GNOMEO Y JULIETA

Touchstone pictures converteix a dues figures de gnoms de jardí en els personatges del clàssic de Shakespeare Romeo y Julieta, i trasllada els enfrontaments entre els Capuleto i els Montesco a dos jardins dividits entre els Blaus i els Vermells. Enmig de les constants baralles entre ambdós grups de gnoms, el Gnomeo i la Julieta s’enamoren i es citen d’amagat a un jardí proper abandonat on només els espera un flamenc de ploma rosa solitari i vell com el propi jardí. L’amor prohibit nascut enmig dels odis de les seves famílies els fa adonar-se que no té cap sentit barallar-se per les diferències que tenen els uns amb els altres.

S’ha de reconèixer que és força interessant l’adaptació que han fet de Romeo y Julieta, amb escenes de l’obra original com la Julieta recitant damunt la torre i Gnomeo apareixent als seus peus. La major part del film, però, la trama agafa altres camins més adients per un públic infantil.

Potser no és de les millors pel·lícules d’animació, doncs la història és força simple i infantil, sense els diferents nivells de lectura que tenen les de Disney-Pixar, però tampoc ho pretén. Aconsegueix divertir, entendrir i deixar bon regust de boca als grans i petits. Té un to infantil, i una història d’amor tremendament simple però amb tocs d’humor que et fan passar una estona agradable, tot i no ser brillants. Està pensada sobretot pels més petits i per aquest motiu no seria lògic que fos una tragèdia com ho era el clàssic de Shakesperare. En aquest cas la història deriva en un final feliç  que justifiquen amb una escena en què una estàtua de Shakespeare parla amb Gnomeo sobre canviar el suposat final i així acabar transformant la tragèdia en una comèdia romàntica amb clucades d’ull a films com American Beauty(famosa escena dels pètals de rosa) i a Grease, amb el ball final.

Cal destacar les bandes sonores elegides pel film doncs són versions de Elton John, tret distintiu de les produccions de Shreck,  i és que el director és Kelly Asbury, director de Shreck 2.

A nivell tecnològic la pel·lícula està molt ben aconseguida, donant molt realisme al material de ceràmica de les figures dels gnoms.

Em quedo particularment amb una seqüència narrada tan sols amb imatges i molt ben aconseguida. L’escena en què Pluma rosa explica la seva història personal i la pèrdua del seu amor. Té una gran càrrega emocional.

Puntuació: 6’5