PARAPARK 2.

Ja el tenim aquí! per fi arriba el segon nivell del joc d'escapisme PARAPARK. El segon és diu Experimento 5. Si a l'igual que jo sou dels qui vau sortir entusiasmats del Parapark i amb desig de viure una nova experiència similar ja podeu reservar. Avui s'obre el calendari. Ara bé, el joc comença a estar obert al públic el 21 de febrer. 
A JUGAAAAAAAAAAAAR!

2 DIES DE SEDUCTION COACH

Si us atrau tot allò relacionat amb el coaching , el benestar, la sensualitat, deshinibir-se i treure's de sobre inseguretats que ens encorseten teniu una excel·lent oportunitat els dies 22 i 23 de febrer a Piramidance, Barcelona. 
Seduction Coach és un esdeveniment que té un cost de 58 euros en venta anticipada online i 72 a taquilla, i inclou un seduction coach+ dinar+ sensual dance i 21 dies de programa de reacondicionament personalitzat. És una experiència pràctica basada en la PNL (programació Neurolingüística) i el sensual dance. És una activitat dirigida només a les dones per aprendre a sentir-nos millor amb el nostre cos i ment. El ball sensual juntament amb el coaching ens  ajuden superar tabús, complexes i alliberar-nos. I tot a mans de la gran professional Elsa Marrero. És una bona oportunitat de gaudir i a la vegada millorar la nostra autoestima, sovint sota mínims en aquesta societat que ens exigeix tan a les dones. 
Per anar directe a la pàgina on es paga i es reserva plaça clicar aquí.

FINS SEMPRE

Tot just t’he dit adéu fa molt poc I ja sóc incapaç de pensar-te sense dolor, sense aquella fiblada al cor que em buida la cisterna dels records de cop, a xorro, com si acabés de tirar de la cadena.

Has estat amb mi pràcticament des que vaig néixer. Els meus pares et van crear i et van fer preciosa i elegant. Et deies, Leticia, com jo. M’has donat 30 anys de records, vivències, caliu de llar. I ara ets allà sola, abandonada, buida i estripada per dins. I a fora, mig morta i decadent. Quan hi penso sento com si el cor se’m buidés amb una cullereta de cafè, lentament i agonitzant. Ja mai més jugaré entre les teves parets, ni entre els teus arbres. Allà queden per sempre racons que només jo coneixia, cabanes inventades i aventures de nena somiadora.

Potser algun dia algú torna a obrir les teves portes i finestres i tornes a respirar vida dins teu. I tornes a donar alegries i felicitat a les persones que hi siguin.

Per mi, sempre seràs la meva CASA. No n’hi haurà cap altra com tu: majestuosa i plena de color. Hi ha qui pensa que no es pot estimar allò inanimat i  material. Però s’equivoquen. Per què allò material té ànima; L’ànima que li donem les persones amb les nostres vivències.

Adéu, Leticia segona. 

ORIENT EXPRESS

Ara que s’acosten les festes sovint ens surt fum del cervell tot pensant un regal per fer als familiars. Sempre acabem anant als típics i fàcils. Si el què busqueu és quelcom original que deixi amb la boca oberta el receptor del regal us recomano una botigueta de Gràcia on hi ha tones d’aparells, objectes i gatgets divertits i poc vistos: Orient express.

La botiga està al carrer gran de gràcia 134. Només acostar-se l’aparador crida l’atenció i un cop posem el peu dins el local els ulls paren bojos de la quantitat de coses que veuen. El local en sí és preciós amb un arc central amb vidrieres. La resta tot són colors. Hi ha jocs de taula varis, rellotges, tasses, caixes de música, USB ……de tot però res convencional.

També tenen botiga online a l’adreça http://www.regalosorientexpress.com/

100 COSES FANTÀSTIQUES PER FER A CATALUNYA

L’avorriment o l’excusa de la falta de diners no tenen cabuda vivint a Catalunya, i sobretot a Barcelona. Per això vull recomanar dues guies de  lectura agradable i fàcil que he trobat força interessants. 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (Cossetània) i Guia fantàstica de Catalunya (Angle Editorial).

100 coses per fer a Barcelona, regal d’una bona amiga que em coneix bé, proposa infinitat d’activitats imprescindibles per fer a la capital catalana. De llibres similars n’hi ha forces però aquest té la particularitat que barreja tan activitats culturals com descobrir les restes arqueològiques al museu d’Història, com altres més aviat culinàries com tastar els panellets de l’Escribà. El què més m’agrada són les propostes curioses i poc habituals en una guia com són perseguir coloms a Plaça Catalunya, trobar el què falta a la botiga Vinçon o quedar amb algú al Zurich. La guia està escrita per una jove de 30 anys, Isabel del Rio. La joventut, la frescor i la picardia es troben a cada ratlla del llibre. Però essencialment està escrit tot sabent què el què proposa són activitats que els que portem anys vivint a la ciutat hem fet alguna vegada i es consideren vitals. És una guia pels amants de viure la vida, que tinguin ganes de gaudir amb cada racó de Barcelona i que tan apreciïn una visita a un museu  com d’un canvi de cromos al mercat de Sant Antoni.

