31 d’ag. 2011

DESTINO FINAL 5

Destino final 5 posa punt i final a la saga de terror que va iniciar l’actor Devon Sawa el 2000 amb un producte gairebé idèntic als anteriors però amb alguna petita innovació en la trama.
Aquest cop el protagonista té la visió d’un accident que hi haurà en un pont amb el suficient temps d’antelació com per salvar alguns dels seus companys, una colla de joves que treballen a la mateixa empresa i que fan una sortida de treball en autobús. A partir d’aquí la mort persegueix els supervivents en el mateix ordre en què haurien d’haver mort al pont.
L’estructura de la trama és exactament el mateix en les 5 pel·lícules, només varia l’accident inicial, els personatges, i les morts. Fins i tot els finals són gairebé iguals. Per què doncs han tingut tan èxit? Personalment li dono valor a com es desenvolupen lentament i progressivament els petits incidents o circumstàncies que acaben desencadenant cada mort.  La qualitat de les escenes li dona suspens i emoció. Òbviament l’excés de gore que hi ha en les morts li resta qualitat als films i es demostra que el públic a qui es dirigeixen bàsicament és l’adolescent.
Cal destacar com es tanca aquesta última pel·lícula doncs el final acaba enllaçant directament amb la primera mostrant-nos l’accident d’avió en què Devon Sawa tenia la primera visió.
Els crèdits ens fan un homenatge a tots els films de la saga mostrant seqüències de cadascun.


  • El millor: com s’encadenen una a una la suma de successos que porten a cadascuna de les morts. Són escenes molt ben detallades.
  • El pitjor: Excés de gore.

Puntuació: 6’5


14 d’ag. 2011

A LA RECERCA DELS TRESORS PERDUTS


L’intrèpid arqueòleg més famós del món, Indiana Jones ,compleix 30 anys i a Barcelona celebren l’aniversari amb una exposició al Museu d’Arqueologia . Ara, no és una exposició qualsevol, doncs els objectes del personatge de Spielberg estan camuflats entre els objectes reals del museu amb l’objectiu de convertir l’exposició en un joc: els visitants han de recórrer cada racó del museu i identificar els objectes d’Indiana jones, tal i com el
seu nom indica: A la recerca dels tresors perduts.

Trobem objectes que han aparegut a les tres pel·lícules de la saga, com la pedra Sankara que el professor Jones, la noia i el nen busquen a El temple maleit, o com el sant grial de la última croada.
L’exposició es pot visitar des del 15 de juliol fins el 16 d’octubre a un preu més que raonable de 3 euros per veure tot el museu i amb una tarifa reduïda de 2’10 per estudiants, aturats etc. Hi podeu anar de dimarts a dijous entre les 9’30 i les 19h i els diumenges i festius entre les 10 i les 14’30h. Els dilluns descansen.
A la web trobareu informació dels horaris de les projeccions dels films i l’adreça del Museu, pels que no el conegueu.

9 d’ag. 2011

SEGONA TEMPORADA DE PHENOMENA


Pels apassionats de Phenomena tenim bones notícies. Ja estan anunciades les pel·lícules que obriran la segona temporada el 9 de setembre: Juràssic Park i Terminator 2. Pronostiquem que aquests grans èxits de taquilla del seu moment tornaran a omplir l’Urgell a pesar dels 1800 seients dels quals disposa. Aquesta temporada obre amb novetats que responen a la demanda d’un sector del públic: fer algunes sessions en divendres (no abolir del tot els dijous) i vendre les entrades numerades, això sí, només unes 400 de les 1800. Una bona manera de tenir contents a tots.
Les entrades es poden comprar a partir de dimarts 9, un mes abans de la sessió al preu habitual de 8 euros la doble sessió, tret de les numerades, que costaran 9 euros.
Resulta increïble imaginar aquell famós retruny provocat per les passes del Rex amb el magnífic so de l’Urgell o aquelles escenes d’acció de Terminator 2 en una pantalla tan impactant. Ens veiem el 9 de setembre i ho disfrutem tots plegats!




5 d’ag. 2011

LA VÍCTIMA PERFECTA

Els films de terror psicològic que més connecten amb l’espectador són aquells que parlen de pors generalitzades que tots tenim. Per això triomfen aquelles en què els personatges corren perill a les seves pròpies cases, el lloc on, suposadament, ens sentim més segurs. La Víctima perfecta, dirigida per Antti Jokinen i interpretada per Hilary Swank, s’endinsa en la ment pertorbada d’un pervertit que espia la protagonista des de darrere les parets del seu apartament i fins i tot des de dins mateix. Diversos films han tractat temes similars: Cuando llama un extraño, El habitante incierto, Paranormal activity i a finals d’any s’estrenarà Mientras duermes, de Balagueró. El terror ens aclapara per la indefensió que tots tenim quan dormim, quan ens sentim relaxats a les nostres cases sense sospitar que algú pot estar massa a prop.
Juliet és una jove metgessa que s’acaba de separar i s’instal·la a viure en un magnífic pis a Brooklyn, estranyament barat. Poc a poc s’adona que alguna cosa passa en aquella casa i decideix posar càmeres de seguretat que graven quan detecten una presencia. Alhora comença una relació amb el propietari del pis.
La pel·lícula funciona a nivell de guió perquè el suspens està molt ben dosificat. La por va in crescendo fins que la víctima ja s’adona del què està passant en el moment de clímax mentre veu les imatges gravades de qui ha entrat a la seva habitació de nit. Els espectadors sabem  qui és el “dolent” des del principi del film amb un recurs cinematogràfic força interessant de marxa enrere.
Certament no és una trama original i és força previsible, però considero que el que pesa en un film de suspens no és la sorpresa, sinó precisament el joc que es crea entre l’espectador ,que ja sap qui és el dolent , i el protagonista, que ho ignora.
Cal destacar el paper secundari de Christopher Lee, el Dràcula dels 50, fent d’avi del propietari del pis i Jeffrey Dean Morgan, actor de series tan conegudes com Urgencias o Anatomía de Grey que té una semblança considerable amb Javier Bardem. Hilary Swank excel·lent, com sempre.




  • El millor: la trama
  • El pitjor: ja està força vist


*Puntuació: 7




DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...