La invención de Hugo ens mostra un Scorsese diferent i arriscat que aposta per un cinema completament oposat al què sol fer. I el risc li ha sortit rodó. És la segona vencedora dels premis Òscars, que de ben segur hauria guanyat el premi a la Millor pel·lícula si no competís amb l’obra mestra The Artist. Curiosament ambdues fan un homenatge als inicis del cinema i la clau de volta és la decadència d’un personatge relacionat amb el món cinematogràfic.
La invención de Hugo és un conte d'un nen orfe que viu i treballa a l’estació de trens de París, donant hora als rellotges. Posseeix un robot mecànic fet malbé com a únic record del seu pare. Amb l’ajuda d’una nena aconseguirà posar-lo en marxa de nou i resoldre un misteri que hi ha darrere aquest artilugi.
La pel·lícula té un bon guió, un bon ritme, uns actors genials i forces referències als inicis del cine amb alguna imatge que recorda a la pel·lícula El hombre mosca de Harold Lloyd, algunes escenes de les primeres pel·lícules dels Lumiere i la famosa Arribada de l’home a la lluna de Georges Meliés.
Combina molt intel·ligentment les escenes d’humor i els personatges plans amb el drama, la duresa d’alguns moments i els personatges complexes. Sense oblidar la magnífica fotografia que ens mostra un París de principis de segle.
Destacable la interpretació de Ben Kingsley en el seu misteriós personatge. I llàstima la brevetat de la intervenció de Jude Law.
Si se li ha de buscar algun defecte diria que la trama està plagada de casualitats agafades en pinces.
Cal afegir que la pel·lícula no va dirigida als nens, tot i que tampoc en queden exclosos.
El conjunt dóna com a resultat una bona obra carregada d’elements que atrapen i que sorprenen.
- El millor: les seqüències del nen amb el robot mecànic.
- El pitjor: les casualitats en el guió.
*Puntuació: 7’5
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada