28 de nov. 2011

PHENOMENA: LA JUNGLA DE CRISTAL I INDIANA JONES


No ens cansem de veure cines buits, que han perdut l’ànima, i de sentir notícies d'altres que tanquen. El sector fa massa temps que està en crisi i pels que estimem el cinema són notícies molt tristes. Per això el fenomen Phenomena expirience és un esdeveniment tan sonat i increïble. Ha donat vida a un cine com l’Urgell que estava morint. L’ha ressuscitat i ha aconseguit que una sala torni a tenir cues que donen la volta a la mançana i que la gent sigui capaç de pagar una entrada per uns films que tenim a casa.
Les nits de divendres i dissabte es van projectar dos grans mites del cine dels anys 80: Indiana Jones y la última cruzada i La Jungla de Cristal. L’èxit de convocatòria va ser impressionant, esgotant entrades pel divendres en cinc dies. Tan és així que es va convocar la segona tanda pèl dia següent.
Novament va ser una experiència gairebé mística assistir-hi. Aquell color vermell que rebossa les parets, els seients i les cortines del Urgell. Aquell ambient, cada vegada més cívic, d’enamorats del cinema que respiràvem el mateix sentiment. Aquelles bandes sonores que tots a una cantàvem i aplaudíem. Tot plegat posava la pell de gallina.
Recomano la gent que encara no hagi provat un Phenomena que ho faci aprofitant l’aniversari d’un anyet de vida que se celebra el mes que ve amb la projecció de Tiburon i Alien, les pel·lícules que ja es van projectar fa un any i que molta gent no vam veure.
Nacho Cerdà, director de Phenomena, ens va avançar que es prepara una sessió de reis pel 6 de gener que serà totalment sorpresa. No sabrem les pel·lícules que veurem fins que estem asseguts als seients. Talment com un regalet de reis.
Enhorabona una vegada més pels èxits d’aquest projecte fantàstic que omple d’il·lusions a tanta gent. Llarga vida!


Exposició d'objectes d'Indiana Jones





25 de nov. 2011

PARANORMAL ACTIVITY 3

Paranormal activity 3 és la continuació d’una saga que va començar sent molt potent i acaba molt fluixa, com també va passar amb les set pel·lícules de Saw.
La tercera és un pròleg en què ens expliquen els orígens de la maledicció que arrosseguen les dues germanes de les anteriors pel·lícules. Ens remunta a la infància de Katie i Cristie quan ja comencen a tenir visions i encontres nocturns amb l’esperit diabòlic que acaba amb elles anys després.
Tot i que el terror és gradual i va in crescendo no és tan progressiu com ho va ser, sobretot, la primera part de la saga. Es fa pesada a estones i  hi ha massa ensurts falsos, dels que en realitat són per sobresaltar enganyant l’espectador. Un recurs usat a les pel·lícules de terror de sèrie B.
El començament de la pel·lícula és del tot sobrant i “patiller”. Ens mostren unes cintes de vídeo que una germana dóna a l’altra en què hi ha gravacions de les nenes de petites. Un temps després algú entra a robar a la casa i només han desaparegut les cintes. Llavors veiem imatges de les cintes. És l’excusa per saltar en el temps i començar la pel·lícula quan les germanes eren petites. Si tenia un altre sentit usar aquesta escena, que no ho dubto, no queda gens clar.
El final és gairebé calcat a El proyecto de la Bruja de Blair. No està malament el desenllaç, on ens donen l'explicació de les tres pel·lícules. Tanmateix crec que hauria estat millor no donar un perquè i deixar les explicacions en la imaginació de l’espectador. En aquest tipus de films amb un aire misteriós i sobrenatural és una opció plausible. 
Hi ha un parell d’escenes potents i esgarrifants (la de la cuina quan tots els estris cauen  i la del bany), la resta recorden més a l’atracció de les fires el tren de la bruixa que no pas un relat de terror al nivell de Paranormal activity I i II.
No és dolenta i té moments de pànic però serveix més per fer gresca als adolescents que no pas per deixar l’espectador mut de por com passa a les altres. A més no aporta gairebé res de nou. Potser una de les causes de fracassos en les sagues de terror, com també va passar amb Saw és que cadascuna té directors i guionistes diferents.




  • El millor: les dues escenes esmentades.
  • El pitjor: com ja va passar a la segona part, les millors seqüències les eliminen de la pel·lícula però les inclouen al tràiler. 

*Puntuació: 6'5





22 de nov. 2011

UN MÓN DE XOCOLATA AL BORN


Barcelona està farcida de llocs per visitar i per divertir-se. Una bona opció quan tenim temps lliure és agafar la llista de museus que hi ha, que en són uns quants, i anar-los visitant.  N’hi ha alguns que es presta portar-hi els nens perquè a part d’aprendre s’ho passen d’allò més bé. Un exemple seria el Museu de la Xocolata.  L’edifici  va obrir les portes el 2000 i és propietat del gremi de pastissers de Barcelona. Anteriorment era l’antic convent de sant Agustí vell.
Només travessar la porta ens trobem una botiga plena de xocolata en totes les seves possibles formes (tableta, ninots, líquid) i gustos (blanca, amb llet i negra). L’olor fa salivar i la vista s’enganxa de seguida a la magnífica font de xocolata que hi ha darrere el taulell. Un cop a la sala seguim la ruta de com es fabrica la xocolata i la seva història, sense oblidar el mostrari de màquines de fabricació, motlles antics i tot l’instrumental usat all llarg dels segles.
Ara bé, no ens enganyem, el que atrapa més al personal, i especialment els nens que se

solen saltar la resta, és l’exposició de figures de xocolata de diferents personatges o escenes a una mida considerable. Podem trobar Tintin, Astèrix, Luky luke, monuments com la Sagrada família o l’Arc de Triomf.
Al final de la visita la sortida és, com no, passant per la botiga per acabar d’atrapar els visitants que sortim tan impregnats de xocolata, a la vista i al nas, que anem com autòmats a comprar. Tanmateix els desorbitats preus ens acaben de despertar d’aquest estat hipnòtic i tornem a la realitat. Ens hem de conformar amb la petita tauleta de xocolata que ens regalen en comprar l’entrada.
El preu de d'aquesta no és en absolut excessiu (4’30) i menys amb l’àmplia oferta de descomptes que hi ha. A més a més hi ha un gran nombre d’activitats pels nens que s’han de reservar prèviament i pagar a part. Són tallers on aprenen a fer coses amb la xocolata.
Una visita que pot durar entre una hora i dues molt recomanable per tothom. En sortir sempre es pot seure a la petita cafeteria de la botiga i fer una xocolata calenta amb xurros i acabar de passar el matí o la tarda. 




Si voleu saber més coses del museu visiteu la web:
http://www.pastisseria.com/es/PortadaMuseu












16 de nov. 2011

MARATÓ DE LA SAGA CREPÚSCULO


Els cinemes Balañà ofereixen avui dia 16 i demà dia 17 una marató de la saga de Crepúsculo a un preu de 20 euros pels quatre films. Concretament són els cines Arenes, Bosque, Gran Sarrià i Palau balañà qui projecten avui a les 19'30 les dues primeres de la saga: Crepúsculo i Luna Nueva; I demà a la mateixa hora Eclipse i la preestrena d'Amanecer Part I. Pot ser una forma molt interessant de passar dues tardes rodejada de vampirs i homes llop. 
Es poden comprar les entrades al Servicaixa i a les taquilles dels cines esmentats.



15 de nov. 2011

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN

Les pel·lícules amb nens i animals com a protagonistes sempre tenen un públic assegurat. Qui no recorda Flipper o la trilogia Liberad a Willy? Podríem dir que la recent estrenada La gran aventura de Winter, el delfín és una barreja d’aquestes dues grans històries d’animals amb nens.
La pel·lícula ens presenta un nen desmotivat pels estudis, retret i solitari que troba la seva passió i la seva causa en salvar un dofí que ha de sobreviure sense cua. El nen ajudat per un equip de l’aquari, una nena i un metge especialista en pròtesis han de trobar una solució al problema del dofí abans que mori. La pel·lícula està basada en un fet absolutament real. La gran fita de la història d’aquest dofí, q tan bé es retrata a la pel·lícula, va ser la idea de fer-li una pròtesi de cua per a què pogués nadar i sobreviure. I gràcies a aquest tret característic que tenia va atraure la mirada de persones de tot el món. Avui en dia té les seves instal·lacions a Florida.
La pel·lícula busca l’emoció tal i com ho va fer Liberad a Willy en el seu dia (les dues són gairebé clons). És un film familiar, que té un bon missatge, amb tocs de comèdia, d’aventura i gran tendresa, sobretot per qui sent empatia cap els animals. Tanmateix no aporta res de nou al gènere. És calcada a Liberad a Willy. Això sí, dóna testimoni d’un cas real que es revela al final del film, just als crèdits. Allà veiem imatges reals de Winter i ens donen la web on podem accedir per veure’l: http://seewinter.com/
L’aparició de dos actors prou coneguts com són Ashley Judd i Morgan Freeman és clarament per atrapar els espectadors dubtosos de veure una pel·lícula d’aquest tipus. Les seves interpretacions no destaquen especialment.
No sempre cal fer obres mestres, pel·lícules complexes o grans drames per fer un cine que deixi satisfet l’espectador i la butxaca dels productors. Aquests films familiars donen molt de sí, potser perquè la conjunció nen/animal és la ideal si tenim en compte que ambdós són innocents, purs, sense malicia, que estimen i es deixen estimar. La relació d'amistat que s'estableix entre ells és molt emotiva i tendra. 


  • El millor: El dofí Winter, que s’interpreta a sí mateix.
  • El pitjor: La falta d'originalitat. No aporta res de nou. Segueix al peu de la lletra l’estructura del gènere.

*Puntuació: 6'5


7 de nov. 2011

LES AVENTURES DE TINTIN I EL SECRET DE L'UNICORN

La tan esperada pel·lícula de Les aventures de Tintin i el secret de l’Unicorn per fi ha arribat a les grans pantalles de la mà de Steven Spielberg a la direcció i Peter Jackson a la producció. Hergè, autor del famós personatge de còmic belga, ja va donar permís a Spielberg per rodar el film el 1986, abans de morir. Tanmateix hi ha hagut moltes complicacions per arribar a fer el projecte.
Finalment han optat pel sistema d’animació que ja es va fer a Polar express i a Avatar, millorat fins i tot. Aquest sistema es diu Motion capture, i consisteix a crear animació a partir de la captura de moviments en 3D dels actors de carn i os.  
La trama de la pel·lícula és la barreja de tres de les històries del còmic: El secret de l’Unicorn, El cranc de les pinces d’or i El tresor de Rackham el roig.
Reconec que tenia temor d’anar a veure aquesta pel·lícula perquè en ser una lectora dels còmics de Tintin pensava que em seria molt fàcil endur-me una decepció. Tintin és un mite, un personatge que ha traspassat el còmic, que ha sabut sortir-se del seu temps. Era fàcil desmuntar el valor que li va donar Hergé, sobretot tenint en compte que es barregen tres històries en una. Perillós. Però una vegada més Steven Spielberg m’ha tornat a sorprendre i a demostrar la seva categoria alhora de fer films.
El resultat de tants anys de lluita per fer la pel·lícula ha estat una brillant suma de coses ben fetes: una tecnologia magnífica, una trama trepidant, escenes d’acció estil Spielberg que deixen l’espectador sense respiració i fidelitat absoluta als personatges creats per Hergé, als seus valors i a la seva essència.
No es pot deixar d’anomenar la col·laboració de John Williams (company inseparable de Spielberg) en la banda sonora, que se surt absolutament del seu registre habitual  en ser  menys simfònica i senzilla.
Destaco l’estètica artística dels crèdits inicials i en especial algunes de les transicions entre escenes.
Una pel·lícula molt recomanable pels tintinèfils però també pels que no han conegut d'aprop Tintin. Ambdós tipus d’espectadors s’enduran una gran impressió en sortir de la sala.



  • El millor: el conjunt.
  • El pitjor: És molt americana i poc belga, tenint en compte el seu origen.


*Puntuació: 8


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...