24 de nov. 2013

ORIENT EXPRESS



Ara que s’acosten les festes sovint ens surt fum del cervell tot pensant un regal per fer als familiars. Sempre acabem anant als típics i fàcils. Si el què busqueu és quelcom original que deixi amb la boca oberta el receptor del regal us recomano una botigueta de Gràcia on hi ha tones d’aparells, objectes i gatgets divertits i poc vistos: Orient express.
La botiga està al carrer gran de gràcia 134. Només acostar-se l’aparador crida l’atenció i un cop posem el peu dins el local els ulls paren bojos de la quantitat de coses que veuen. El local en sí és preciós amb un arc central amb vidrieres. La resta tot són colors. Hi ha jocs de taula varis, rellotges, tasses, caixes de música, USB ……de tot però res convencional.

També tenen botiga online a l’adreça http://www.regalosorientexpress.com/



16 de nov. 2013

100 COSES FANTÀSTIQUES PER FER A CATALUNYA

L’avorriment o l’excusa de la falta de diners no tenen cabuda vivint a Catalunya, i sobretot a Barcelona. Per això vull recomanar dues guies de  lectura agradable i fàcil que he trobat força interessants. 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (Cossetània) i Guia fantàstica de Catalunya (Angle Editorial).

100 coses per fer a Barcelona, regal d’una bona amiga que em coneix bé, proposa infinitat d’activitats imprescindibles per fer a la capital catalana. De llibres similars n’hi ha forces però aquest té la particularitat que barreja tan activitats culturals com descobrir les restes arqueològiques al museu d’Història, com altres més aviat culinàries com tastar els panellets de l’Escribà. El què més m’agrada són les propostes curioses i poc habituals en una guia com són perseguir coloms a Plaça Catalunya, trobar el què falta a la botiga Vinçon o quedar amb algú al Zurich. La guia està escrita per una jove de 30 anys, Isabel del Rio. La joventut, la frescor i la picardia es troben a cada ratlla del llibre. Però essencialment està escrit tot sabent què el què proposa són activitats que els que portem anys vivint a la ciutat hem fet alguna vegada i es consideren vitals. És una guia pels amants de viure la vida, que tinguin ganes de gaudir amb cada racó de Barcelona i que tan apreciïn una visita a un museu  com d’un canvi de cromos al mercat de Sant Antoni.

Guia fantàstica de Catalunya és una guia per ser llegida però difícilment portada a la pràctica. De fet Josep Guijarro el què pretenia és fer un recull de llocs que ha investigat que amaguen relats paranormals i misteriosos. Ens explica detalladament la història i documentació real que hi ha de cada localització, i també les llegendes i misteris. La idea no és que el lector hi vulgui anar de visita, sinó que conegui la llarga llista de misteris que tenim a Catalunya. Malgrat parlar de temes que poden semblar poc seriosos ell li sap donar el rigor necessari.

Sabíeu que el Liceu arrossega una maledicció des d’abans de construir-se? O que hi ha un hospital abandonat que té fantasmes? I de fet s’usa com a espai per rodatges? Endinseu-vos en el llibre per descobrir-les. Això sí, recomano no fer-ho en un dia de tempestes com avui. Podrieu deixar-lo a mig llegir.




10 de nov. 2013

LA CASA DELS SOMNIS DE BARBIE


Recordeu els temps en què la barbie era el vostre referent i el rosa el vostre color preferit? doncs si encara sentiu nostàlgia d'aquells temps i d'aquella nina i a més a més esteu fent una volteta per Alemania no podeu deixar de visitar la Casa de Barbie a tamany real. 
Berlín ha inagurat aquest mes de maig una inmensa casa/museu de la nina més popular de tots els temps. La mansió medeix 2500 metres quadrats.
La visita "Barbie Dreamhouse expirience" ofereix un recorregut per les diferents estances de Barbie amb tots els detalls decoratius. Sembla ser que crida l'atenció l'enorme vestidor amb infinitat de cinturons, vestits, sabates etc. Com bé indica el nom de l'exposició, no és només una visita, sinó que també es fan activitats virtuals vàries com fer pastissos, probar-se roba de la nina, tocar el seu piano rosa...
La casa a Berlín va estar oberta fins l'agost i després ha començat un tour per tot Alemania. 
Aquí us deixo algunes imatges de la casa perquè us feu una idea.











