1 d’abr. 2011

DESTINO OCULTO

Destino oculto és un film que no es defineix clarament en un gènere concret, sinó que més aviat navega entre el thriller polític, el drama romàntic i la ciència ficció. Per alguns aquesta infefinició pot ser un defecte i per altres una virtut. Sigui com sigui és una pel·lícula interessant, amb bon ritme, dosis d’intriga i un missatge que atrapa.
Qui no s’ha preguntat fins a quin punt les persones elegim el nostre destí amb absoluta llibertat i així anem dibuixant la nostra vida o si està marcat i curosament planificat com si d’un mapa es tractés i les persones només som  fitxes que algú mou?
George Nolfi convida a la reflexió sobre el destí en un film que recorda significativament a Origen (Inception) de Nolan. Mat Damon és un polític aspirant a senador condemnat al fracàs fins que l’atzar posa al seu camí una ballarina de la qual s’enamora des del primer instant. La casualitat els torna a retrobar i és llavors quan uns personatges que treballen per mantenir intactes els plans de vida de cada persona inicien una persecució contra la parella perquè, suposadament, no estava en el pla que es coneguin. Tota la pel·lícula és una batalla entre l’atzar i el destí en què es posa sobre la taula la idea que encara que el destí estigui escrit i les persones no tinguem la llibertat d’elegir, l’atzar i la casualitat poden canviar aquest destí.
El final és previsible i massa estil Hollywood. Acaba convertint el llargmetratge en un simple drama romàntic quan la resta combinava força bé el thriller, la ficció i la història d’amor.
Puntuació: 7