És inexplicable narrar l’experiència de seure a un cine sense conèixer les pel·lícules. L’emoció continguda durant setmanes estava a flor de pell minuts abans de les 20h. Tothom mirava el rellotge perquè comencés. Hi havia moltes apostes fetes per un dia màgic com el de reis: Gremlins, Eduardo manostijeras, Solo en casa, Cazafantasmas, Willow, Goonies….entre d’altres. Qualsevol d’elles podia ser i hauria estat una magnífica aposta.
Després dels genials anuncis d’època i dels tràilers va aparèixer en pantalla el logotip de la Warner Bross. Recordo haver comentat que Gremlins era de la Warner. I efectivament. Al primer segon (i no exagero) de la primera imatge de la pel·lícula la sala va explotar en crits i exclamacions. Vam tenir una pujada d’adrenalina superior a pujar al Dragon Khan. En aquell precís instant em vaig sentir una nena altra vegada. Aquella petita que vivia amb la mateixa intensitat cada paquet que obria per reis, i sobretot, quan veia pel·lícules com Gremlins.
La mitja part va servir per anar al lavabo, sopar i esperar amb ganes la sorpresa que venia. Igual que va passar anteriorment tothom sabia de quina pel·lícula es tractava al primer segon. Reconec que, personalment, no ho vaig saber perquè mai l’havia vist: Caça fantasmes. Aquesta no formava part del meu llistat de records infantils però em va agradar veure-la per fi, malgrat que no em va fer el pes.
La nit va acabar amb un regust dolç i bonic d’un dia de reis inoblidable amb els millors regals que poden tenir uns cinèfils com nosaltres. Ja som una gran família de 1800 persones que ens trobem a la nostra sala d’estar particular al cine Urgell. Fins la propera reunió familiar del 27 de gener!
1 comentari:
Fins la propera!!
Publica un comentari a l'entrada