13 de jul. 2011

INSIDIOUS

Els creadors de Saw, James Wan I Leigh Wannell, ens demostren de nou la seva habilitat en el cinema de terror amb Insidious. El film combina trets clàssics del terror, com la casa encantada o els fets paranormals, amb trets innovadors. Per això en cap moment tenim la sensació d’estar davant un tema molt explotat. Aconsegueix sorprendre i, sobretot, fer sentir por a l’espectador. En la història no s’assembla gens a Saw, però si en la qualitat, en canvi es nota la empremta dels productors de Paranormal activity.
Una família aparentment normal composta per una parella i tres fills comença a tenir problemes estranys a casa quan un dels nens pateix un coma inexplicablement mentre dorm. Pensant que la casa està encantada es traslladen i s’adonen que els fenòmens paranormals els segueixen a la casa nova. La solució i l’explicació al problema es presenta amb l’arribada d’una senyora experta en el tema i dos ajudants desastrosos que aporten un toc d’humor a la trama.
Resulta interessant i original la causa del coma del nen i dels fenòmens paranormals, doncs s’allunya de les vistes anteriorment en pel·lícules similars.  Ens sentim atrets pel tema i té gran versemblança perquè els viatges astrals hi ha qui els considera possibles.
Hi ha alguna escena en concret que arriba a posar els pels de punta perquè sap utilitzar molt bé els recursos del terror com els sorolls, les imatges impactants i els silencis. El final és sorprenent, aterrador i angoixant.
Molt recomanable pels amants del bon terror.

Puntuació: 8





1 comentari:

Raúl ha dit...

James Wan, otro director de lo más interesante. La estupenda y sorprendente en su momento Saw... la atmosférica Silencio Desde El Mal... o ese Kevin Bacon a los Charles Bronson en Sentencia De Muerte. Le tenía muchas ganas a Insidious y no me defraudó... además el escenario era el adecuado, el Festival de Sitges. La película es un retorno al cine clásico de terror, se toma su tiempo para arrancar y nos va metiendo poco a poco en la pesadilla que se les avecina a la familia protagonista. Todo ello lo hace con una cantidad justa de sustos que resultan aterradores por su naturalidad, algo que cuesta encontrar hoy en día, donde los sustos son buscados descaradamente e incluso forzados por efectos de sonido que no vienen a cuento. Además del tema que comentas de los viajes astrales, muy interesante. Vaya, se nota que me encantó...
Mi Puntuación: 9