Les bones històries d’amor no abunden al
cinema (com a la realitat?). La majoria estan carregades de tòpics i els falta
profunditat. Per això no acostumo a anar al cine a veure’n. Tanmateix vaig
decidir apostar per About time (Una cuestión de tiempo) perquè associava la
protagonista Rachel Mcadams a la seva
gran (i única) obra El diario de Noa. Gran error.
Aquesta pel·lícula té pretensions d’originalitat
quan és una còpia que balla entre Atrapado en el tiempo i Efecto mariposa en versió romàntica. La trama arriba
a avorrir i a perdre interès en alguns moments en què el personatge repeteix
constantment la mateixa escena. Així com Atrapado en el tiempo es reia de si
mateixa i per això funcionava en aquest cas fracassa estrepitosament.
La història d’amor no arriba, no posa la pell
de gallina i no transmet res de res. Rachel Mcadams demostra que no és capaç de
sortir del bucle on va entrar amb el Diario de Noa. A nivell interpretatiu toca
sostre.
Això sí, la pel·lícula sabrà arribar als poc
exigents perquè té el punt ensucrat suficient per deixar bon sabor de boca. Qui
vulgui veure una pel·lícula romàntica mediocre amb final feliç se sentirà satisfet amb aquesta.
La moralina del final: "gaudeix de cada dia com si fos l'últim" és absolutament previsible i és massa recurrent ja al cinema.
La moralina del final: "gaudeix de cada dia com si fos l'últim" és absolutament previsible i és massa recurrent ja al cinema.
El millor és la cançó i la seqüència del
principi del film que passa dins el restaurant Dans le noir.
- El millor: la cançó principal
- El pitjor: la mediocritat de la història
*Puntuació: 6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada