30 de nov. 2014

RELATOS SALVAJES

El cinema argentí està en alça i no es pot deslligar de l’actor de moda Ricardo Darín, protagonista de grans pel·lícules dels últims temps.
La nova proposta dirigida per Damián Szifron, Relatos Salvajes, no ha passat sense pena ni glòria per les sales de cinema. De fet ha estat escollida per representar Argentina com la millor pel·lícula estrangera dels premis Oscar. Relatos Salvajes s’arrisca amb el format de combinar històries diferents sense cap més nexe d’unió que el tema o concepte que el títol ja deixa entreveure: La venjança, la bogeria extrema, la injustícia. Són 6 històries explicades una rere l’altra plenes de personatges exagerats i bojos i alhora realistes que provoquen en l’espectador una barreja de riures i calfreds propis de l’humor negre. Recorda lleugerament els curtmetratges d’Alfred Hitchcock i pinzellades de Spielberg però explicades amb més contundència, violència i “mala bava”.
És sorprenent com aconsegueix que les sis històries estiguin al mateix nivell de qualitat tan estructural (guions completament rodons) com de contingut. Impossible triar-ne una, tot i que pot despuntar el relatat protagonitzat per Ricardo Darín, per la seva gran actuació.

El rerefons de Relatos salvajes ens fa reflexionar sobre la nostra societat actual. Caminem per la vida com autòmats deixant que les injustícies ens trepitgin sense reaccionar fins que tot això explota i surt el monstre que tots portem dins. I porta a pensar: què és més violent? Aguantar passius i alienats les injustícies o bé defensar-nos d’elles per sobreviure de la forma més instintiva i primitiva? Potser trobeu la resposta a la sala de cinema.


*Puntuació: 9

  • El millor: L'estructura rodona dels guions, missatge, els actors etc.
  • El pitjor: que les sis històries es fan curtes.