20 de març 2012

INTOCABLE

En un món completament deshumanitzat com l’actual, anar al cine a veure una pel·lícula com Intocable d’Olivier Nakache retorna l’esperança en la bondat de l’ésser humà.
Driss és un jove negre amb una vida complicada que no treballa i viu de robatoris. El destí el porta a la casa d’un milionari tetraplègic que el contracta com a cuidador i acompanyant. Una relació que a priori sembla impossible perquè els personatges són com una gota d’aigua i una d’oli acaba en una amistat sense tabús i plena de matisos, en què tots dos aprenen de l'altre. 
El gran valor de la pel·lícula és la capacitat que té de transformar un drama com és la tetraplegia o la marginalitat d’alguns barris en una comèdia. Plena d’humor negre ens ensenya a que es pot riure fins i tot de les pitjors desgràcies i circumstàncies.
Molt destacables les actuacions dels dos protagonistes. Aparentment són antagònics però en l’essència es troben amb tota sinceritat i franquesa. Driss és un mal educat, barruer i un lladre però també un home sense prejudicis, que mira  a la cara la tetraplegia del seu amic sense disfressar-la amb paraules amables, que parla clarament i sense compassió. I  és justament això el què valora Phillippe. Un home que té completament assumida la seva invalidesa i que està cansat de persones que el tracten amb condescendència, que el limiten i no li deixen fer res per sobre protegir-lo. En Driss l’ensenya a viure la vida, a la seva manera. Sap donar-li tot el què necessita a cada moment sense necessitat de paraules. En Philippe li aporta a Driss coneixements culturals i experiències que mai ha tingut abans. 
És una història commovedora, que emociona amb el riure, que diverteix i alhora ensenya i té uns diàlegs boníssims. És una història de personatges.
És capaç de fer que el públic rigui de de situacions que en principi són dures i serioses sense sentir-se culpable.
La trama té un bon ritme, és coherent  i amb un inici que atrapa i un final que emociona.
Absolutament recomanable.




  • EL millor: els protagonistes.
  • El pitjor: res. 

*Puntuació: 8


1 comentari:

Cinealopareja ha dit...

Jo també la recomano al 100%!! Estic totalment d'acord amb tu. :D

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...