12 de nov. 2012

PARANORMAL ACTIVITY 4


La saga Paranormal activity ha tingut una progressió força similar a la de Saw. Va començar molt potent, va continuar de forma correcta i acaba caient en picat.
Les tres anteriors pel·lícules tenien sentit entre elles doncs cadascuna ens explicava la història d’un membre de la mateixa família, i en principi, la tercera tancava el cercle donant les claus i explicacions pertinents dels Per quès que l’espectador esperava. Tanmateix han volgut fer una quarta i no s’han molestat ni ha dissimular que només la feien per estirar l’èxit i els beneficis de les anteriors. L’excusa que fa d’enllaç amb les històries anteriors s’agafa en pinces absolutament. Els protagonistes en aquesta ocasió són uns adolescents, cosa que acaba convertint la pel·lícula en una de sèrie B per jovenets que no esperen un bon guió ni una bona resolució, sinó ensurts fàcils, i por gratuïta.
Aquest cop les càmeres domèstiques que caracteritzen la saga són webs cam de portàtils repartits per la casa amb motius poc versemblants. La protagonista és una noia d’uns 13 anys que viu amb els pares i el germà petit fins que un bon dia han d’acollir temporalment un nen de l’edat del germà perquè la seva mare ha estat ingressada a l’hospital. Aquesta incorporació a la família coincideix amb estranys successos que comencen a espantar la família.
Si a Paranormal activity 1 el terror i el pànic s’apoderaven de l’espectador per la seva exquisida progressió in crescendo aquesta vegada no hi és i acaba provocant indiferència i avorriment, tret d’algun ensurt concret.
El final és desastrós perquè no resol incògnites, sinó que en crea de noves. Suposo que amb intencions clarament comercials i econòmiques de fer una cinquena part.
Sort que l’entrada em va sortir gratis.

  • El millor: Els records que genera de les anteriors.
  • El pitjor: una mala trama i un mal desenvolupament.


*Puntuació: 5



DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...