29 de nov. 2012

SINISTER


Sinister comença com tantes pel·lícules de terror convencionals: Una casa a les afores, una família que es muda, un escriptor fracassat que busca la novel·la de la seva vida, fets estranys que transporten a crims d’antics inquilins….però a mida que avança aporta novetats interessants al gènere.
El poder visual de les imatges és molt potent, potser és el què més aterrador resulta de la pel·lícula, sense oblidar la banda sonora. Recorda força a The Ring en alguns aspectes. Hi ha seqüències que et deixen clavat al seient. Tanmateix hi ha una bona part del film que avança massa lentament.
El que no acaba de convèncer és l’explicació final. Ja passa en les pel·lícules paranormals, que moltes vegades s’encerta en la idea i en el procés i es fa malbé alhora de resoldre, d’explicar els per quès i les causes. I aquest és un d’aquests casos. 
Ethan Hawke és un escriptor que persegueix històries de crims reals per novel·lar-los i busca el best seller que el faci sortir de la vida miserable que té. Per això es trasllada amb la seva família a una casa a les afores on, suposadament, hi ha hagut uns crims. A les golfes de la casa troba unes cintes de super 8 velles en què hi ha imatges dels inquilins anteriors. Les pel·lícules són força macabres i a mida que les va visualitzant van succeint successos estranys a la casa.
Sinister, dirigida per Scott Derrikson, és una pel·lícula correcta amb la qual es passa una bona estona. Personalment considero El Exorcismo de Emily Rose, també del mateix director, força millor a tots els nivells.

  • El millor: Algunes seqüències que posen els pels de punta
  • El pitjor: la lentitud amb què avança.

*Puntuació: 7


25 de nov. 2012

NOVA TEMPORADA PHENOMENA


Després de mesos esperant i desitjant la nova temporada de Phenomena expirience per fi va arribar dijous 22 de novembre a Barcelona. Per causes que desconeixem el “senyor” Balanyà va decidir que el seu interès econòmic estava per damunt del gran projecte que es feia al cine Urgell i que el mantenia viu. I va tancar les portes a Phenomena amb pany i clau. I no només a  l'Urgell, sinó a qualsevol dels cines Balanyà. Això va suposar una desil·lusió molt gran per molts de nosaltres que  li donem un valor quasi transcendental a aquest esdeveniment cinematogràfic.
Tanmateix, gràcies a la lluita de Nacho Cerdà finalment hem aconseguit continuar aquest somni en una nova ubicació: el cinema Comèdia. Un cine que no té les dimensions de l’Urgell però que també és mític a Barcelona. No podem més que donar-li les gràcies per deixar-nos ser-hi.
Així doncs amb més il·lusió que mai els phenomeneros ens vam retrobar amb dos grans pel·lícules: el Western de Sergio Leone i Clint Eastwood Por un puñado de dólares i El planeta de los Simios amb Chalton Heston.
L’ambient fester que habitualment es troba a Phenomena va ser escàs en aquesta ocasió, tot i que no va faltar ja la tradició de cantar el Movierecord a ple pulmó i tots a una. Alguns diuen que la falta d'ambient va ser perquè les pel·lícules no portaven a cridar o a aplaudir, altres que era per la notable diferencia de quantitat de gent (670 al Comèdia enfront 1830 al Urgell). Esperem que aquesta timidesa aparent desaparegui en properes sessions perquè un dels plaers de Phenomena és que un es pugui expressar de forma oberta com no es pot fer a un cine normal.
En Nacho ens va donar la benvinguda abans de començar amb la seva passió, entusiasme, humilitat i sinceritat característics que el fan estimat entre nosaltres perquè demostra que més que un negoci per guanyar diners ell veu el Phenomena com un somni. I això el fa el millor líder que podíem tenir.
Es prepara una sessió apocalíptica pel desembre en motiu del suposat final del món (segons el calendari Maya) i es proposarà un concurs en què els espectadors votarem les pel·lícules.

Ja només em queda dir: Endavant amb la nova temporada i llarga vida al Phenomena!


12 de nov. 2012

PARANORMAL ACTIVITY 4


La saga Paranormal activity ha tingut una progressió força similar a la de Saw. Va començar molt potent, va continuar de forma correcta i acaba caient en picat.
Les tres anteriors pel·lícules tenien sentit entre elles doncs cadascuna ens explicava la història d’un membre de la mateixa família, i en principi, la tercera tancava el cercle donant les claus i explicacions pertinents dels Per quès que l’espectador esperava. Tanmateix han volgut fer una quarta i no s’han molestat ni ha dissimular que només la feien per estirar l’èxit i els beneficis de les anteriors. L’excusa que fa d’enllaç amb les històries anteriors s’agafa en pinces absolutament. Els protagonistes en aquesta ocasió són uns adolescents, cosa que acaba convertint la pel·lícula en una de sèrie B per jovenets que no esperen un bon guió ni una bona resolució, sinó ensurts fàcils, i por gratuïta.
Aquest cop les càmeres domèstiques que caracteritzen la saga són webs cam de portàtils repartits per la casa amb motius poc versemblants. La protagonista és una noia d’uns 13 anys que viu amb els pares i el germà petit fins que un bon dia han d’acollir temporalment un nen de l’edat del germà perquè la seva mare ha estat ingressada a l’hospital. Aquesta incorporació a la família coincideix amb estranys successos que comencen a espantar la família.
Si a Paranormal activity 1 el terror i el pànic s’apoderaven de l’espectador per la seva exquisida progressió in crescendo aquesta vegada no hi és i acaba provocant indiferència i avorriment, tret d’algun ensurt concret.
El final és desastrós perquè no resol incògnites, sinó que en crea de noves. Suposo que amb intencions clarament comercials i econòmiques de fer una cinquena part.
Sort que l’entrada em va sortir gratis.

  • El millor: Els records que genera de les anteriors.
  • El pitjor: una mala trama i un mal desenvolupament.


*Puntuació: 5



4 de nov. 2012

LOOPER


Paradoxes temporals, viatges en el temps i assassins a sou del present contractats per matar persones del futur  que els són enviats a través de màquines del temps per a fer-los desaparèixer. Aquests són els Loopers, uns sicaris que maten persones del futur i que en algun moment els toca matar-se a sí mateixos, als seus propis bucles amb uns quants anys de més. Looper, dirigida per Rian Johnson, es posa a la cua del subgènere de viatges en el temps d’una forma força original i enginyosa, tot i que ens pot sonar a altres com Minority Report o Frequency.
La idea és molt bona i complexa. Les històries sobre paradoxes temporals solen ser difícils perquè o bé costen d’entendre o és fàcil que deixin "cabos sueltos". Valorant això Looper és interessant i està ben portada. Aconsegueix enganxar i la trama avança més que correctament. El protagonista (Joseph Gordon-Levitt) és un Looper que un bon dia ha de matar el seu jo futur (Bruce Willis) i aquest se li escapa. El gir porta al protagonista a perseguir al llarg de la pel·lícula al seu bucle mentre aquest busca desesperadament un nen que en el futur serà qui portarà la seva vida al desastre.
Els punts negatius del film són un parell de seqüències mal resoltes a nivell de guió que creen confusió i incomprensió en l’espectador i un final que aparenta tancar el cercle perfectament i resulta espectacular  però que si ens parem a pensar una mica és estúpid i il·lògic.
En definitiva, Looper és una bona pel·lícula però no especialment destacable dins la quantitat que n’hi ha sobre el gènere.

  • El millor: la idea és enginyosa i interessant.
  • El pitjor: algunes errades de construcció de guió.


*Puntuació: 7


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...