29 de març 2012

VIAJE AL CENTRO DE LA TIERRA 2

Viaje al centro de la tierra 2 és un exemple clar de cine que té un gran èxit de taquilla enfront una crítica totalment negativa. Després de veure-la entenc el per què d’aquesta dualitat. Si em poso les ulleres de crítica cinematogràfica veig una pel·lícula carregada de defectes en la forma i en el contingut. Uns personatges estrafolaris i ridículs amb unes escenes “còmiques” totalment sobrants a la història (prego que treguin l’estupit personatge que condueix l’helicòpter); Uns efectes especials força precaris: les roques que es destrueixen al final del film són tan falses que deixen entreveure que són de cartró pedra; I una trama molt simple amb alguna escena que vol copiar la mítica Cariño he encogido a los niños. 
La conclusió és que no és una bona pel·lícula, ni tan sols per valorar-la com a film d’aventures per entretenir.
Ara bé, si em poso les ulleres d’espectador que més o menys sap què va a veure i què vol trobar entenc que ompli les sales. Hi ha aventura, humor (segur que bo per alguns), amor i efectes especials. Se surt de la sala amb una bona sensació, amb la diversió que dóna la recerca d’una illa perduda, que hi hagi els llibres de Júlio Verne i de veure animals més grans del normal i altres més petits.
En definitiva, podríem definir-la com una pel·lícula mediocre però entretinguda.
S'allunya força de la seva primera part, molt més decent a tots els nivells. 



El millor: els paisatges i l’aventura.
El pitjor: la trama i els personatges.

*Puntuació: 5