GRAN HERMANO 12+1 ES SUPERA A SÍ MATEIX

L’època del boom dels reality shows ja ha passat. Molts han mort, altres es mantenen com poden, i enmig de tant naufragi en neixen de nous amb gran èxit (Acorralados, per exemple) i altres es reinventen cada any amb tècniques exitoses. El públic és exigent i no menteix. Quan un reality cansa, té els dies comptats. Cal estar innovant i sorprenent constantment. Gran Hermano, el pare de tots els realitys, ho sap fer magistralment. Cada edició conté elements nous, inesperats i molt treballats. Aquest any però, en la seva 13a edició (anomenada 12+1 per un tema de superstició de la presentadora) el format s’ha superat a si mateix. Els espectadors ens hem topat amb una casa amb habitacions anormalment disposades: una saleta completament girada, en què els mobles estan al sostre; Una cuina amb una inclinació d’un 35%, que obligava els concursants que acabaven d'entrar a fer esforços per caminar-hi; Una habitació reduïda en que els que van entrar semblaven Gulliver al país de Liliput. Fins i tot hi havia una enorme Arca de Noé amb tot  d’animals desaparellats que els concursants havien de emparellar. Després de la sorpresa i por (d’alguns) inicial van descobrir que a banda d’aquestes sales hi havia una enorme casa plena de comoditats, amb un disseny a tot color, un jardí de 300 metres quadrats amb una piscina que té un llit al mig i una dutxa de vidre en què suposadament deixaran veure les seves vergonyes.

Els concursants semblen gent més “normal” que altres anys, tot i que amb grans personalitats, gustos i caràcters molt interessants. Potser el més sorprenent va ser el mossèn moter (que a hores d’ara sembla que l’Església ja ha excomulgat per entrar al concurs).

Mercedes Milà va estar al seu nivell habitual: canyera, divertida, passional i sincera. Sense oblidar els seus escots cada vegada més comuns.

La primera gala ens va deixar un sabor de boca magnífic als espectadors més fidels. L’expectació és alta i esperem que es compleixi.

El 12+1 no és només un tema de superstició davant el 13, sinó que té un sentit afegit. Aquest any entrarà a la casa una persona del carrer cada setmana. Serà una persona que no hagi anat als càstings i que hi podrà optar a través de subhasta a Ebay. Sí, si, encara que sembli increïble és cert. La gent que tingui molts diners per gastar podrà comprar la seva entrada al concurs. I els diners que es recaudin cada setmana seran per Creu Roja. Una idea rodona: solidària per totes bandes.  Cal dir que la mateixa nit de la gala el preu ja estava en 10.300 euros. Una barbaritat. I asseieu-vos un moment abans de llegir com estar ara la "puja": 150.100 euros. Això demostra com tot i la crisi encara hi ha bojos rics que poden gastar els diners per un capritx com aquest.

Si voleu seguir la subhasta aquí teniu l’adreça: http://www.ebay.es/itm/SUBASTA-PLAZA-Gran-Hermano-12-1-/220936257423?pt=LH_DefaultDomain_186&hash=item3370d3bf8f

Només queda tornar-nos a enganxar una vegada més als personatges de la Casa de Guadalix i deixar-nos sorprendre nit a nit per l’excel·lent equip de guionistes.

Les portes de Gran Hermano s’obren per rebre a…..

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO

El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.

El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.

La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.

Creiem que aquest nou format té potencial. 

EL CONVIDAT AMB QUIM MONZÓ

La segona temporada d’El convidat va començar dilluns i ho va fer apostant  fort amb el Quim Monzó com a protagonista. L’escriptor ens va obrir les portes de casa seva i dels seus pensaments, inquietuds i manies. És un home particular, amb una gran personalitat i carisma. Carregat de manies i obsessions, productes de la seva malaltia Síndrome de Tourette, i amb una vida ordenada fins l’extrem. Necessita uns cascs insonors per treballar, no és amant de parlar massa ni d’expressar sentiments, i és patidor de mena. Les seves obsessions arriben al punt de comprar un llit nou a l’habitació on dorm Albert Om perquè el vell fa soroll.

