu a la web:

http://www.48hopenhousebarcelona.org/index.php/inici

PHENOMENA ANY ZERO

Nacho Cerdà davant la façana de l'antic Nàpols. Foto de Pere Tordera.

Després de quatre anys omplint sales alienes de quelcom més que crispetes i coca coles Nacho Cerdà, director de Phenomena, ha donat un salt endavant i ha apostat per tenir sala pròpia. On? A l’antiga sala Nàpols de Barcelona (Sant Antoni Maria Claret 168). 

El nou cine, que ara mateix està en plenes reformes, preveu obrir a finals d’any i ho farà seguint el seu estil fins ara: reestrenes dels anys 70,80,90 en versió original i buscant sempre la còpia en millor estat de conservació.  I, per suposat, unirà les dues sales que tenia l’antic Nàpols en una sola amb un aforament de 415 persones. També milloraran els seients, el projector i la decoració del cinema serà art decó amb un toc vintage i amb doble cortina. Tot aquest projecte té com a objectiu recuperar l’experiència d’anar al cine com a ritual social, com als anys 70 o als cines de barri. Diu Nacho Cerdà. Els seguidors de Phenomena sabem que aconseguirà la seva fita doncs ho ha sabut fer fins ara.

Es faran sessions de dimecres a diumenge i tenen clar que no repetiran el mateix cicle o pel·lícula varis dies de la setmana. L’estrena de la sala l’encapçalaran, com no pot ser d’una altra manera, les mateixes pel·lícules amb què va néixer Phenomena: Tiburón i alien. Per això aquesta nova temporada porta com a nom ANY ZERO. I per celebrar-lo durant tota la primera setmana es projectaran alguns dels films més sonats dels quatre anys de Phenomena.  Els preus seguiran sent els mateixos, força correctes: 9 euros per les sessions dobles i 6 per les individuals.  

Segons Nacho Cerdà Estem construint un cinema perquè la gent hi vagi amb l’esperit amb què es va al teatre, a l’òpera o al Festival de Sitges. I aquest és el motiu pel qual alguns som addictes a l’estil de cinema Phenomena i formem part d’aquesta gran família que creix cada dia més. 

RENEIX EL CINEMA TEXAS A BARCELONA

Europa Press

Els cinemes no paren d'abaixar la persiana a tot arreu. Un a un els somnis dels cinèfils es van apagant a cada sala que tanca. És per això que, en els temps que corren, un cinema torni a obrir les portes és molt més que una bona noticia. És una esperança renovada pels que creiem encara en la fàbrica de somnis.

El cineasta Ventura Pons ha apostat per la cultura per damunt el negoci obrint de nou els Cinemes Texas al mateix local on un cinema amb aquest mateix nom va existir des del 1947 al 1995. Es pot dir que aquest local situat a Bailén 205 (Barcelona) està destinat a ser una sala de cinema doncs entre el 1995 i el 2013 va ser ocupat per Lauren Gràcia.

El nou Texas ha obert el passat 18 de setembre i és un cinema de reestrenes en versió original subtitulat en català que pretén retornar a la gent a les sales. La clau? Bon cinema i bons preus. Una sessió costa 3 euros tots els dies de la setmana.

Ventura Pons anirà acompanyat d’un equip immillorable per gestionar el cinema: El programador dels cines Verdi  Ricard Almazán i la també responsable dels Verdi Àngels Gelabert.

Està més que demostrat que les reestrenes són un èxit assegurat en els temps actuals. Phenomena ja fa temps que va apostar per el cinema dels anys 80, 90 i no ha parat de créixer en seguidors.

Pons assegura que no vol fer competència a les sales que exhibeixen estrenes i pretén donar una segona oportunitat als bons títols que passen volant.

Als cinèfils ens sembla una idea fantàstica i una esperança pel cine que sembla que desaparegui de les grans sales per acabar als nostres ordinadors a través de les descarregues d’internet.

Tots a veure bon cine!

Leticia Argilés a l'entrada del cinema Texas.

Hall del cinema Texas

PARAPARK NIVELL 2

Un any després de quedar hipnotitzada de l’experiència de Parapark, el primer joc d’escapisme de Catalunya, ha obert les seves (clandestines i austeres) portes Parapark nivell 2, “Experimento 5”.  A l’igual que el nivell 1 els participants arribem a la porta d’entrada amb una barreja de sensacions. Quan entrem i ens atén el noi que ho porta els nervis augmenten per segons. Només una breu explicació de les normes del joc i cap a dins. Des d’aquell instant en què la porta es tanca i ens trobem sols enfront un dormitori el temps i la realitat es distorsionen. Ens sentim sumergits en una pel·lícula d'intriga on només existim nosaltres, el comptador de temps i les pistes, codis i puzles que anem trobant. Sortir d’allà depèn exclusivament de nosaltres, la nostra unió, col·laboració i destresa. Parapark 1 ja era difícil però Parapark 2 ho és encara més. No es tracta de ser molt intel·ligent, més aviat és la pràctica prèvia en jocs d’aquest tipus el què compta, però sobretot la capacitat de comunicació i de dividir funcions entre els membres del grup.

