7 de nov. 2011

LES AVENTURES DE TINTIN I EL SECRET DE L'UNICORN

La tan esperada pel·lícula de Les aventures de Tintin i el secret de l’Unicorn per fi ha arribat a les grans pantalles de la mà de Steven Spielberg a la direcció i Peter Jackson a la producció. Hergè, autor del famós personatge de còmic belga, ja va donar permís a Spielberg per rodar el film el 1986, abans de morir. Tanmateix hi ha hagut moltes complicacions per arribar a fer el projecte.
Finalment han optat pel sistema d’animació que ja es va fer a Polar express i a Avatar, millorat fins i tot. Aquest sistema es diu Motion capture, i consisteix a crear animació a partir de la captura de moviments en 3D dels actors de carn i os.  
La trama de la pel·lícula és la barreja de tres de les històries del còmic: El secret de l’Unicorn, El cranc de les pinces d’or i El tresor de Rackham el roig.
Reconec que tenia temor d’anar a veure aquesta pel·lícula perquè en ser una lectora dels còmics de Tintin pensava que em seria molt fàcil endur-me una decepció. Tintin és un mite, un personatge que ha traspassat el còmic, que ha sabut sortir-se del seu temps. Era fàcil desmuntar el valor que li va donar Hergé, sobretot tenint en compte que es barregen tres històries en una. Perillós. Però una vegada més Steven Spielberg m’ha tornat a sorprendre i a demostrar la seva categoria alhora de fer films.
El resultat de tants anys de lluita per fer la pel·lícula ha estat una brillant suma de coses ben fetes: una tecnologia magnífica, una trama trepidant, escenes d’acció estil Spielberg que deixen l’espectador sense respiració i fidelitat absoluta als personatges creats per Hergé, als seus valors i a la seva essència.
No es pot deixar d’anomenar la col·laboració de John Williams (company inseparable de Spielberg) en la banda sonora, que se surt absolutament del seu registre habitual  en ser  menys simfònica i senzilla.
Destaco l’estètica artística dels crèdits inicials i en especial algunes de les transicions entre escenes.
Una pel·lícula molt recomanable pels tintinèfils però també pels que no han conegut d'aprop Tintin. Ambdós tipus d’espectadors s’enduran una gran impressió en sortir de la sala.



  • El millor: el conjunt.
  • El pitjor: És molt americana i poc belga, tenint en compte el seu origen.


*Puntuació: 8


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...