5 de des. 2012

FIN



El cinema català segueix trepitjant fort apostant per produccions de forçá envergadura i  
alt pressupost al més estil Hollywood. I es pot dir que se’n surten prou bé. Jorge Torregrossa dirigeix FIN, un film apocalíptic molt apropiat tot just un mes abans de la fi del món.
Un grup d’amics es retroben després de 20 anys sense veure’s i ho fan a una casa a la muntanya on acostumaven a reunir-se en la seva joventut. L’actriu Clara Lago és la novia de Daniel Grao i és el primer cop que veurà els amics del seu xicot. Un cop es troben tots es respira un ambient inquietant en què s’amaguen misteris que la noia no entén i l’absència d’un dels amics porta a estranys successos i explicacions.

La pel·lícula té una magnífica construcció, ritme; Sap dosificar la informació que dóna, mantenir el suspens excel·lentment i domina els paràmetres del gènere perfectament. El defecte és que apunta cap a una direcció durant la primera mitja hora en què més que un relat apocalíptic sembla una novel·la d’Àgatha Christie com els Nou negritos i després canvia de direcció radicalement. I de fet hauria estat millor apostar per la primera direcció que la que acaba prenent després. La subtrama agafa protagonisme la primera part del film d’una forma que atrapa completament l’espectador. El retrobament dels amics de joventut està envoltat de misteris, mitges veritats, personatges absents, estranys passats que ni l’espectador ni algun dels personatges entén. Hi ha un moment d’inflexió en què la subtrama queda en segon terme i la trama principal (la fi del món) avança posicions. Tanmateix tot i que és interessant anar veient com els personatges van desapareixent misteriosament enmig d’un món que de cop i volta està deshabitat, la pel·lícula s’excedeix en la falta d’explicacions i desvetllar misteris. La subtrama, afortunadament, queda tancada. Però la trama principal es deixa absolutament oberta, plena de preguntes sense resposta, masses potser. Hi ha qui critica la pel·lícula d’estafar d’una forma similar a com ho va fer la sèrie Lost: obrint moltes portes que al final de la sèrie no es tanquen i centrant la resolució en els personatges, simplement. A Fin passa quelcom similar amb un final que suposa una presa de pèl. Massa preguntes sense resposta. Personalment, però, malgrat aquest defecte, considero que la subtrama és tan interessant i la pel·lícula està tan ben conduïda que aquesta “errada”, si és que ho és, queda en segon lloc i no arriba a entelar la resta.
Destacables un parell de seqüències aterradores i angoixants on apareixen gossos, en una, i cabres, en l'altra. 
  • El millor: La trama dels personatges.
  • El pitjor: el final i la falta de respostes.


*Puntuació: 7’5


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...