27 de març 2020

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA


Dia 15 de quarentena. 
Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a sortir a passejar, petar la xerrada amb la gent, abraçar-nos, riure en veu alta, fer cafès, dinars i sopars en colla. Així hauria d'haver estat quinze dies enrere quan es va decretar l'Estat d'Alarma. Però no. Tenim quinze dies més per endavant, com a mínim, per veure la vida passar entre quatre parets.  

La vida és la millor mestra que poguem tenir. Ens dóna sempre allò que necessitem per evolucionar, ni més ni menys. El Covid-19 ha vingut a fer-nos empassar unes quantes lliçons. La humanitat porta massa temps vivint sense viure. La majoria de persones estem adormides, inconscients i buscant constantment la felicitat en la direcció contrària a la què hauriem. Destruïm, enlloc de construir; No respectem el planeta, no estimem les altres persones, ens apartem de nosaltres mateixos. Vivim de l'ego que emmascara el nostre ésser i morim buits i pobres. Hem creat un sistema i una estructura social i econòmica que funcionava en l'era Industrial però que ha quedat obsoleta i requereix un trencament total. Ha hagut de venir un virus silenciós i invisible molt més perillós que qualsevol guerra armada perquè entenguem què la humanitat no està per damunt de tot, que el fet de ser racionals i intel·ligents no ens dóna autoritat moral per estar destruir i matar. Som una petita part (molt fràgil) més de l'univers que un virus ens pot desestabilitzar tot el nostre sistema de vida. 

El Coronavirus matarà moltes persones, lamentablement, i destruirà gran part de la nostra estructura social. I això ens farà renéixer. Aprendrem a ser éssers humils i respectuosos. La confinació ens està robant la calidesa i la proximitat física entre nosaltres i ens ha forçat a la soledat perquè d'una vegada per totes, cadscun dels individus del planeta ens mirem a nosaltres mateixos, trenquem patrons, mirem cap endins i creem una societat nova.

Molts gurus han assenyalat aquest esdeveniment com el començament d'una nova era. I estic convençuda que és així. Ens ha tocat passar-hi i viure'ho per alguna cosa i cal que sapiguem aprofitar-ho al màxim. 

Aquests dies passaran i arribaran nous temps que ens obligaran a treure el millor de nosaltres per remuntar la societat. Sorgiran nous artistes, creadors, inventors, escriptors que hauran despertat gràcies a la bofetada del "bitxet" amb corona. I sorgiran millors persones, més humanes, més solidàries. En aquesta nova era els corruptes, violents, egoistes i tots aquells domintats per l'ego seran cada vegada menys nombrosos. 

Hem d'aprendre a redirigir la por i treure tota la fe en nosaltres mateixos.

Estem tots units en la soledat. 

#quedatacasa #joemquedoacasa #estevirusloparamostodos #totanirabé

15 de gen. 2020

EL PRINCIPITO SE PONE LA CORBATA

Si no heu sentit parlar de Borja Vilaseca és que no esteu gaire posats en la tendència del desenvolupament espirutual. Qui el conegui sap que és un lider nat, un referent dins la, mala anomenada, autoajuda que no deixa indiferent a qui l'escolti a una conferència o en un vídeo del seu canal de Youtube. Jo el segueixo desde fa mesos però ha estat recentment que he llegit els seus llibres i és precisament d'un dells que vull parlar: El Principito se pone la corbata. Podríem dir que es tracta d'una petita novel·la (tot i que ell diu que no és novel·la, sinó 100% realitat) on ens presenta una sèrie de personatges d'una empresa que tracta els treballadors com a màquines, sense empatia. Tot canvia amb l'arribada d'un nou cap de recursos humans que capgira de dalt a baix el model de negoci convertint-lo en un espai respectuós amb els empleats i on aplica els seus coneixements de desenvolupament personal. 
El llibre no deixa de ser un mitjà més per difondre els seus coneixements com a coach com fa a les xarxes socials, conferències i cursos. Però al fer-ho a través de personatges que es qüestionen coses i que evolucionen el lector se sent identificat i empatitza amb les febleses humanes. Personalment m'he emocionat en alguns moments del llibre molt colpidors. Em genera molta satisfacció veure a persones trencar les seves carcaces interiors, ser capaces de prendre consciència i començar a plantar cara a l'ego. 

Recomano molt llegir-lo obrint la ment i el cor. No tancar-se ni posar-se a la defensiva. És d'aquells llibres que poden canviar persones i vides. 

Per qui vulgui seguir en Borja Vilaseca per Youtube poso l'enllaç al seu canal. 

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...