Guia fantàstica de Catalunya és una guia per ser llegida però difícilment portada a la pràctica. De fet Josep Guijarro el què pretenia és fer un recull de llocs que ha investigat que amaguen relats paranormals i misteriosos. Ens explica detalladament la història i documentació real que hi ha de cada localització, i també les llegendes i misteris. La idea no és que el lector hi vulgui anar de visita, sinó que conegui la llarga llista de misteris que tenim a Catalunya. Malgrat parlar de temes que poden semblar poc seriosos ell li sap donar el rigor necessari.

Sabíeu que el Liceu arrossega una maledicció des d’abans de construir-se? O que hi ha un hospital abandonat que té fantasmes? I de fet s’usa com a espai per rodatges? Endinseu-vos en el llibre per descobrir-les. Això sí, recomano no fer-ho en un dia de tempestes com avui. Podrieu deixar-lo a mig llegir.

LA CASA DELS SOMNIS DE BARBIE

Recordeu els temps en què la barbie era el vostre referent i el rosa el vostre color preferit? doncs si encara sentiu nostàlgia d'aquells temps i d'aquella nina i a més a més esteu fent una volteta per Alemania no podeu deixar de visitar la Casa de Barbie a tamany real. 
Berlín ha inagurat aquest mes de maig una inmensa casa/museu de la nina més popular de tots els temps. La mansió medeix 2500 metres quadrats.
La visita "Barbie Dreamhouse expirience" ofereix un recorregut per les diferents estances de Barbie amb tots els detalls decoratius. Sembla ser que crida l'atenció l'enorme vestidor amb infinitat de cinturons, vestits, sabates etc. Com bé indica el nom de l'exposició, no és només una visita, sinó que també es fan activitats virtuals vàries com fer pastissos, probar-se roba de la nina, tocar el seu piano rosa...
La casa a Berlín va estar oberta fins l'agost i després ha començat un tour per tot Alemania. 
Aquí us deixo algunes imatges de la casa perquè us feu una idea.

ABOUT TIME

Les bones històries d’amor no abunden al cinema (com a la realitat?). La majoria estan carregades de tòpics i els falta profunditat. Per això no acostumo a anar al cine a veure’n. Tanmateix vaig decidir apostar per About time (Una cuestión de tiempo) perquè associava la protagonista Rachel Mcadams a la seva gran (i única) obra El diario de Noa. Gran error.

Aquesta pel·lícula té pretensions d’originalitat quan és una còpia que balla entre Atrapado en el tiempo i Efecto mariposa en versió romàntica. La trama arriba a avorrir i a perdre interès en alguns moments en què el personatge repeteix constantment la mateixa escena. Així com Atrapado en el tiempo es reia de si mateixa i per això funcionava en aquest cas fracassa estrepitosament.

La història d’amor no arriba, no posa la pell de gallina i no transmet res de res. Rachel Mcadams demostra que no és capaç de sortir del bucle on va entrar amb el Diario de Noa. A nivell interpretatiu toca sostre.

Això sí, la pel·lícula sabrà arribar als poc exigents perquè té el punt ensucrat suficient per deixar bon sabor de boca. Qui vulgui veure una pel·lícula romàntica mediocre amb final feliç se sentirà satisfet amb aquesta. 
La moralina del final: "gaudeix de cada dia com si fos l'últim" és absolutament previsible i és massa recurrent ja al cinema. 

El millor és la cançó i la seqüència del principi del film que passa dins el restaurant Dans le noir.

• El millor: la cançó principal
• El pitjor: la mediocritat de la història

*Puntuació: 6

CUPCAKES AMB GUST DE BARCELONA

Els cupcakes i els dolços exportats de l’estranger (muffins, per exemple) estan cada dia més de moda a Barcelona. El cupcake és una deliciosa magdalena decorada de mil formes i colors que atrau visualment i a primera vista i es gaudeix amb tots els sentits.

Si voleu gaudir d’uns magnífics cupcakes i en un lloc còmode i acollidor us recomano Cup &Cake (carrer Enric Granados 145). Els seus productes estan fets amb ingredients naturals i sense additius, cuidant així la qualitat, però sense descuidar l’estètica I el bon sabor. Aquest va ser el primer establiment que van obrir i donat l’èxit creixent d’aquest mercat ja n’han obert tres mes: Brunch & Cake (Enric Granados 19), Cup & cake (tallers 79) i la més recent que encara ni està oberta és Travel & cake.

Tots els locals tenen els mateixos bons productes i la mateixa estètica acollidora. Força llum, colors blancs, mobles rústics i molt de color al taulell on s’exposen els cupcakes. N’hi ha de tots els gustos possibles. Jo vaig provar el de xocolata kinder I el recomano.