A nivell d’estructura no només l’ambientació i l’escenari estan molt ben trobats sinó que el muntatge del joc i com estan encadenats els enigmes i pistes és excel·lent. Si mai heu jugat a res similar no dubteu a provar-ho. És una experiència que enganxa. En sortir d’allà les ganes de tornar a jugar són quasi bé additives.  Segons ens ha explicat el noi fins i tot la gent menys predisposada a jugar acaba transformant-se un cop dins l’habitació. És impossible quedar-se indiferent.

Us atreviu? Comença el Joc!

IMPRESCINDIBLE: Portar amb vosaltres una motxilla plena de motivació, il·lusió i ganes de disfrutar pensant i resolent. I abstenir-se de carregar-hi mandra, falta de cooperació i intents de fer trampes. 

*Preu d'entrada: 41 euros per grup

*Ubicació: C/ Valladolid 25. Sants. Barcelona

*Reservar dia i hora des de la web: www.parapark.es

MINDSCAPE

Què passaria si un professional entrés dins els nostres records per furgar en els nostres traumes i trobar la causa de totes les bogeries que ens envaeixen? 

Mindscape és d’aquelles pel·lícules de suspens que fan ballar el cap de l’espectador de principi a fi fent-lo dubtar constantment de qui és el dolent de la història. Els que estem molt habituats a thrillers d’aquest estil fàcilment deduïm els finals. És difícil enganyar-nos . Tanmateix en aquest cas el director juga amb astúcia les seves cartes per embolicar la troca i despistar. Aquesta estratègia  és una arma de doble fil doncs si no s’usa bé pot provocar cansament  i que el final no acabi de satisfer.

La pel·lícula té una introducció potent que situa les expectatives molt a munt; massa potser. Sap mantenir un bon ritme i un final simplement correcte. Considero que no tots els fils queden lligats i l’espectador ha donat tantes voltes pensant en qui és el dolent que totes les possibilitats estan contemplades, així que quan arriba la resolució no resulta sorprenent i original.

És interessant la idea d’entrar a la ment de les persones per trobar els traumes i solucionar-los. I està ben executada.

Hi ha critiques que troben similituds amb Origen. Discrepo. Només trobo en comú el poder entrar a la ment de la gent, doncs la resta de la trama va per camins completament diferents.

És un film recomanable i que val la pena analitzar. En conjunt és una bona pel·lícula dins el seu gènere.

*Puntuació: 7

• El millor: la seqüència inicial i els records.
• El pitjor: que quedin fils sense lligar i detalls sense acabar d'arrodonir.

PARAPARK 2.

Ja el tenim aquí! per fi arriba el segon nivell del joc d'escapisme PARAPARK. El segon és diu Experimento 5. Si a l'igual que jo sou dels qui vau sortir entusiasmats del Parapark i amb desig de viure una nova experiència similar ja podeu reservar. Avui s'obre el calendari. Ara bé, el joc comença a estar obert al públic el 21 de febrer. 
A JUGAAAAAAAAAAAAR!

2 DIES DE SEDUCTION COACH

Si us atrau tot allò relacionat amb el coaching , el benestar, la sensualitat, deshinibir-se i treure's de sobre inseguretats que ens encorseten teniu una excel·lent oportunitat els dies 22 i 23 de febrer a Piramidance, Barcelona. 
Seduction Coach és un esdeveniment que té un cost de 58 euros en venta anticipada online i 72 a taquilla, i inclou un seduction coach+ dinar+ sensual dance i 21 dies de programa de reacondicionament personalitzat. És una experiència pràctica basada en la PNL (programació Neurolingüística) i el sensual dance. És una activitat dirigida només a les dones per aprendre a sentir-nos millor amb el nostre cos i ment. El ball sensual juntament amb el coaching ens  ajuden superar tabús, complexes i alliberar-nos. I tot a mans de la gran professional Elsa Marrero. És una bona oportunitat de gaudir i a la vegada millorar la nostra autoestima, sovint sota mínims en aquesta societat que ens exigeix tan a les dones. 
Per anar directe a la pàgina on es paga i es reserva plaça clicar aquí.

FINS SEMPRE

Tot just t’he dit adéu fa molt poc I ja sóc incapaç de pensar-te sense dolor, sense aquella fiblada al cor que em buida la cisterna dels records de cop, a xorro, com si acabés de tirar de la cadena.

Has estat amb mi pràcticament des que vaig néixer. Els meus pares et van crear i et van fer preciosa i elegant. Et deies, Leticia, com jo. M’has donat 30 anys de records, vivències, caliu de llar. I ara ets allà sola, abandonada, buida i estripada per dins. I a fora, mig morta i decadent. Quan hi penso sento com si el cor se’m buidés amb una cullereta de cafè, lentament i agonitzant. Ja mai més jugaré entre les teves parets, ni entre els teus arbres. Allà queden per sempre racons que només jo coneixia, cabanes inventades i aventures de nena somiadora.

Potser algun dia algú torna a obrir les teves portes i finestres i tornes a respirar vida dins teu. I tornes a donar alegries i felicitat a les persones que hi siguin.

Per mi, sempre seràs la meva CASA. No n’hi haurà cap altra com tu: majestuosa i plena de color. Hi ha qui pensa que no es pot estimar allò inanimat i  material. Però s’equivoquen. Per què allò material té ànima; L’ànima que li donem les persones amb les nostres vivències.

Adéu, Leticia segona.