La
saga Paranormal activity ha tingut una progressió força similar a la de Saw. Va
començar molt potent, va continuar de forma correcta i acaba caient en picat.
Les
tres anteriors pel·lícules tenien sentit entre elles doncs cadascuna ens
explicava la història d’un membre de la mateixa família, i en principi, la
tercera tancava el cercle donant les claus i explicacions pertinents dels Per
quès que l’espectador esperava. Tanmateix han volgut fer una quarta i no s’han
molestat ni ha dissimular que només la feien per estirar l’èxit i els beneficis
de les anteriors. L’excusa que fa d’enllaç amb les històries anteriors s’agafa
en pinces absolutament. Els protagonistes en aquesta ocasió són uns
adolescents, cosa que acaba convertint la pel·lícula en una de sèrie B per jovenets que
no esperen un bon guió ni una bona resolució, sinó ensurts fàcils, i por
gratuïta.
Aquest
cop les càmeres domèstiques que caracteritzen la saga són webs cam de portàtils
repartits per la casa amb motius poc versemblants. La protagonista és una noia
d’uns 13 anys que viu amb els pares i el germà petit fins que un bon dia han d’acollir
temporalment un nen de l’edat del germà perquè la seva mare ha estat ingressada
a l’hospital. Aquesta incorporació a la família coincideix amb estranys
successos que comencen a espantar la família.
Si
a Paranormal activity 1 el terror i el pànic s’apoderaven de l’espectador per
la seva exquisida progressió in crescendo aquesta vegada no hi és i acaba
provocant indiferència i avorriment, tret d’algun ensurt concret.
El
final és desastrós perquè no resol incògnites, sinó que en crea de noves.
Suposo que amb intencions clarament comercials i econòmiques de fer una cinquena part.
Sort
que l’entrada em va sortir gratis.
- El millor: Els records que genera de les anteriors.
- El pitjor: una mala trama i un mal desenvolupament.
*Puntuació:
5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada