11 de gen. 2012

UN LUGAR PARA SOÑAR

El cinema és una gran fàbrica de somnis. Ens endinsa en mons, històries i vides diferents a les nostres, millors o pitjors, però diferents. Té el poder de ficar-se de ple dins el nostre cor i burxar-lo fins aconseguir treure’n les emocions que vol: terror, riure, plorar o somiar.
Hi ha pel·lícules que tenen l’habilitat de provocar emocions de tot tipus amb històries de conte, boniques, properes i  tendres.
Un lugar para soñar, com el seu nom indica, és una d’aquestes pel·lícules. És una història plena de sentiment que provoca un somriure en sortir de la sala; Potser el secret està en el fet que sigui un fet real.
Benjamin Mee(Matt Damon) és un periodista aventurer que s’ha quedat vidu amb dos fills, una nena petita i un adolescent complicat. Les seves vides no avancen, són incapaços de passar pàgina i trobar una motivació a les seves vides. Per això Ben decideix fer un canvi radical i es traslladen a viure a una casa que està a 14 km de la ciutat i que es troba dins un zoo abandonat. L’empenta i la necessitat de tornar a somiar el porta a implicar-se en aixecar de nou aquest zoo juntament amb uns treballadors entregats i entranyables amb  la  inversió econòmica que suposa tot plegat i les males cares del fill gran.
Els films familiars amb nens i animals sempre funcionen. Ens agrada veure histories de nens complicats que troben la seva motivació de vida en els animals i de persones que aprenen a passar pàgina gràcies a la seva empenta. Suposo que d’alguna manera ens dóna força i esperança .
No és una obra mestra, ni té un guió potent ple de girs. Només és una història senzilla que sap treure partit dels elements que té i combina correctament l’humor, el drama i l’aventura.
Cal destacar el cada vegada millor Matt Damon, tot I tenir un paper modest, I la subtil però realista història d’amor amb Scarlett Johanson que és una de les treballadores del zoo.


  • El millor: la fotografia i el relat en sí.
  • El pitjor: que és poc original. Segueix el patró de moltes altres pel·lícules familiars.


*Puntuació: 7’5


2 comentaris:

noia de vidre ha dit...

Perfecte, aquesta peli la vull veure i el trailer m'ha transmès bones vibracions i la teva crítica encara ho consolida més. jejejejeje :)

Anònim ha dit...

jajajaja a tu te la recomano especialment. Coneixent-te sé que t'agradarà moltíssim!

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...