.jpg)
Scream 4 succeeix 10 anys després de l’anterior amb el retorn de la protagonista. Coincidint amb l’aniversari anual dels crims de Woodsboro, poble natal de Sidney Prescot (Neve Campbell), uns joves organitzen una marató de les pel·lícules Puñalada. Sidney ha estat en silenci durant els últims anys i s’ha dedicat a escriure un llibre sobre les seves experiències. Amb el seu retorn els crims comencen de nou. Sidney es retroba amb personatges imprescindibles com el policia Dewey i la seva esposa, la periodista, Gale. I n’apareixen de nous a l’institut, entre ells la cosina de Sidney.
El film és allò que diriem “mas de lo mismo”. És una barreja entre terror i humor no gaire convincent i una successió de crims ràpids en què el suspens s’ha oblidat completament. Serà que el cinema de terror pensat per adolescents considera que el suspens ha mort deixant pas al gore.Gran error. Scream 1 no deixava de ser un film de sèrie B per adolescents però que era capaç d’espantar l’espectador perquè allargava les escenes d’assassinats el temps suficient.
Cal destacar l’inici de la pel·lícula que superposa una sèrie de principis fent-nos creure que són reals quan en realitat són pel·lícules que els personatges están mirant. Aquest metallenguatge dóna molt de joc.
El desenllaç no és diferent de la resta de la saga, amb assassins propers als personatrges principals, que busquen fama i gloria i que solen ser els menys esperats.
És un film entretingut i que no avorreix però que no aporta res de nou. Això sí, l’argument s’adapta als temps actuals amb uns personatges que filmen tot el què passa i ho penjen a la seva web.
És interessant com Scream 4 fa paròdia de la pròpia saga i posa sobre la taula i qüestiona continuament les regles de les pelis de terror i les canvia amb converses entre personatges.
Puntuació: 6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada