Quan obrim la caixa de pandora no hi ha marxa enrere. Pot ser que a dins hi hagi un ésser maligne
disposat a posseir-nos.
The possession (el origen del mal) és una més de la gran quantitat de
films de possessions que s’han fet en els últims anys, un subgènere del cinema
de terror. El director danès Ole Bornedal no aconsegueix destacar enmig d’aquest
mar inabastable, al contrari, més aviat se situa en un dels pitjors llocs.
Encara avui en dia hi ha poques possessions que superin El Exorcista.
Una nena aconsegueix una caixa antiga i aparentment inofensiva en un
mercat. Una caixa que requereix d’un mecanisme especial per obrir-la, senyal inequívoca
que no s’hauria d’obrir mai. Un cop oberta una veu provinent de la caixa crida
la nena perquè s’hi acosti. Poc a poc el seu pare i germana s’adonen que la
nena està patint un procés estrany doncs estableix una relació obsessiva i dependent amb la caixa. Investigant sobre possessions el pare
arriba a un grup de jueus per demanar-los que l’ajudin a treure el mal de dins
la seva filla.
La pel·lícula intenta espantar a través dels sorolls forts i les escenes
impactants però no és capaç de sorprendre ni d’aportar res de nou al gènere,
tret de l’element de la caixa que no és més que el macguffin de la trama. Malauradament
és un element absurd, que provoca més humor que suspens o terror. Recorda massa
al joc de la pel·lícula Jumanji, aquell que crida els jugadors a jugar-hi i a ser rescatat a
través de uns sorolls de tambors. Allà però, funciona perfectament.
Potser si l’esperit maligne hagués estat un “esperit” hauria resultat
més creïble i menys ridícul que l’ésser que al final veiem que surt de dins del
cos posseït transportant-nos a una escena
famosa de la pel·lícula japonesa The ring. El més sorprenent és saber que el
film està basat en fets reals succeïts el 2004.
En resum, totalment oblidable i prescindible.
- El millor: l’actor Jeffrey Dean Morgan.
- El pitjor: l’ésser maligne i la caixa.
*Puntuació: 5
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada