25 de març 2011

SAW VII

La saga de set pel·lícules de Saw conformen un puzle que s'ha d'anar ordenant mentalment per entendre la complexitat de la trama. Un puzle de seqüències que no estan ordenades cronològicament amb l'ordre que els films avancen i que obliguen a l'espectador a muntar mentalment cada peça on correspon. D'igual manera que John Kramer, o també dit Jigsaw (puzle), juga amb les seves víctimes a jocs macabres en què ells han de ser capaços de sobreviure per si mateixos.
Com la majoria de sagues que s’allarguen més del necessari, Saw va deixar el llistó molt alt a la primera pel·lícula, i el nivell va anar baixant progressivament a partir de la quarta. La importància de fer un bon guió i que es centrés en un espai concret va anar perdent força i quedant en segon pla, mentre que la sang i el gore es van anar imposant. Així, la setena pel·lícula acaba sent un empatx d’escenes gores i macabres al nivell de la cinquena i la sisena part. De fet, la trama central és gairebé calcada de la sisena. Aquests canvis d'estil no són estranys si tenim en compte que una successió de directors han anat circulant film a film. Només Darren Lyn Bousman ha repetit en tres de les sagues i Kevin Greutert en dues.
A favor de Saw VII podríem dir que el començament és potent i sorprenent, aportant dosis d’originalitat als començaments de les altres parts. I el final és rodó, culmina la saga amb elements del principi de Saw I, que tanquen completament el cercle. 
El millor dels 7 films és sense dubte el personatge que les enllaça totes, fins i tot després de morir a la tercera: Jigsaw(puzle), és un assassí en sèrie moralista. No és d’aquells que mata per plaer o per descontrol mental. Ell és tremendament racional, planificat i organitzat, i selecciona les seves víctimes per donar-les una lliçó i que aprenguin a valorar la vida, si sobreviuen al seu joc. Tria a persones que a la seva vida tenen conductes reprovables, immorals cap als altres, o que simplement no valoren  la seva pròpia vida (com el cas d'una drogodependent). Jigsaw els posa a prova exposant-los a les seves màquines complexes i donant-los la possibilitat de viure si són prou forts per superar-les. Com que el protagonista mor a la tercera, víctima d’un càncer que arrossega des del principi de la saga, la resta de films ens trobem amb altres assassins que el substitueixen per ordres seves. Malauradament aquests no sempre respecten la “moral” de John Kramer i sovint trenquen les normes del joc.
L’estil de crims moralistes recorda a Seven, el film de David Fincher en què un assassí mata a persones que cometen cadascun dels 7 pecats capitals.
Gran descoberta de Tobin Bell (Jigsaw), que s’ha fet popular amb la saga.

Puntuació: 6