L’Albert el descriu com a “militant de l’escepticisme que no té il·lusions”. I és que darrere les manies, el perfeccionisme per la feina i el seu tarannà solitari trobem un tipus sincer, que fuig de les hipocresies, de les convencions, del quedar bé, de les paraules que es diuen perquè toca i no perquè se sentin, com un “t’estimo”; Un home irònic, amb sentit de l’humor molt propi, que quan expressa sentiments de seguida els dissimula amb una broma, i tot i així s’acaba acomiadant del seu únic convidat en tota la seva vida amb una càlida abraçada amigable.

Albert Om: “Tu quina diries que és la teva gran il·lusió’”.

Quim Monzó: “La meva? No em facis aquestes preguntes que no en tinc ni idea. El què més s’acosta al benestar és poder escriure, passar-me la vida escrivint.”

*El convidat. Els dilluns a les 22’25 a tv3.

EL MÓN D'ESPINOSA

 El món groc, d’Albert Espinosa, ens mostra les reflexions i l’aprenentatge que ell mateix ha adquirit del què va viure en la seva adolescència a l’hospital. No pretén fer un llibre d’autoajuda, per bé que en molts moments ho sembla, sinó impregnar-nos de tot allò que el càncer li va ensenyar, tot allò que l’ha ajudat a caminar per la vida amb una saviesa superior a qualsevol de nosaltres. Parla d’un món que ell ha creat en què tots els què hi pertanyen són de color groc, perquè donen vida, alegria i són especials, com el sol. Els grocs són persones que apareixen a la nostra vida en un moment donat i amb qui establim  uns lligams superiors a l’amistat o a la parella. Són persones que potser no tornarem a veure, però que sempre seran els nostres grocs. Com els seus companys d’hospital.

El llibre es divideix en capítols per lliçons de vida o consignes que ell anomena descobriments. La lectura és fàcil, còmode i fins i tot divertida pel seguit d’anècdotes que explica. Alhora ens envolta d’emoció i humanitat seguint el mateix estil que la sèrie Polseres Vermelles, doncs està basada en el Món groc.

No hi ha dubte que Albert Espinosa ha trobat la seva marca, el seu producte, la fórmula de l’èxit tot explicant històries de nens, similars a la que ell va viure de petit a l’hospital. Ha fet el salt al cine dos cops amb els guions dels films Planta 4(Antonio Mercero) el 2003 i Herois el 2010 amb Pau Freixa com a director; el mateix amb qui aquest any s’ha estrenat a la televisió amb la sèrie Polseres vermelles. Ha donat vida a 6 nens d’hospital amb diferents malalties que junts formen un grup que usen les polseres vermelles de les operacions com a lligam. La sèrie va acabar després de 13 capítols i amb la promesa d'una segona temporada. L’èxit rotund que ha tingut és el resultar d’un conjunt d’ingredients en la seva justa mesura que combinen perfectament: personatges propers, rics, que tot i la seva desgràcia intenten sobreviure al seu dia a dia amb optimisme. Els nens que viuen a l’hospital no són diferents de la resta i per això es busquen els seus jocs i aventures allà dins.

Molt recomanables tots els missatges de força, lluita i amistat que Espinosa transmet en cadascuna de les seves obres.

Equip d'actors de Polseres Vermelles amb Pau Freixa i Albert Espinosa

LA MÀGIA DE SER UN POLSERA

La nit de Sant Joan és tan especial que ningú sap amb qui acabarà.

Uneix persones tan diferents que a l'ajuntar-se provoquen una reacció màgica.

La màgia de connectar amb qui menys s'assembla a tu.

La màgia de rebre ajuda de qui menys t'ho esperes.

La màgia de crear un nou record quan només oblides.

O la màgia de saber què et depararà el futur.

I és que la màgia de sant Joan fa que tot sigui possible, fins i tot dins l'hospital.

Potser la nostra nit de sant Joan no havia tingut ni fogueres ni petards, però dalt d'aquell tren sentíem que no hi havia un lloc millor on passar la revetlla.

Per un instant, aquell tren, ens va retornar la nostra infància robada on els cors bateguen d'emoció, els pulmons s'omplen d'alegria i els ulls brillen de felicitat. Era tanta la sensació de benestar que fins i tot teníem forces per perdonar.

Aquella nit de sant Joan potser no acabava com volíem, no havíem aconseguit les respostes que buscàvem o el petó que esperàvem.

Però aquella nit màgica ens havia deixat altres coses i, sobretot, ens havia ensenyat que el més important era tenir-nos els uns als altres.

I és que aquella nit ens havia ensenyat que la veritable màgia és ser un polsera.

Polseres Vermelles-Capítol 7

SIGUES SEMPRE FIDEL A TU MATEIX

La nit de dimarts 15 la sèrie catalana Infidels va arribar al seu final definitiu després de 3 temporades amb el capítol: Me’n vaig a casa a escriure un bolero. Infidels era la versió catalana de Sexo en Nueva York; Una sèrie trencadora, políticament incorrecte, que posava damunt la taula la infidelitat, no com a valor, sinó com una realitat que vivim a diari i de la qual no es parla obertament, i menys a la tele.

La trama se centrava en les vides de 5 dones, amigues entre elles de les estones de piscina juntes. Montse German, Montse Guallar, Sílvia Bel, Aina Clotet i Ingrid Rubio donaven vida a la Joana, la dona dels mil rols; A Lídia, la psiquiatre nimfòmana; Paula, l’escriptora lliberal; Arlet, la mestra d’escola que descobreix que és lesbiana; I Cruz, l’economista freda i que mai trenca els seus principis, suposadament; Totes tenen peculiaritats diferents i vides molt contraries però la seva amistat està per damunt de tot això.

El final de la sèrie ha estat agredolç pels seguidors per haver estat precipitat i totalment inesperat. A pesar d’això l’últim, els guionistes han aconseguit resoldre’l força dignament. Era una sèrie fresca, irònica, amb un alt sentit de l’humor, crítica, lliure de convencions socials  i que feia girar les trames i les protagonistes al voltant d’una premissa: Siguem sempre fidels a nosaltres mateixos, i a vegades això ens farà ser infidels als altres. No tracta el concepte infidelitat com quelcom exclusiu entre parelles, hi ha infidelitat entre amigues, feina, convencions socials: Ser infidel a allò que se suposa que és el correcte.

En definitiva, acaba una bona sèrie en què les dones eren les protagonistes i els homes només funcionaven com a secundaris. Excel·lent interpretació de les actrius i bon ritme de guions.

ELS ÈXITS DE GRAN HERMANO

Les nits dels dijous Gran hermano 12 ha concentrat un elevat nombre de seguidors en l’edició més llarga dels 10 anys que porta en emissió: 5 mesos. Dijous passat Mercedes Milà va posar punt final a l’última edició de Gran Hermano amb una gala plena d’espectacle, d’emocions i connexió amb el públic, que aconsegueix mantenir any rere any un interès i una fidelitat que la majoria de realitys han anat perdent a mesura que han passat els anys. La majoria s’han anat morint pel camí deixant només en peu a dos dels iniciats fa deu anys, fins que la caiguda d'Operación Triunfo ha deixat GH com a únic supervivent. 

La majoria de gent nega veure'l perquè no és políticament correcte, però  les grans  audiències ho contradeixen. En canvi els que reconeixem obertament que ens agrada ho fem perquè entenem que la gran atracció d’aquest programa va més enllà de veure determinades persones tancades discutint, o fent sexe.  Aquest concurs  ens dóna moments molt còmics, connexió amb les situacions quotidianes dels concursants, empatia i emoció amb els sentiments i la transparència d’aquests.  Gran Hermano ha sabut mantenir any rere any la seva essència i alhora innovar per evitar l’avorriment. La intriga de veure qui seran i com seran els concursants, de les nominacions i les expulsions, l’emoció d’anar-los coneixent i seguint cada setmana, la creativitat de les proves setmanals; Tots aquests ingredients són els que aporten als espectadors la il·lusió per seguir veient aquest programa.



Yago, Laura, Marcelo

La gala final va donar com a guanyadora a Laura, a una persona sincera, transparent i amb un gran fons, a pesar de ser ordinària i ignorant. És aquest el perfil de guanyador que el pública acostuma a votar tot deixant el segon i tercer lloc a Yago i Marcelo. Va ser una nit espectacular, amb un muntatge molt ben fet i unes entrevistes dignes de Mercedes Milà, una gran comunicadora. Entre tots ens van oferir moments màgics al llarg de les 4 hores i mitja que va donar la nit.

És per aquests èxits i pel fracàs d’Operación triunfo que ha deixat la graella de tele 5 amb un forat, que s’ha decidit que dijous vinent comenci un nou reality que farà historia per ser un homenatge a tots els realities que van començar a existir fa 10 anys. S’anomenarà El Reencuentro : 10 años después, i consistirà en un rencontre de concursants de diferents realities de la cadena: Operación triunfo, Supervivientes, Gran hermano, Hotel Glam, la casa de tu vida…etc.  Serà presentat per Jordi Gonzalez que fins ara portava els Debats de GH dels diumenges, mentre Mercedes Milà tornarà amb una nova edició de Diario de.

RUTES GUIADES DE LA RIERA



Masia Can Ribot (Fonda Riera a la ficció)

 La mostra del creixent èxit de la serie catalana de tardes La Riera es demostra amb la iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme d'organitzar unes rutes guiades pels exteriors de la serie. A la telenovel·la, la Riera és una fonda familiar que se situa a la població fictícia de Sant Climent. Aquest poble no és altra cosa que la conjunció de carrers, places i edificis de diversos pobles del Maresme com Arenys de mar, Sant Pol, Mataró i d'altres. Les rutes guiades pretenen mostrar al públic on se situa cada exterior que ells coneixen i muntar les diferents peces que formen Sant Climent. Les rutes es faran tots els dissabtes a partir del dia 19 de març i consistiran en una jornada complerta de visites per Arenys de mar, Mataró, Sant Pol i Teià més una demostració de cuina d'un plat de la fonda, un dinar a l'Escola Universitària d'Hosteleria i Turisme de Sant Pol de mar  i un tast de vins al Centre d'Acollida Turística (CAT) de Teià. Tot això pel fet que la gastronomia també és part essencial d'una serie que transcorre entre fogons d'una fonda. El preu de l'excursió és de 36 euros i inclou les visites, el dinar, la demostració de cuina, el tast de vins i els trasllats en autobús. El punt de sortida anirà variant setmanalment entre Barcelona i Mataró.

L'itinerari és el següent:

• 8'30h. Trobada de grup al punt d'inici.
• Arenys de mar: visita al port i la llotja i el cementiri.
• Sant Pol de mar: Estació de tren, Ermita de Sant Pau i les seves vistes.
• Escola d'hostelers: demostració de cuina en directe “show cooking” on s'elaborarà un plat del llibre La Riera a l'escola universitària d'hoteleria. Allà mateix es dinarà.
• Visita a la Masia Can Ribot, la fonda de la Riera a la serie.
• Mataró: visita dels carrers i racons del casc antic de Mataró.
• I ja per finalitzar el dia s'anirà al Centre d'Acollida Turística de Teià on es farà un tast de vins.
• 19h es començarà la tornada al punt d'origen.



Port d'Arenys de mar

Pot ser una jornada realment interessant pels seguidors de la serie.

