9 de set. 2011

SUPER 8

Super 8 és un retorn als anys 80, al cinema de ciència ficció de la marca Spielberg que tant va captivar als nens i joves d’aquella dècada. De la mà de dos grans del moment: JJ Abrams com a guionista i director, i Spielberg com a productor, el film és un homenatge clar a E.T, Els Goonies i tantes pel·lícules que van protagonitzar colles de nens i extraterrestres.
L’any 79 Un grup de nens d’uns 13 anys roda un curt de zombis per participar a un concurs. Mentre roden a una via de tren la càmera i els nens presencien un terrible i estrany accident. Els nens fan un pacte de silenci respecte el què han vist i alhora investiguen la causa de l’accident.
Aquests dos grans pesos pesats del cinema de ciència ficció no defrauden els espectadors. Proposen una història suggerent, un desenvolupament carregat de misteris a resoldre, bons efectes especials, emoció i humor.
Té moments destacats, com l’escena del xoc del tren mentre els nens roden el seu curtmetratge sobre zombis, o quan l’extraterrestre marxa amb la seva nau, moment que recorda directament a E.T o Encuentros en la tercera fase. Sense oblidar el regal dels crèdits (animo la gent a no marxar pitant un cop la pel·lícula acaba) en què veiem per fi el resultat del curtmetratge dels nens.
Cal destacar la interpretació dels 5 adolescents. Són sense dubte el millor de la pel·lícula.
Davant tanta perfecció, què li falla a la pel·lícula? Potser l’extraterrestre? Massa agressiu, carent d’emotivitat i molt semblant al fauno del Laberinto del Fauno? Potser alguna “patillada” buscada per tenir el gran moment d’emoció típic de Spielberg?


El millor:  les escenes dels nens, sense dubte. Destacant el curtmetratge del final.
El pitjor: El monstre. Li falta ànima.

Puntuació: 7'5