Paradoxes temporals, viatges en el temps i assassins a sou del present
contractats per matar persones del futur que els són enviats a través de màquines del
temps per a fer-los desaparèixer. Aquests són els Loopers, uns sicaris que
maten persones del futur i que en algun moment els toca matar-se a sí mateixos,
als seus propis bucles amb uns quants anys de més. Looper, dirigida per Rian
Johnson, es posa a la cua del subgènere de viatges en el temps d’una forma força
original i enginyosa, tot i que ens pot sonar a altres com Minority Report o
Frequency.
La idea és molt bona i complexa. Les històries sobre paradoxes
temporals solen ser difícils perquè o bé costen d’entendre o és fàcil que
deixin "cabos sueltos". Valorant això Looper és interessant i està ben portada.
Aconsegueix enganxar i la trama avança més que correctament. El protagonista (Joseph
Gordon-Levitt) és un Looper que un bon dia ha de matar el seu jo futur (Bruce
Willis) i aquest se li escapa. El gir porta al protagonista a perseguir al
llarg de la pel·lícula al seu bucle mentre aquest busca desesperadament un nen
que en el futur serà qui portarà la seva vida al desastre.
Els punts negatius del film són un parell de seqüències mal resoltes a nivell
de guió que creen confusió i incomprensió en l’espectador i un final que
aparenta tancar el cercle perfectament i resulta espectacular però que si ens parem a pensar una mica és estúpid i il·lògic.
En definitiva, Looper és una bona pel·lícula però no especialment destacable
dins la quantitat que n’hi ha sobre el gènere.
- El millor: la idea és enginyosa i interessant.
- El pitjor: algunes errades de construcció de guió.
*Puntuació: 7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada