29 de nov. 2012

SINISTER


Sinister comença com tantes pel·lícules de terror convencionals: Una casa a les afores, una família que es muda, un escriptor fracassat que busca la novel·la de la seva vida, fets estranys que transporten a crims d’antics inquilins….però a mida que avança aporta novetats interessants al gènere.
El poder visual de les imatges és molt potent, potser és el què més aterrador resulta de la pel·lícula, sense oblidar la banda sonora. Recorda força a The Ring en alguns aspectes. Hi ha seqüències que et deixen clavat al seient. Tanmateix hi ha una bona part del film que avança massa lentament.
El que no acaba de convèncer és l’explicació final. Ja passa en les pel·lícules paranormals, que moltes vegades s’encerta en la idea i en el procés i es fa malbé alhora de resoldre, d’explicar els per quès i les causes. I aquest és un d’aquests casos. 
Ethan Hawke és un escriptor que persegueix històries de crims reals per novel·lar-los i busca el best seller que el faci sortir de la vida miserable que té. Per això es trasllada amb la seva família a una casa a les afores on, suposadament, hi ha hagut uns crims. A les golfes de la casa troba unes cintes de super 8 velles en què hi ha imatges dels inquilins anteriors. Les pel·lícules són força macabres i a mida que les va visualitzant van succeint successos estranys a la casa.
Sinister, dirigida per Scott Derrikson, és una pel·lícula correcta amb la qual es passa una bona estona. Personalment considero El Exorcismo de Emily Rose, també del mateix director, força millor a tots els nivells.

  • El millor: Algunes seqüències que posen els pels de punta
  • El pitjor: la lentitud amb què avança.

*Puntuació: 7