21 de des. 2019

EL MEU ÀNGEL

Passejo pels carrers ja buits a l'hora del capvespre mentre miro el cel Rogent i et busco entre els àngels. Des que vas volar ja no puc escoltar música. Cada nota i cada paraula són dagues que es claven a les ferides de l'ànima. Una ànima que intenta nedar a la superfície per tornar a respirar enmig d'un mar de boira i foscor. La llum no és fora, sinó dins. La resposta la trobaré mirant al meu interior. Em deies sempre. Ho intento. Però el camí és ple d'espines. Sec a un banc i entrellaço les mans buscant el caliu que sentia quan m'agafaves tu. El vent bufa fort a l'Empordà. Ell és l'únic que em parla a l'orella, ara. Tanco els ulls i entre llàgrimes que cremen connecto amb tu. I estic segura que tu també ho fas. Em creuo amb persones conegudes del poble i els ofereixo el millor somriure agredolç. Potser és hora de tornar a casa. Un nou dia acaba. Un nou dia sense tu i sense mi.
Sé que el dia que em trobi i reneixi, veuré les teves ales volar de nou.

5 de des. 2019

LA TRISTOR ENS ALERTA A PARAR-NOS

La vida passa molt de pressa, tant que sovint no ens adonem que convé parar de tant en tan per no descarrilar. El nostre cos es mou per la inèrcia de la roda del dia a dia, de les dificultats a superar (que no problemes)i obligacions. I anem enllaçant setmanes, tot esperant sempre que arribi el cap de setmana, després les vacances, després l'estiu, i així van passant els anys. Però dins nostre tenim una ànima-i no, no parlo des de les creences religioses- que no segueix aquests ritmes, ni va en sintonia amb aquesta forma de passar la vida, enlloc de viure-la. I és en aquest desajust i falta de sincronia entre cos, ànima i cap que arriben les depressions, la tristor, l'angoixa i tants altres mals propis del nostre temps post-modern. Tapem les carències, ferides no resoltes i rancors a base d'omplir el temps amb activitats per no pensar. Però tard o d'hora alguna cosa les activa, pitja el botó i tot explota. 
Quan ens passa algun succés que ens enfonsa i ens entristeix profundament és un toc d'atenció. L'ànima ens avisa que no estem fent les coses bé, que és el moment de mirar dins nostre i escoltar-nos. Sé que aquest discurs està molt de moda actualment i d'aquí sorgeixen el mindfullnes, el ioga la meditació i totes aquestes disciplines que ens ajuden i ens orienten. Però és que hi ha molta veritat en tot això. 
Personalment estic en una d'aquestes parades obligades i reconec que escoltar-se a un mateix, mirar a dins, analitzar el per què de les ferides no cicatritzades i curar-les és de les missions més difícils que hi ha. És necessari buidar, descarregar motxilla, acceptar-se i valorar-se i continuar el camí procurant sempre que cos, ment i ànima vagin alineats i sincronitzats.
Per continuar el camí cal treure les pedres de les sabates. 

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...