4 de nov. 2012

LOOPER


Paradoxes temporals, viatges en el temps i assassins a sou del present contractats per matar persones del futur  que els són enviats a través de màquines del temps per a fer-los desaparèixer. Aquests són els Loopers, uns sicaris que maten persones del futur i que en algun moment els toca matar-se a sí mateixos, als seus propis bucles amb uns quants anys de més. Looper, dirigida per Rian Johnson, es posa a la cua del subgènere de viatges en el temps d’una forma força original i enginyosa, tot i que ens pot sonar a altres com Minority Report o Frequency.
La idea és molt bona i complexa. Les històries sobre paradoxes temporals solen ser difícils perquè o bé costen d’entendre o és fàcil que deixin "cabos sueltos". Valorant això Looper és interessant i està ben portada. Aconsegueix enganxar i la trama avança més que correctament. El protagonista (Joseph Gordon-Levitt) és un Looper que un bon dia ha de matar el seu jo futur (Bruce Willis) i aquest se li escapa. El gir porta al protagonista a perseguir al llarg de la pel·lícula al seu bucle mentre aquest busca desesperadament un nen que en el futur serà qui portarà la seva vida al desastre.
Els punts negatius del film són un parell de seqüències mal resoltes a nivell de guió que creen confusió i incomprensió en l’espectador i un final que aparenta tancar el cercle perfectament i resulta espectacular  però que si ens parem a pensar una mica és estúpid i il·lògic.
En definitiva, Looper és una bona pel·lícula però no especialment destacable dins la quantitat que n’hi ha sobre el gènere.

  • El millor: la idea és enginyosa i interessant.
  • El pitjor: algunes errades de construcció de guió.


*Puntuació: 7


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...