31 d’oct. 2013

ABOUT TIME

Les bones històries d’amor no abunden al cinema (com a la realitat?). La majoria estan carregades de tòpics i els falta profunditat. Per això no acostumo a anar al cine a veure’n. Tanmateix vaig decidir apostar per About time (Una cuestión de tiempo) perquè associava la protagonista Rachel Mcadams a la seva gran (i única) obra El diario de Noa. Gran error.
Aquesta pel·lícula té pretensions d’originalitat quan és una còpia que balla entre Atrapado en el tiempo i Efecto mariposa en versió romàntica. La trama arriba a avorrir i a perdre interès en alguns moments en què el personatge repeteix constantment la mateixa escena. Així com Atrapado en el tiempo es reia de si mateixa i per això funcionava en aquest cas fracassa estrepitosament.
La història d’amor no arriba, no posa la pell de gallina i no transmet res de res. Rachel Mcadams demostra que no és capaç de sortir del bucle on va entrar amb el Diario de Noa. A nivell interpretatiu toca sostre.
Això sí, la pel·lícula sabrà arribar als poc exigents perquè té el punt ensucrat suficient per deixar bon sabor de boca. Qui vulgui veure una pel·lícula romàntica mediocre amb final feliç se sentirà satisfet amb aquesta. 
La moralina del final: "gaudeix de cada dia com si fos l'últim" és absolutament previsible i és massa recurrent ja al cinema. 
El millor és la cançó i la seqüència del principi del film que passa dins el restaurant Dans le noir.

  • El millor: la cançó principal
  • El pitjor: la mediocritat de la història

*Puntuació: 6






27 d’oct. 2013

CUPCAKES AMB GUST DE BARCELONA


Els cupcakes i els dolços exportats de l’estranger (muffins, per exemple) estan cada dia més de moda a Barcelona. El cupcake és una deliciosa magdalena decorada de mil formes i colors que atrau visualment i a primera vista i es gaudeix amb tots els sentits.
Si voleu gaudir d’uns magnífics cupcakes i en un lloc còmode i acollidor us recomano Cup &Cake (carrer Enric Granados 145). Els seus productes estan fets amb ingredients naturals i sense additius, cuidant així la qualitat, però sense descuidar l’estètica I el bon sabor. Aquest va ser el primer establiment que van obrir i donat l’èxit creixent d’aquest mercat ja n’han obert tres mes: Brunch & Cake (Enric Granados 19), Cup & cake (tallers 79) i la més recent que encara ni està oberta és Travel & cake.
Tots els locals tenen els mateixos bons productes i la mateixa estètica acollidora. Força llum, colors blancs, mobles rústics i molt de color al taulell on s’exposen els cupcakes. N’hi ha de tots els gustos possibles. Jo vaig provar el de xocolata kinder I el recomano.

A gaudir del dolç!


Cupcake de xocolata kinder








20 d’oct. 2013

GRAVITY

Gravity, d’Alfonso Cuarón, no és només una pel·lícula. És una experiència sensorial, un tast per imaginar el què pot arribar a ser ser a l’espai i veure la terra des de fora. I és de les poques ocasions en què trobo sentit al 3D, que a dia d’avui encara no està prou aconseguit tècnicament. Tanmateix Gravity guanya en qualitat i sensacions vista en tres dimensions. És tal la bellesa visual que acaba eclipsant el propi guió.
Només hi ha 3 actors en tota la pel·lícula (que acaben sent menys), tota ella passa a l’espai i l’atenció de l’espectador se centra en l’angoixa frenètica dels protagonistes. Sandra Bullock, considerada una actriu pèssima, se surt en aquest paper. Clooney no destaca gaire a nivell interpretatiu però és una peça que ajuda a avançar la trama.
Quan parlo d’experiència sensorial ho dic no només per la bellesa visual de les imatges, sinó també pel nivell d’angoixa i empatia que sent l’espectador. A qui no se li posa la pell de gallina quan s’imagina perdut a l’espai a la deriva donant voltes per la inèrcia en la negror infinita? Ha de ser una de les morts més horroroses i aterradores.
La trama és interessant, té un ritme correcte, a voltes s’accelera i d’altres s’alenteix, però mai arriba a causar avorriment ni, per contra, cansament per massa acció. El punt just. El guió no sorprèn, però funciona.
Imprescindible anar-la a veure. No cal ser amant del cine de l’espai ni dels actors que surten per veure-la. Pot agradar a  tothom i superar prejudicis previs sobradament.

*Puntuació: 8’5
  • El millor: a nivell visual.
  • El pitjor: el guió no sorprèn.






16 d’oct. 2013

LA FESTA DEL CINE


Els dies 21,22 i 23 d'octubre arriba la Festa del cine a Barcelona i diverses ciutats de l'estat espanyol. Els cinèfils podem estar contents que hi hagi tres dies en què anar al cine no suposi deixar-se el sou sinó que per 2'90 podem anar a les sessions que volguem. 
Què cal fer?
Només heu d'entrar a la web: http://www.fiestadelcine.com/  i registrar-vos. Fet això rebreu un correu amb un enllaç per descarregar l'acreditació i imprimir-la. Amb ella podreu entrar il·limitadament al cine durant els tres dies ja esmentats. 
A quins cines?
No tots els cinemes participen de la festa del cine. Per saber quins són heu d'anar a la web on us posa el llistat complet per ciutats. 

I ara ja només us falta marcar els dies 21,22 i 23 d'octubre al calendari i pensar totes les pel·lícules que voleu veure. A gaudir cinèfils!






1 de set. 2013

LLÉVAME A LA LUNA

Gràcies al carnet tresc i a l’abonament per un any als cinemes Girona estic descobrint pel·lícules que mai hauria triat pagant doncs són films que a priori semblen poc interessants i són molt més. Ahir vaig anar a veure Llévame a la Luna, comèdia romàntica francesa, i em vaig emportar una grata sorpresa.  Aparentment és una comèdia romàntica més d’aquestes que passen sense deixar res en l’espectador, tret de quatre riure’s estúpits. Però quan entres en ella té fons i diu moltes coses sota la disfressa de comèdia. Fa reflexionar sobre la rutina en les relacions de parella i en com a vegades qui sembla la parella de la teva vida només és algú a qui ens hem acostumat.
Isabel té una vida d’allò més ordenada i estructurada amb el seu nòvio de fa 10 anys. No només tenen absolutament programat cada dia de la seva vida en quan a feina o activitats. Sinó fins i tot el sexe té data a l’agenda. No hi ha lloc per a la improvisació o la novetat. Ella no és conscient que realment està farta d’aquesta vida fins que viatja a Àfrica i coneix un xicot esbojarrat, lliure, que la fa riure, li aporta aventura i novetat. Ella només té un objectiu amb aquest noi, trencar una maledicció que cau sobre la seva família en què el primer matrimoni no sol funcionar mai. Així que l’utilitza per casar-se i divorciar-se i així tenir un matrimoni feliç amb el seu xicot. Però un gir inesperat canvia la seva vida.
El film està ple de situacions exagerades i còmiques. No pretén ser més que una comèdia agradable. Tanmateix té la seva ironia i dóna un missatge interessant enmig de paisatges preciosos com Àfrica i Rússia.
Molt recomanable per passar una estona divertida i sortir del cine amb un somriure a la cara, per la bellesa de la història. Diane Krueger molt interessant en aquesta vessant còmica.
Jo també vull que em portin a la lluna!


  • El millor: la interessant barreja entre humor i missatge.
  • El pitjor: No aporta novetat. És un tema molt tractat.



*Puntuació: 7


15 d’ag. 2013

AVIONES

La última estrena de la millor parella d’animació Disney Pixar és Aviones, una pel·lícula que forma part del “mundo Cars” sense ser una tercera entrega de la saga. Tanmateix podríem dir que simplement han transferit gran part de la trama dels cotxes de carreres a uns avions.
A nivell tècnic i visual és espectacular. Grans imatges dels avions volant, fent giravoltes i travessant núvols I tempestes.  El guió és rodonet, ben construït i amb altes dosis de tendresa, sentiments I valors com la generositat, l’honradesa, la humilitat. Ara bé, tenint en compte l’alt nivell dels films Pixar en produccions com Toy Story, Monstruos S.A o Walle, Aviones no aconsegueix més mèrit que la mediocritat i la correcció. Sobretot quan de seguida es capta que és una simple còpia de Cars amb els mateixos personatges i situacions adaptat a l’aire. Els nens no ho perceben i la gaudeixen; Els adults passen una bona estona  i ja està.
El què és innegable és que els valors Disney em segueixen encantant i considero que són molt educatius pels nens. En aquest cas veure un personatge que sense ser ningú aconsegueix triomfar amb el treball i l’esforç dur, sense perjudicar els altres i ajudant-los crec que cala en ells positivament. Només per això i el nivell tècnic Aviones mereix el meu respecte.

