Sinister comença com tantes pel·lícules de terror convencionals: Una
casa a les afores, una família que es muda, un escriptor fracassat que busca la
novel·la de la seva vida, fets estranys que transporten a crims d’antics
inquilins….però a mida que avança aporta novetats interessants al gènere.
El poder visual de les imatges és molt potent, potser és el què més
aterrador resulta de la pel·lícula, sense oblidar la banda sonora. Recorda força a The Ring en alguns aspectes. Hi ha
seqüències que et deixen clavat al seient. Tanmateix hi ha una bona part del
film que avança massa lentament.
El que no acaba de convèncer és l’explicació final. Ja passa en les pel·lícules
paranormals, que moltes vegades s’encerta en la idea i en el procés i es fa malbé
alhora de resoldre, d’explicar els per quès i les causes. I aquest és un d’aquests
casos.
Ethan Hawke és un escriptor que persegueix històries de crims reals per
novel·lar-los i busca el best seller que el faci sortir de la vida miserable
que té. Per això es trasllada amb la seva família a una casa a les afores on,
suposadament, hi ha hagut uns crims. A les golfes de la casa troba unes cintes
de super 8 velles en què hi ha imatges dels inquilins anteriors. Les
pel·lícules són força macabres i a mida que les va visualitzant van succeint
successos estranys a la casa.
Sinister, dirigida per Scott Derrikson, és una pel·lícula correcta amb
la qual es passa una bona estona. Personalment considero El Exorcismo de Emily
Rose, també del mateix director, força millor a tots els nivells.
- El millor: Algunes seqüències que posen els pels de punta
- El pitjor: la lentitud amb què avança.
*Puntuació: 7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada