8 de febr. 2012

J.EDGAR

La informació és poder. Aquesta afirmació és la que envolcalla tota la trama de J.Edgar, el nou film de Clint Eastwood (que no ha rebut cap nominació als Òscars). I és que també és la frase que definia la personalitat del director del FBI John Edgar Hoover. Aquest home va tenir un paper decisiu en el què avui coneixem com FBI. Va aconseguir  posar ordre i fer neteja, tant a les oficines com als carrers, que en aquells temps estaven plagats de crim i corrupció. Va sobreviure a set presidents i malgrat no tenir la seva simpatia no el van poder treure del seu càrrec.
Leonardo Dicaprio ha sabut, una vegada més, endinsar-se en la personalitat complexa i un pel fosca del personatge( com ja va fer a El Aviador). Amb una interpretació impecable ha estat capaç de transmetre les peculiaritats d’un individu que va ser capaç de tenir arxius i fitxes de tothom, de fins i tot posar micròfons ocults a famosos. Volia saber-ho tot de tothom  en nom de la seguretat i l’ordre. Van ser uns bons o mals mètodes? Eastwood no el jutja, no el fa ni bo ni dolent, sinó que el mostra humà, ens ajuda a comprendre’l, sobretot mostrant la seva més íntima personalitat homosexual d’una forma discreta i cautelosa, molt a l’estiu Eastwood. Com sempre fa a les seves pel·lícules, prioritza les històries de personatges per davant de les trames, i en aquesta es veu especialment. La trama en sí és fluixa, massa lineal, no acaba d’avançar. L’estructura està agafada amb pinces amb uns salts endavant i enrere que creen més confusió que aclaració. Tanmateix les històries dels personatges, el tractament dels seus sentiments, converses i pensaments més profunds estan tractats amb tendresa, respecte i molta dignitat. Aquí é son es palpa la marca de Clint Eastwood.
Destaco especialment la història d’amor entre Hoover i la seva mà dreta, interpretat magníficament per Armie Hammer. Quan ni tan sols l’espectador sospita de l’homosexualitat d’ambos personatges (a menys que ho hagin llegit abans) els gests cuidats, les mirades subtils i la proximitat excessiva comencen a deixar entreveure quelcom. Si no estés ben treballat l’espectador no podria començar a pensar en homosexualitat. La relació acaba sent evident malgrat el control, la repressió i la contenció que tenen els personatges, especialment Hoover, causat pels prejudicis que li inculca la seva mare. Una mare que té un domini i un control sobre el protagonista impressionant.
Naomi Watts és correcta en el seu paper de secretaria de confiança de Hoover, però queda molt en segon pla i no permet destacar.

Potser no és la millor pel·lícula d’Eastwood. Hi ha qui diu que ja hauria de jubilar-se, després del seu fracàs en Mas allá de la vida. Jo penso que  J.Edgar és una bona pel·lícula, amb punts forts i altres no tan. Ara, les millors obres que ha fet són les que ell protagonitza, sense dubte; Com són Million Dollar Baby i Gran Torino.


  • El millor: els dos personatges principals: Dicaprio i Hammer.
  • El pitjor: la trama. Fluixa i lineal.


 *Puntuació: 7