  • El millor: A nivell visual, estètic i tècnic.
  • El pitjor: la falta d’originalitat en la trama.



*Puntuació: 6



11 d’ag. 2013

UNA SOPA DE LLETRES DIFERENT

En els temps que corren la sortida més intel·ligent és reinventar-se: Ser capaç d'adaptar-se a noves situacions, aprendre, canviar completament de terreny professional i -indispensable- saber ser feliç amb el canvi. Considero que no tothom és capaç de reinventar-se i que només les persones intel·ligents de veritat saben fer-ho. Oriol Izquierdo, ex director de la Instutució de les LLetres Catalanes i Dolors Borau, dietista i escriptora, en són un exemple. Han tirat endavant una idea/ negoci que barreja la cultura amb l'alimentació saludable anomenat Sopa de lletres. Ofereixen plats casolans, pizzes, empanades, croquetes, pasta fresca feta per uns italians que serveixen a restaurants, amanides de llegums etc. Cada dia la pissarra de l'entrada informa (i a vegades amb rodolins)la clientela dels menús del dia i de les especialitats que trobaran si entren.  
Personalment he tastat alguns dels seus plats i dono fe de la seva qualitat. Molts estem cansats de la fredor dels supers i de menjar aliments plens d'additius i busquem llocs que ens donin qualitat i salut. A Sopa de lletres trobareu menjar saludable amb la seguretat que la mestressa en ser dietista sap el què ven i ens pot assessorar. 
Tot i que aquests són motius més que suficients per anar a visitar la botiga considero que n'hi ha alguns que afegits donen un toc especial al local i que són la clau de l'èxit. Dolors i Oriol saben donar el caliu familiar, obert, amable i generós que ens agrada trobar quan anem a una botiga. S'estableix un diàleg agradable fins i tot entre clients, cosa que fa ganes de tornar. Saben vendre's simplement sent ells mateixos i oferint afecte a dojo. Sense oblidar que han habilitat un racó per deixar els gossos, a l'exterior, i un pels nens, a l'interior. 
No crec estar predint res si dic que tindran un gran èxit. I sobretot quan la botiga també aporti dosis de cultura i presentacions de llibres.
Aneu-hi! segur que tornareu!

C/ Hedilla 110. Horta (a tocar del metro Valldaura). 






3 d’ag. 2013

UN MÓN DE FANTASIA ENTRE PASTISSOS


La cafeteria/restaurant Pudding no és un local convencional. És un món de fantasia on es fan activitats encarades a nens i adolescents, guarderia, festes d'aniversari i tots els àpets. L'encant de Pudding és la decoració que recorda a Mary Poppins i Alícia al país de les meravelles. Hi ha un racó especialment dedicat als nens a la part inferior del local, amb algunes tauletes per seure a beure i menjar i una taula llarga plena de jocs. A les parets estanteries amb llibres antics apilats de forma que dóna aire de conte.
Uns enormes bolets, làmpades d'aranya, dibuixos a les parets, sostre de circ.....tot això vesteix aquest món de fantasia que nens i grans gaudeixen.
La meva experiència allà, per això, no va ser tan fantàstica com hauria esperat d'acord amb les il·lusions i espectatives que crea la web. Fan bandera d'oferir productes sense gluten i sense llet pels celíacs. Per aquest motiu vaig voler acostar-me a berenar amb les meves cosines. Vaig fer la reserva per assegurar lloc ja que sol estar plè i perquè em fessin berenar especial per elles. I en arribar-hi la reserva no constava així que ens vam quedar sense berenar. El món de somnis es va ensorrar per les meves petites i ens vam haver de conformar amb uns sucs per beure. Les discuples i compensasions han arribat però massa tard. Suposo que no sempre passen aquests successos i solen donar bon servei, però quan tens nens celíacs que no poden anar a qualsevol lloc a berenar perquè estan força exclosos del món de l'oci, un error així es multiplica per 10. 
El local i els pastissos recomenables, el servei deixa molt que desitjar.