Per inscriure-us podeu visitar la web i allà trobareu el telèfon i el correu electrònic, a més de tota la informació pertinent: http://www.maresme.cat/ca/larutadelariera.html

Al facebook s'ha creat un esdeveniment anomenat Rierencs a veure els exteriors de la Riera! per acollir un grup de rierencs que vulguin assistir tots junts a l'excursió el dia 9 d'abril. Apunteu-vos-hi i us ho passareu millor que anant-hi pel vostre compte!

Estació de Sant Pol de Mar.

3a TROBADA RIERENCA



Foto de grup amb el Jordi Cadellans. Cedida per Lluís Garcia.

Diumenge un grup de 30 rierencs ens vam reunir a Arenys de mar per gaudir d'un dinar, d'una passejada pel port i d'un cafè en companyia de l'actor Jordi Cadellans, que actualment protagonitza la serie de tv3 La Riera.

El gran i tan esperat dia va començar a les 12h a la plaça de l'Ajuntament del poble del Maremse, on la majoria de rierencs ens vam trobar després de venir d'arreu de Catalunya amb tren i cotxe. Els nervis i l'emoció estaven a flor de pell des del dia anterior. Alguns ens anem veient, però d'altres ens trobem únicament a les trobades i és quelcom que li dóna més emoció a l'esdeveniment.

Després de petons, abraçades i presentacions a persones nouvingudes, vam decidir anar al port, a veure alguns exteriors de la serie. Pel camí tot eren converses en petits grupets, parades a fer fotografies i l'inici de futures amistats sorgides del no res.

Un refresc en una terrassa a ple sol i davant el port, va servir per obrir boca pel dinar previst a les 14h al restaurant 9 de nou.



Jordi Cadellans

 El dinar vas ser realment bo. El menú constava d'un pica-pica força complert: Amanida, croquetes, bunyols de bacallà, calçots arrebossats, patates gratinades i pa torrat amb tomàquet. Els segons plats a triar entre diversos, i les postres van ser d'allò més dolces i bones. Personalment vaig menjar un gelat de torró. Ara bé, les millors postres van ser la cirereta del pastís que van acabar d'arrodonir el dia: l'arribada (esperada) del Jordi Cadellans. L'actor es va mostrar en tot moment alegre, predisposat a atendre a cadascuna de les persones que érem allà. Es va fer una foto un per un, ens va firmar llibres de la Riera i finalment, mentre feia un cafè, vam poder tenir una tertúlia amena i divertida sobre la serie en què alguns rierencs feien preguntes i ell responia fins on podia. En Jordi és una persona que no es creix davant una situació com la d'ahir, en què tenia 30 persones admirant-lo. És del tot senzill, humil i molt professional. Va destacar per totes aquestes qualitats i per parlar-nos sobre companys seus a la serie que tot just comencen, sobre la seva professionalitat, com serien la Clàudia Costas, el Peter Vives o la Sílvia Forns.

La tarda va acabar amb una foto de grup amb en Jordi al centre tot segellant el gran dia d'emoció que vam viure. Dies així fan oblidar les petites o grans preocupacions de cadascú, fan que les persones s'uneixin, que els més afins creixin en la seva relació, i els no tan afins siguin capaços d'entendre's gràcies a la passió que els uneix.

El dia va acabar amb la il·lusió de la propera trobada, que ja serà la quarta.



Foto de grup al Port d'Arenys de mar cedida per Núria Folguera

Jordi Cadellans arribant al restaurant. Foto cedida per Gemma Soler.

Jordi Cadellans amb Leticia

La taula del dinar. Foto cedida per Georgina Torné.



Comiat de rierencs amb Jordi Cadellans. Foto cedida per Upe Montilla.



