22 de març 2011

EL SECRET DEL MEU TURBANT

Diuen que quan una persona es troba en una situació extrema és capaç de fer qualsevol cosa per sobreviure i treure forces de sota les pedres. La Nadia Ghulam, una afganesa que sobreviu molt malferida a un bombardeig n’és un exemple. La seva vida ens deixa la pell de gallina a la novel·la El secret del meu turbant, escrit a quatre mans per Agnès Rodger i la pròpia protagonista de la història.
La Nadia es troba al límit quan, després que ella i la seva família sobrevisquin a la guerra que posa als Talibans al govern d’Afganistan, s’adona que si ella no posa remei tots ells estan destinats a morir de fam. El seu pare ha quedat trastocat, el germà ha mort i la mare, ella i les germanes són dones i no els està permès treballar amb el nou règim. La força de la noieta de 11 anys és colpidora quan pren la decisió de disfressar-se de noi i sortir al carrer a buscar feina per alimentar la seva família, amb el gran risc de ser enxampada i cruelment castigada. La Nadia les passa de tots colors, pateix la duresa de la feina, el rebuig i el menyspreu de la gent pel seu aspecte causat per les cremades de la bomba; La injustícia; Però també troba consol en persones que l’ajuden, que la valoren, en els estudis , els amics que va fent al llarg dels anys i del seu estrany primer amor, un noi de qui s’enamora mentre es fa passar per xicot. La Nadia és una lluitadora, valenta i intel·ligent que surt tota sola de la seva misèria i acaba arribant a la universitat i viatjant a Europa.
La periodista Agnès Rodger ha estat molt hàbil relatant la biografia de la Nadia i aconseguint posar-se tant en la seva pell que cada lletra de la novel·la ens impregna de sentiments i ens fa empatitzar completament amb la protagonista.
És d’aquelles històries trepidants que enganxen des de la primera línia i que, a pesar de les seves 300 pàgines, l’acabes en un respir. Ara bé, cal dir que el final és massa tallat, deixa el lector amb la sensació que s'ha posat el punt final a la història on no correspon. Potser hauria estat més adient un capítol on es parlés de la Nadia un any després, de com està adaptada a la seva nova vida.
La novel·la ha guanyat el premi Prudenci Bertrana 2010.Seria digne de convertir-se en el guió d’una pel·lícula, segur que algun productor ja li ha posat els ulls damunt a la novel·la.

Nadia Ghulam i Agnès Rodger



DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...