30 de juny 2013

ANTES DEL ANOCHECER



Diuen que “segundas partes nunca fueron buenas” i les terceres pitjor encara. Tanmateix no sempre es compleix aquesta dita. És més, en algunes ocasions les segones i terceres milloren les primeres. Ahir vaig anar a veure Antes del anochecer, la tercera entrega de Antes del amanecer i Después del atardecer i vaig sortir de la sala amb la mateixa o millor sensació i satisfacció que amb les anteriors. 10 anys després de l’anterior aquesta és més madura, menys romàntica i més real pel què fa al desgast i les dificultats d’una relació al cap dels anys. Jessie i Celine van acabar junts després de Después del atardecer i van acabar formant una família convencional amb dues filles. Aquesta entrega passa quan ja tenen 40 anys i estan de vacances a Grècia després de set anys de relació.  Sovint les pròpies insatisfaccions personals s’imposen i perjudiquen les relacions de parella. Els retrets, les renuncies, la falta de detalls i de romanticisme són cops de puny pel dia a dia.
La pel·lícula manté el seu esperit i essència aprofundint en els personatges, en converses llargues amb plans seqüència interminables però agradables que connecten amb l’espectador espectacularment pel seu realisme. Tots ens podem identificar perquè tots acabem caient en els mateixos errors. Els personatges intenten trobar-se enmig de discussions absurdes, acceptar-se i ser companys de camí. L’amor perfecte de les anteriors pel·lícules desapareix, però, qui vol un amor perfecte? La perfecció rau en la pròpia imperfecció.
Els diàlegs i el llenguatge no verbal no són tan potents com els de Después del atardecer, però s’hi acosten força. Si haig de filar prim i trobar algun defecte només seria l’excessivament llarga discussió a l’hotel. Acaba esgotant els que escoltem des de la sala. Fa l’efecte que tots estem dins aquella habitació discutint amb les nostres parelles o ex parelles i acabem de mal humor. El director devia contemplar això perquè el final, tot i no ser de conte de fades, deixa un sabor de boca esperançador i un somriure a la cara.
La recomano absolutament. Té moments d’humor, d’amor i de desamor. Una barreja molt suggestiva que crea molt debat en sortir de la sala i reflexionar sobre les relacions.



*Puntuació: 7’5
  • El millor: El realisme dels diàlegs i la profunditat dels personatges
  • El pitjor: l'escena de la discussió, massa llarga.

13 de juny 2013

VISITA NOCTURNA AL MUSEU DE CERA

Qui no sent un calfred recorrent-li el cos quan entra a un museu de cera? El de Barcelona té aquest aire misteriós que dóna l'edifici on està ubicat, les figures estàtiques i realistes que et miren fixament, la música de fons. 
Us podrieu imaginar doncs què seria recorrer les sales de nit? confondre's entre les figures de cera i les seves ombres? Ara podeu!
D'un temps cap aquí el Museu de Cera tanca les portes els dissabtes a les 20h, un cop s'acaba l'horari diürn, a grups reduïts de 40 persones per donar-los una expriència única i aterradora. El recorregut dura una hora i és un espectacle que barreja el terror i l'humor d'una forma magistral. Tres actors: el cuidador del museu, la guia ingorant i un tercer que no puc desvetllar. Entre els tres aconsegueixen que els visitants ens sentim com Ben Stiller a la pel·lícula Noche en el museo en què tots els personatges cobren vida de nit. Mentre caminem pel museu a les fosques i amb la llum d'un farol anem sentint veus que parlen a les sales del costat (com si dels ninots de cera es tractés), objectes que cauen i històries que posen els pèls de punta. No fa tanta por com el passatge del terror del Tibidabo però s'hi vol acostar. 
Una experiència molt recomenable pels que us interessi tot allò misteriós. El preu habitual d'aquesta visita són 19 euros, però hi ha ofertes per Atrapalo per 12 per persona. 