A gaudir del dolç!

Cupcake de xocolata kinder

GRAVITY

Gravity, d’Alfonso Cuarón, no és només una pel·lícula. És una experiència sensorial, un tast per imaginar el què pot arribar a ser ser a l’espai i veure la terra des de fora. I és de les poques ocasions en què trobo sentit al 3D, que a dia d’avui encara no està prou aconseguit tècnicament. Tanmateix Gravity guanya en qualitat i sensacions vista en tres dimensions. És tal la bellesa visual que acaba eclipsant el propi guió.

Només hi ha 3 actors en tota la pel·lícula (que acaben sent menys), tota ella passa a l’espai i l’atenció de l’espectador se centra en l’angoixa frenètica dels protagonistes. Sandra Bullock, considerada una actriu pèssima, se surt en aquest paper. Clooney no destaca gaire a nivell interpretatiu però és una peça que ajuda a avançar la trama.

Quan parlo d’experiència sensorial ho dic no només per la bellesa visual de les imatges, sinó també pel nivell d’angoixa i empatia que sent l’espectador. A qui no se li posa la pell de gallina quan s’imagina perdut a l’espai a la deriva donant voltes per la inèrcia en la negror infinita? Ha de ser una de les morts més horroroses i aterradores.

La trama és interessant, té un ritme correcte, a voltes s’accelera i d’altres s’alenteix, però mai arriba a causar avorriment ni, per contra, cansament per massa acció. El punt just. El guió no sorprèn, però funciona.

Imprescindible anar-la a veure. No cal ser amant del cine de l’espai ni dels actors que surten per veure-la. Pot agradar a  tothom i superar prejudicis previs sobradament.

*Puntuació: 8’5

• El millor: a nivell visual.
• El pitjor: el guió no sorprèn.

LA FESTA DEL CINE

Els dies 21,22 i 23 d'octubre arriba la Festa del cine a Barcelona i diverses ciutats de l'estat espanyol. Els cinèfils podem estar contents que hi hagi tres dies en què anar al cine no suposi deixar-se el sou sinó que per 2'90 podem anar a les sessions que volguem. 
Què cal fer?
Només heu d'entrar a la web: http://www.fiestadelcine.com/  i registrar-vos. Fet això rebreu un correu amb un enllaç per descarregar l'acreditació i imprimir-la. Amb ella podreu entrar il·limitadament al cine durant els tres dies ja esmentats. 
A quins cines?
No tots els cinemes participen de la festa del cine. Per saber quins són heu d'anar a la web on us posa el llistat complet per ciutats. 

I ara ja només us falta marcar els dies 21,22 i 23 d'octubre al calendari i pensar totes les pel·lícules que voleu veure. A gaudir cinèfils!

LLÉVAME A LA LUNA

Gràcies al carnet tresc i a l’abonament per un any als cinemes Girona estic descobrint pel·lícules que mai hauria triat pagant doncs són films que a priori semblen poc interessants i són molt més. Ahir vaig anar a veure Llévame a la Luna, comèdia romàntica francesa, i em vaig emportar una grata sorpresa.  Aparentment és una comèdia romàntica més d’aquestes que passen sense deixar res en l’espectador, tret de quatre riure’s estúpits. Però quan entres en ella té fons i diu moltes coses sota la disfressa de comèdia. Fa reflexionar sobre la rutina en les relacions de parella i en com a vegades qui sembla la parella de la teva vida només és algú a qui ens hem acostumat.

Isabel té una vida d’allò més ordenada i estructurada amb el seu nòvio de fa 10 anys. No només tenen absolutament programat cada dia de la seva vida en quan a feina o activitats. Sinó fins i tot el sexe té data a l’agenda. No hi ha lloc per a la improvisació o la novetat. Ella no és conscient que realment està farta d’aquesta vida fins que viatja a Àfrica i coneix un xicot esbojarrat, lliure, que la fa riure, li aporta aventura i novetat. Ella només té un objectiu amb aquest noi, trencar una maledicció que cau sobre la seva família en què el primer matrimoni no sol funcionar mai. Així que l’utilitza per casar-se i divorciar-se i així tenir un matrimoni feliç amb el seu xicot. Però un gir inesperat canvia la seva vida.

El film està ple de situacions exagerades i còmiques. No pretén ser més que una comèdia agradable. Tanmateix té la seva ironia i dóna un missatge interessant enmig de paisatges preciosos com Àfrica i Rússia.

Molt recomanable per passar una estona divertida i sortir del cine amb un somriure a la cara, per la bellesa de la història. Diane Krueger molt interessant en aquesta vessant còmica.

Jo també vull que em portin a la lluna!

• El millor: la interessant barreja entre humor i missatge.
• El pitjor: No aporta novetat. És un tema molt tractat.

*Puntuació: 7