4 de febr. 2014

MINDSCAPE

Què passaria si un professional entrés dins els nostres records per furgar en els nostres traumes i trobar la causa de totes les bogeries que ens envaeixen? 
Mindscape és d’aquelles pel·lícules de suspens que fan ballar el cap de l’espectador de principi a fi fent-lo dubtar constantment de qui és el dolent de la història. Els que estem molt habituats a thrillers d’aquest estil fàcilment deduïm els finals. És difícil enganyar-nos . Tanmateix en aquest cas el director juga amb astúcia les seves cartes per embolicar la troca i despistar. Aquesta estratègia  és una arma de doble fil doncs si no s’usa bé pot provocar cansament  i que el final no acabi de satisfer.
La pel·lícula té una introducció potent que situa les expectatives molt a munt; massa potser. Sap mantenir un bon ritme i un final simplement correcte. Considero que no tots els fils queden lligats i l’espectador ha donat tantes voltes pensant en qui és el dolent que totes les possibilitats estan contemplades, així que quan arriba la resolució no resulta sorprenent i original.
És interessant la idea d’entrar a la ment de les persones per trobar els traumes i solucionar-los. I està ben executada.
Hi ha critiques que troben similituds amb Origen. Discrepo. Només trobo en comú el poder entrar a la ment de la gent, doncs la resta de la trama va per camins completament diferents.
És un film recomanable i que val la pena analitzar. En conjunt és una bona pel·lícula dins el seu gènere.

*Puntuació: 7

  • El millor: la seqüència inicial i els records.
  • El pitjor: que quedin fils sense lligar i detalls sense acabar d'arrodonir.