PRINCESES

Hi ha un tipus de princesa que es passa esperant a que arribi el dia de la festa, però quan el dia arriba, es queda en un racó i es incapaç de ballar.
Hi ha princeses que volen ser les millors, estudien molt, treballen massa, dormen poc i la majoria de vegades, la festa es fa sense elles.
Ni ha d'altres que sempre tenen la sensació d'estar a la festa equivocada.
Algunes princeses sempre estan desitjant que la festa s'acabi per despintar-se les ungles, descalçar-se i quedar-se amb elles mateixes.
I desprès hi som les altres, les que no volem ser princeses, que ens passem la vida barallant-nos amb tothom fins que al final deixen de convidar-nos al ball.

Infidels. Tv3

TROBADES RIERENQUES

 

Aquest diumenge dia 27 de febrer un grup d'unes 30 persones es reuneixen a Arenys de mar per celebrar la tercera trobada de rierencs i rierenques. Aquestes són persones vingudes de diversos punts dels països catalans (incloses les illes), de diferents edats i estils de vida que parteixen d'un punt en comú: ser seguidors de la serie de tv3 La Riera, dirigida per Esteve Rovira.

La primera trobada rierenca es va fer el juliol del 2010 a Sant Pol de Mar, la segona a Mataró i aquesta tercera a Arenys de mar. El motiu per fer-les sempre al Maresme és que la serie roda gran part dels seus exteriors allà, a pesar que alguns carrers també pertanyen a Sant Feliu de Llobregat. El grup es trobarà per fer un dinar ple de somriures, cares ja conegudes i cares noves i a la tarda passejaran pel poble tot buscant i fotografiant els escenaris de la serie catalana. Aquestes trobades es caracteritzen pel bon ambient que es genera i els vincles d'amistat que s'acaben creant més enllà de la serie.

Els rierencs es van auto-denominar així gràcies al facebook, on cada dia es genera un debat intens i ric d'opinions respecte cada capítol. Gràcies a la difusió que s'han fet per la xarxa social, i a alguna oportunitat de parlar amb els creadors de la serie, els rierencs han arribat a orelles dels actors, guionistes i director fins al punt d'anomenar el fenomen públicament. És possible que a aquesta trobada algun actor es deixi caure per a compartir l'estona amb ells, i si no, segur que serà a alguna trobada propera.

Com que Plaers de vida també hi serà farem una crònica de les sensacions viscudes aquella jornada. Bona trobada rierencs!



Lletres humanes que escriuen LA RIERA, a la primera trobada





Foto de grup de la segona trobada a Mataró.



OPERACIÓN TRIUNFO MARXA PER LA PORTA PETITA

La nit del diumenge 20 de febrer el reality musical Operación Triunfo posa final precipitadament, a només un mes d'haver començat, pel fracàs estrepitós de l'audiència.

El programa de Gestmusic va obrir les seva acadèmia de formació de cantants el 2001 a TV1 amb Nina al capdavant de la direcció d'aquesta, i Carlos Lozano com a presentador del concurs. L'èxit d'aquella primera edició va ser espectacular i es va repetir l'any següent. Tanmateix el format va començar a davallar a la tercera edició, motiu pel qual OT va morir a televisió espanyola durant dos anys fins que Telecinco el va comprar i el va fer renéixer. La cadena privada va saber revifar el format, en part gràcies al gran Jesús Vázquez com a presentador. Han anat passant els anys i les edicions i el programa s'anava mantenint fins que els últims dos anys van haver d'incorporar Risto Mejide al jurat com a personatge polèmic que aportava molts elements d'interès al concurs. L'audiència va tornar a pujar com l'escuma. Però tot el bo s'acaba i el comiat de Risto de la cadena pel seu excés de polèmica ha portat clarament al fracàs d'Operación Triunfo. Aquesta edició ha engegat amb bones intencions, amb esperit de canvis i sorpreses, quan en realitat han estat grans errors que han anat tombant les gales una a una com si fossin peces de dominó.

