12 d’abr. 2011

LA MÀGIA DE SER UN POLSERA



La nit de Sant Joan és tan especial que ningú sap amb qui acabarà.
Uneix persones tan diferents que a l'ajuntar-se provoquen una reacció màgica.
La màgia de connectar amb qui menys s'assembla a tu.
La màgia de rebre ajuda de qui menys t'ho esperes.
La màgia de crear un nou record quan només oblides.
O la màgia de saber què et depararà el futur.
I és que la màgia de sant Joan fa que tot sigui possible, fins i tot dins l'hospital.
Potser la nostra nit de sant Joan no havia tingut ni fogueres ni petards, però dalt d'aquell tren sentíem que no hi havia un lloc millor on passar la revetlla.
Per un instant, aquell tren, ens va retornar la nostra infància robada on els cors bateguen d'emoció, els pulmons s'omplen d'alegria i els ulls brillen de felicitat. Era tanta la sensació de benestar que fins i tot teníem forces per perdonar.
Aquella nit de sant Joan potser no acabava com volíem, no havíem aconseguit les respostes que buscàvem o el petó que esperàvem.
Però aquella nit màgica ens havia deixat altres coses i, sobretot, ens havia ensenyat que el més important era tenir-nos els uns als altres.
I és que aquella nit ens havia ensenyat que la veritable màgia és ser un polsera.

Polseres Vermelles-Capítol 7