12 de febr. 2012

WAR HORSE

Steven Spielberg no en tenia prou d’estar nominat amb Tintin i ens presenta War Horse (Caballo de batalla) amb 6 nominacions als Òscars. Aquesta pel·lícula és una suma de les dues vessants del director: la de films de guerra com El Imperio del sol o Salvar a Soldado Ryan i la d’E.T . És la suma de la tendresa i l’acció.
Joey és un cavall molt intel·ligent amb una connexió especial amb el seu amo, un jove que el cria i l’ensinistra. Les circumstàncies de la família porten a vendre el cavall a l’exercit durant la I guerra mundial i és llavors quan comença una dura aventura plena d'obstacles. L’animal anirà trobant diferents persones que el cuidaran durant un temps com si fossin els seus amos fins que torni a trobar-se amb el seu criador.
Spielberg és un gran manipulador, en el millor sentit de la paraula. És capaç d’aconseguir, com ningú, que l’espectador s’involucri a les seves històries, que s’emocioni amb cada pla, cada nota musical (del gran John Williams), amb cada paraula i amb cada seqüència. Alguns diran que la pel·lícula és un melodrama sense valor. Potser sí que hi ha moments que és excessivament ensucrada i dramàtica, però el guió està tan ben justificat i tan ben lligat, que aconsegueix un bon resultat. És impossible respirar, és un patir constant. Però això és gràcies a què aconsegueix que estimem el cavall, al seu amo i a la resta de personatges amb una intensitat màxima.
La idea de la trama no és novedosa. En recordo tres pràcticament iguals: Belleza negra,  Un caballo llamado Furia i Spirit. Però així com aquestes no queden en la memòria de la gent, estic convençuda que War Horse si que ho farà. Perquè Spielberg  sempre millora les idees que altres han fet abans.
Recomano sense dubte aquesta pel·lícula. Malgrat que hi ha moments de patiment sempre són superats i compensats de sobres pels moments bonics, sentits i pel bon sabor de boca que deixa en sortir de la sala.
Feia temps que no plorava i reia tan en en una sala de cine. I això és per mi l’art del cinema. La capacitat d’arrencar somriures, plors i reflexions a les persones a través d’un perfecte entramat d’imatges, música, paraules i idees.




  • El millor: la trama, sobretot a un parell de seqüències brutals i el cavall.
  • El pitjor: l’excés de melodrama.

*Puntuació: 7’5