El retorn a la direcció de l'acadèmia de la carismàtica Nina, no ha estat prou per suportar l'absència de tres grans pesos pesats com Jesús Vàzquez, Risto Mejide i Àngel Llàtzer. La nova presentadora, Pilar Rubio, no ha sabut encaixar en el format, a pesar de la seva experiència en programes similars, ni aconseguir el reconeixement del públic. Els canvis en la normativa del concurs, com poder re introduir un concursant expulsat pel públic si els professors ho creuen convenient, han estat absurds i poc seriosos. Reduir el jurat a tres persones, una de les quals va canviant a cada programa; Donar massa èmfasi a les històries que passen a l'acadèmia entre els concursants quan Operación Triunfo es caracteritzava per centrar-se en linterès musical i no de reality. Tot això i altres petites variacions han fet caure en picat el concurs no deixant ni passar del mes. Diumenge OT farà una gala final en què es decidirà un guanyador que potser en circumstàncies normals hauria estat expulsat d'aquí algunes gales.

Operación triunfo marxarà per la porta petita sense gaires esperances de poder tornar.

QUAN NO VOLEM ENFRONTAR LA REALITAT

"De tant en tant aixeco el cap i miro cap a la porta de l’església. Avui no ha vingut ningú a  escoltar la missa, i potser per això mateix, percebo més que mai el batec de la gent.No mentiràs es un dels manaments que ens guia permanentment a la nostra vida.
Les grans mentides i les mentides petites; Les que ens permeten viure amb les nostres pròpies contradiccions. Durant anys mentim per mantenir les nostres il.lusions, encara que sapiguem que només son això, il.lusions.
No ens adonem que, a vegades, seria molt més senzill jugar net.
I molt menys dolorós. 
Però som incapaços d’afrontar la nostra pròpia veritat.
Fugim del dolor.
Mentim.
Ens refugiem en excuses.
Som éssers contradictoris.
Imperfectes.
Capaços de les accions més absurdes.
Només de vegades, quan no tenim més remei, emprenem accions necessàries, valentes; Accions que ens marquen per sempre.
Ara l’església es buida. La missa no s’ha celebrat, aneu-vos-en en Pau."

Text narrat al capítol 38 de la tercera temporada de la serie Infidels, de tv3.

POLSERES VERMELLES

Un grup de sis nens en què cadascú d'ells té un rol assignat; Unes polseres vermelles que tots els membres del grup han de portar com a distintiu que els uneix; Una amistat que creix aliena a tot el què els envolta; sis malalties que obliguen aquests nens a viure i conviure en un hospital. Retalls de la trama de la nova serie de tv3 Polseres vermelles que va començar dilluns 24, en horari de màxima audiència i que va colpir a la majoria d'espectadors.

La serie mostra la vida d'un hospital des del punt de vista dels pacients, en aquest cas nens, no des de l'habitual perspectiva dels metges. No s'amaga la duresa de les situacions però es mostra amb un to optimista, esperançador i, fins i tot diria, amb sentit de l'humor (allò que diem de riure de les pròpies desgràcies). És molt interessant la veu del narrador que resulta ser un nen que està en coma des de fa dos anys i que ens va explicant les històries com si ell les estés veient des del seu llit.

Qui més capaç que els nens d'aprendre a viure amb il·lusió, d'empènyer la vida amb força quan potser tan sols els en queda una espurna? Només ells poden adaptar-se a les situacions i això és el què es plasma a la serie aconseguint emocionar en tots els sentits possibles, des del somriure a la llàgrima.

El primer capítol gira al voltant d'una idea que un fisioterapeuta explica al Lleó, el noi més gran de la futura colla: “un grup d'amics ha de tenir 6 rols: el lider, el segon lider, el guapo, el llest, l'imprescindible i la noia”. Aquesta idea empeny el Lleó a anar formant el grup amb els nens que van arribant a l'hospital. I aconsegueix que el capítol acabi amb tres membres: El lider, el segon lider i la noia.

La serie constarà de 13 capítols i la veurem tots els dilluns a les 22'30h, amb una duració de 40 minuts.

Per veure el primer capítol clicar aquí: http://www.tv3.cat/polseres-vermelles