29 de gen. 2011

POLSERES VERMELLES


Un grup de sis nens en què cadascú d'ells té un rol assignat; Unes polseres vermelles que tots els membres del grup han de portar com a distintiu que els uneix; Una amistat que creix aliena a tot el què els envolta; sis malalties que obliguen aquests nens a viure i conviure en un hospital. Retalls de la trama de la nova serie de tv3 Polseres vermelles que va començar dilluns 24, en horari de màxima audiència i que va colpir a la majoria d'espectadors.
La serie mostra la vida d'un hospital des del punt de vista dels pacients, en aquest cas nens, no des de l'habitual perspectiva dels metges. No s'amaga la duresa de les situacions però es mostra amb un to optimista, esperançador i, fins i tot diria, amb sentit de l'humor (allò que diem de riure de les pròpies desgràcies). És molt interessant la veu del narrador que resulta ser un nen que està en coma des de fa dos anys i que ens va explicant les històries com si ell les estés veient des del seu llit.
Qui més capaç que els nens d'aprendre a viure amb il·lusió, d'empènyer la vida amb força quan potser tan sols els en queda una espurna? Només ells poden adaptar-se a les situacions i això és el què es plasma a la serie aconseguint emocionar en tots els sentits possibles, des del somriure a la llàgrima.
El primer capítol gira al voltant d'una idea que un fisioterapeuta explica al Lleó, el noi més gran de la futura colla: “un grup d'amics ha de tenir 6 rols: el lider, el segon lider, el guapo, el llest, l'imprescindible i la noia”. Aquesta idea empeny el Lleó a anar formant el grup amb els nens que van arribant a l'hospital. I aconsegueix que el capítol acabi amb tres membres: El lider, el segon lider i la noia.
La serie constarà de 13 capítols i la veurem tots els dilluns a les 22'30h, amb una duració de 40 minuts.


Per veure el primer capítol clicar aquí: http://www.tv3.cat/polseres-vermelles



DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...