6 de set. 2012

BRAVE


L'animació és un sector en alça en el món del cinema. Cada vegada hi ha més competència i més qualitat. Tanmateix Pixar/Disney segueixen sent els pioners. Potser no sempre aconsegueixen complir les altes expectatives del públic però mai fan una mala pel·lícula. 
La recent estrenada Brave se situa a l’època medieval amb una princesa com a protagonista. Una princesa rebel que no accepta la vida que ve imposada, que no se sent identificada amb els seus deures com a filla de reis; Una indomable. Ella aspira a ser lliure, a elegir el seu camí. Per això recorre a una bruixa per a què l’ajudi a canviar el seu destí.  Però no compta amb que el seu desig pot tenir danys colaterals inesperats.
Brave no arriba al nivell de perfecció de Walle o Up i potser la causa és la poca originalitat i la quantitat de tòpics a què recorre. Ara bé, el guió és rodó i més que correcte, amb el toc emotiu, divertit i pedagògic tan característic de Disney.
És una història plena de saviesa, que aprofundeix en el valor que té la relació mare/filla, en com d’una situació extrema i donant-se l’oportunitat de conèixer-se l’una a l’altre sense prejudicis es poden eliminar les diferències. És un valor que s’ha tractat molt en animació i d’aquí la poca originalitat. Potser el problema és que estem acostumats a un cinema Pixar que ensenya els més petits i alhora té segones lectures pels adults, com Toy story, Walle, Up. Brave és trepidant pels nens i agradable pels adults, però no arriba a impressionar, a deixar sense paraules.

El millor: a nivell tècnic és excel·lent. Només cal fixar-se en la melena de la protagonista.
El pitjor: la falta d’originalitat.




*Puntuació: 7’5


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...