* Dissabtes a les 20h (a partir de juny a les 21h)


7 de juny 2013

PARAPARK, UNA EXPERIÈNCIA DIFERENT


El diumenge passat vaig viure una experiència sublim, fascinant i delirant. 60 minuts carregats d'adrenalina en què només comptava l'enginy i la unió de grup. Parlem d'un joc d'adults anomenat Parapark. Una idea provinent d'Hungria que han importat a Barcelona i que ha arrassat fins el punt d'haver de reservar dia i hora amb un mes d'antelació. 
Parapark no s'anuncia pràctimanent gens. La seguretat en la seva vàlua és tal que confien plenament en el boca orella com a mitjà de donar-se a conèixer. La seva austeritat i discreció és absoluta. És impossible trobar-lo per casualitat. No compta amb enormes retols a la porta, ans el contrari. El local es troba en un carreró més mort que viu de Sants. La porta és vella i quasi sospitosa. Una persiana mig caiguda i rovellada. I un minúscul cartellet de paper amb el nom i el logo. Els que esperàvem comentàvem que semblava una tapadora d'alguna màfia que segresta gent. Però realment aquests detalls juguen a favor seu perquè acompanyen l'alo de misteri i intriga que porta en sí mateix.

Quan és la nostra hora ens obre una noia encantadora que ens explica breument les normes i instruccions del joc: Parapark consisteix a entrar a una sala amb una sèrie d'habitacions plenes d'objectes que amaguen enigmes que s'han de desxifrar per poder sortir d'allà en 60 minuts. Durant aquest temps les persones del grup (entre 2 i 5) han d'unir esforços per trobar la manera d'obrir maletes amb candaus, caixes fortes, portes, resoldre puzzles numèrics etc. De tan en tan una pantalla que hi ha a les sales va donant pistes. La noia acaba l'explicació, ens ensenya el vestíbul on ens tancarà i on comença el joc. I marxa amb la frase: comença el joc, bona sort. Frase que recorda a la pel·lícula Saw, a l'igual que els el joc en sí (amb la petita diferència que aquí ningú és torturat ni mor, no us espanteu). 

A partir d'aquest moment ja no puc desvetllar res més. Hi heu d'anar i experimentar-ho vosaltres mateixos. No us deixarà indiferent! Si en els 60 minuts no podeu arribar a obrir la porta de sortida (molt normal perquè és difícil) la noia us obrirà i us dedicarà una bona estona a explicar el què us ha faltat per resoldre i tot allò que volgueu saber sobre Parapark. Una gran notícia és que en breu tindrem un segon nivell de Parapark. 
Us aconsello venir en grups de 5. No sobren els caps pensants i com més sigueu més possibilitats de guanyar. I sobretot, no pretengueu el trionf personal i la competició entre companys de joc. Aquí el que compta i la filosofia de Parapark és el treball en grup 100%. La unió d'esforços dividint les tasques en funció de les habilitats de cadascú i la generositat alhora de trobar quelcom us portarà l'èxit. I no oblideu que les trampes no són possibles. Teniu un ull observant els 60 minuts. 

Esteu preparats? comença el joc.



*Preu: 41 euros la partida, no per persona. 




20 de maig 2013

CROMOSOMA 5


Cromosoma 5 és un documental ple de matisos, conceptual i visualment molt cuidat  que se centra en Andrea, una nena que té la "Síndrome del maullido de gato". Una malaltia minoritària què consisteix en la carència d'un trosset de cromosoma i que porta problemes de retard mental i psicomotor. El documental mostra la mirada d'Andrea a través dels ulls de la seva mare, pare i germana petita amb una tendresa i alhora duresa i sinceritat que frapen l'espectador. Sobretot si es coneix les persones implicades, com és el meu cas. Andrea és una nena especial perquè la seva mirada traspassa la pantalla, té una capacitat d'observació i percepció d'elements que als altres ens passen desapercebuts increïble.
Us el recomano 100%.
Aquí teniu l'enllaç per entrar a la web on hi ha el documental i els extres.
http://www.rtve.es/cromosomacinco/

10 de març 2013

PHENONEMA PURA ACCIÓ

Divendres 22 de març El Palau de Congressos de Catalunya acull novament una edició de Phenomena expirience. Aquesta vegada la sessió serà d'acció i aventura amb grans actors del gènere: Stallone i Schwarzenegger. Les pel·lícules seran Máximo riesgo i Mentiras Arriesgadas i es projectaran com sempre a les 20h a un preu de 9 euros
No podeu faltar!





27 de gen. 2013

PHENOMENA SAN VALENTÍ

Molt aviat podrem gaudir d'aquesta sessió especial San Valentí al Palau de Congressos de Catalunya. El 15 de febrer a les 20h ens esperen els galans Patrick Swayze i Richard Gere, juntament amb les dames Julia Roberts i Jennifer Grey. 
Podeu comprar les entrades a Atrapalo  a 8 euros els seients no numerats i 9 euros els numerats.