1 d’oct. 2012

TU DIGUES QUE L'ESTIMES


Als cinemes i teatres triomfen les comèdies, les dolentes i les bones, i és lògic en un moment convuls i ple de penúries com l’actual.
El Teatre Gaudí omple la seva sala gràcies a Tu digues que l’estimes, una obra d’Ivan Campillo que tot just acaba de prorrogar un mes més.
L’obra és una comèdia d’embolics entre parelles molt delirant, exagerada i carregada d’ironia alhora que austera, amb decorats senzills i propera al públic.
Ens presenta dues parelles de classe alta. Una més jove que està a punt de casar-se i una que ja porta deu anys de matrimoni i comença a patir una crisi. Hi intervé un tercer en discòrdia que complica més la història.
Certament les obres d’embolics de parelles estan molt vistes i molt explotades però considero que Tu digues que l’estimes se surt lleugerament dels tòpics amb una ironia molt suggerent, alguns moments molt interessants en què la música i la il·luminació tenen un valor afegit no només en el missatge sinó en l’estètica i l’escenografia. Tots els actors interpreten fantàsticament els seus papers, tanmateix destacaria la jove Sílvia Forns en el rol de nena pija, pava i exageradament hiperactiva perquè no és un paper fàcil.
Té un bon missatge darrere tanta bogeria i riure sense parar. Ens parla de la hipocresia, de les aparences, de com prioritzem el què els altres veuen des de fora als sentiments reals. Per això la tesi de l’obra és que passi el què passi, li facis la jugada que li facis a la teva parella, encara que tinguis 33 amants : Tu, digues que l’estimes, i així tot aparentarà que va bé.
Destacaria l’inici i el final, amb el tercer en discòrdia com a narrador.
La sala on es representa és del tot original i propera, no només per les seves petites dimensions sinó pel fet que l’escenari estigui al mig i les grades de seients a tots els costats. D’aquesta manera tot és molt familiar i proper.

El preu de l’entrada és molt assequible (18 euros)  al costat dels preus dels grans teatres de Barcelona. Aneu-hi!


  • El millor: algunes escenes en què la llum i la música donen un toc original i estètic a l’obra.
  • El pitjor: que el tema no deixa de ser molt vist.

*Puntuació: 7’5



2 comentaris:

noia de vidre ha dit...

Doncs jo tenía ganes d'anar-la a veure i he rebut bones crítiques, segurament hi aniré.
Merci per publicar aquesta entrada! :)

Leticia ha dit...

Hola Ester :)
gràcies a tu per comentar. Ves-hi! et farà riure i somriure. Petonets.