JIGSAW VERSUS SAW

La moda dels Escape rooms és un monstre imparable. S'obren nous jocs a un ritme delirant mentre d'altres han de tancar per incapacitat de renovar-se o aportar la clau de volta que els altres no tenen. 
Com a aficionada a aquests jocs n'he visitat quatre. Dos dels quals ja vaig comentar fa anys, quan tota aquesta voràgine tot just naixia a Catalunya. Recentment he visitat dos Escapes considerats dins dels Top ten pels usuaris tan per la temàtica com per l'alt nivell de dificultat del joc. 
Em refereixo als dos Escapes basats en la saga cinematogràfica de terror de Saw.

El primer que vaig probar va ser l'anomenat Jigsaw de Horror Box. 
Aquest equip que formen l'empresa Horror box són expert en tot allò teatral doncs són actors. S'els coneix pels diferents recorreguts nocturns teatralitzats del Museu de cera de Barcelona. 
El punt fort d'aquest Escape room va ser l'ambientació aconseguida dins la sala de joc. Tan la decoració, la música, les gravacions d'audio i l'actuació de la game master a la introducció van eludir a la pel·lícula de forma magistral. No es limitava a explicar les regles del joc simplement de forma informal com fan a d'altres Escape rooms. Sinó que ja et posaven la por al cos des del minut 1 que travessavem la porta. Reconec que els primers 5 minuts del joc vaig passar por i angoixa per una sèrie de circumstàncies que no desvetllaré. 
El joc és de nivell alt. Està carregat de pistes, enigmes, claus i endevinalles que s'han de resoldre en 60 minuts. En aquest sentit és un escape room molt treballat i enginyós. Ara bé, el joc s'allunya del terror de l'inici i de la pel·lícula en quant als obstacles que trobes per ser una sala més semblant a la majoria.
Vaig sortir molt satisfeta i amb ganes de probar els altres dos jocs que proposen: Catalepsia i Ouija. 

• Puntuació personal: 8
• El millor: L'ambientació i el show de la game master.
• El pitjor: El joc és un escape room normal que s'allunya de la pel·lícula. 

Fitxa tècnica:

• C/Industria 268. Barcelona.
• entre 72 i 108 euros/grup.
• 2-6 jugadors.
• 60 minuts.
• joc en castellà.
• nivell mitjà/alt.
• reserva i pagament anticipat online.
• 3 escape rooms en total. 

A l'altra banda de Barcelona de fa 5 dies, al barri de Sants, ens vam trobar els 5 membres del meu equip per jugar a Saw experience de Questory. Les crítiques en parlem molt bé. A l'entrar hi havia una gran sala d'espera i uns passadissos que portaven als diferents Escapes que ofereixen. El Game master ens va asseure a uns taburets i ens va explicar les normes del joc, que eren lleugerament diferents a la majoria. No el consideren un escape room, sinó una experiència. Ens va advertir que aquí no donaven pistes durant el joc, ni tindriem marcador de temps, i que no hi hauria objectes per buscar a la sala, sinó únicament enigmes numèrics per resoldre. Aquests detalls li otorguen aquest nivell alt de dificultat. 

Ens va tapar els ulls amb un antifaç i ens va conduir un a un dins la sala de joc. Prèviament va preguntar si algú tenia claustrofòbia (jo sí!) o problemes de genolls. Aquestes preguntes no eren casuals ja que a cadascú de nosaltres ens van "lligar" d'una forma diferent i alguns podien passar-ho malament. Considero aquest el punt fort d'aquest Escape. Han aconseguit apropar-se molt a la trama de les pel·lícules ambientant la sala amb unes maquinàries molt semblants i molt impactants. Realment semblava que fos Saw en persona qui ens hagués segrestat i lligat. També és cert que aquest mateix fet té una part negativa i és que no tots els jugadors poden participar per igual i el resultat és que al final uns surten més decebuts que els altres, en funció d'on han estat encadenats. 
Els enigmes són molt difícils. Requereixen participants amb molta experiència i capacitat per resoldre codis numèrics. 60 minuts després vam sortir d'allà amb ajuda, llàstimosament. Però amb molt de "subidón" i adrenalina a tope. 
Si li he de trobar algun defecte seria la falta de teatre del game master a la introducció del joc. Considero que perdia emoció que la intro no formés part del show, com fan els de Jigsaw. 

• Puntuació personal: 7
• El millor: L'ambientació i decoració.
• El pitjor: l'explicació del Game master, la desigualtat dels jugadors durant el joc i la mala qualitat de la foto final. 

Fitxa tecnica: 

• c/Galileu 158. Barcelona.
• 2-5 jugadors.
• 60 minuts.
• Joc en castellà.
• Nivel mitjà/alt.
• Reserva online i pagament el dia del joc.
• 3 escapes en total.

FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN 2014

Aquest cap de setmana, 25 i 26 d'octubre arriba com cada any un dels esdeveniments més populars de Barcelona: el Festival 48h Open House. Més de 150 edificis emblemàtics de la ciutat obren les seves portes gratuïtament entre les 10h i les 20h de dissabte i diumenge. És una bona ocasió per veure les entranyes d'aquells edificis que coneixem de tota la vida, però només per la seva façana, com poden ser l'Arc de triomf, les torres venecianes o un refugi antiaeri a la Plaça del diamant. Hi ha edificis als 10 districtes de la ciutat.
Les cues? és l'únic inconvenient però pels qui realment vulguin evitar-les hi ha un passaport que costa 50 euros els dos dies o 35 un dia i permet entrada preferent sense cues a tots els edificis. La resta només cal que porteu un bon llibre i molta paciència. La recompensa valdrà la pena. 
Per conèixer tots els detalls de l'activitat i els edificis a visitar entreu a la web:

http://www.48hopenhousebarcelona.org/index.php/inici

LA CASA DELS SOMNIS DE BARBIE

Recordeu els temps en què la barbie era el vostre referent i el rosa el vostre color preferit? doncs si encara sentiu nostàlgia d'aquells temps i d'aquella nina i a més a més esteu fent una volteta per Alemania no podeu deixar de visitar la Casa de Barbie a tamany real. 
Berlín ha inagurat aquest mes de maig una inmensa casa/museu de la nina més popular de tots els temps. La mansió medeix 2500 metres quadrats.
La visita "Barbie Dreamhouse expirience" ofereix un recorregut per les diferents estances de Barbie amb tots els detalls decoratius. Sembla ser que crida l'atenció l'enorme vestidor amb infinitat de cinturons, vestits, sabates etc. Com bé indica el nom de l'exposició, no és només una visita, sinó que també es fan activitats virtuals vàries com fer pastissos, probar-se roba de la nina, tocar el seu piano rosa...
La casa a Berlín va estar oberta fins l'agost i després ha començat un tour per tot Alemania. 
Aquí us deixo algunes imatges de la casa perquè us feu una idea.

CUPCAKES AMB GUST DE BARCELONA

Els cupcakes i els dolços exportats de l’estranger (muffins, per exemple) estan cada dia més de moda a Barcelona. El cupcake és una deliciosa magdalena decorada de mil formes i colors que atrau visualment i a primera vista i es gaudeix amb tots els sentits.

Si voleu gaudir d’uns magnífics cupcakes i en un lloc còmode i acollidor us recomano Cup &Cake (carrer Enric Granados 145). Els seus productes estan fets amb ingredients naturals i sense additius, cuidant així la qualitat, però sense descuidar l’estètica I el bon sabor. Aquest va ser el primer establiment que van obrir i donat l’èxit creixent d’aquest mercat ja n’han obert tres mes: Brunch & Cake (Enric Granados 19), Cup & cake (tallers 79) i la més recent que encara ni està oberta és Travel & cake.

Tots els locals tenen els mateixos bons productes i la mateixa estètica acollidora. Força llum, colors blancs, mobles rústics i molt de color al taulell on s’exposen els cupcakes. N’hi ha de tots els gustos possibles. Jo vaig provar el de xocolata kinder I el recomano.

A gaudir del dolç!

Cupcake de xocolata kinder

UN MÓN DE FANTASIA ENTRE PASTISSOS

La cafeteria/restaurant Pudding no és un local convencional. És un món de fantasia on es fan activitats encarades a nens i adolescents, guarderia, festes d'aniversari i tots els àpets. L'encant de Pudding és la decoració que recorda a Mary Poppins i Alícia al país de les meravelles. Hi ha un racó especialment dedicat als nens a la part inferior del local, amb algunes tauletes per seure a beure i menjar i una taula llarga plena de jocs. A les parets estanteries amb llibres antics apilats de forma que dóna aire de conte.
Uns enormes bolets, làmpades d'aranya, dibuixos a les parets, sostre de circ.....tot això vesteix aquest món de fantasia que nens i grans gaudeixen.
La meva experiència allà, per això, no va ser tan fantàstica com hauria esperat d'acord amb les il·lusions i espectatives que crea la web. Fan bandera d'oferir productes sense gluten i sense llet pels celíacs. Per aquest motiu vaig voler acostar-me a berenar amb les meves cosines. Vaig fer la reserva per assegurar lloc ja que sol estar plè i perquè em fessin berenar especial per elles. I en arribar-hi la reserva no constava així que ens vam quedar sense berenar. El món de somnis es va ensorrar per les meves petites i ens vam haver de conformar amb uns sucs per beure. Les discuples i compensasions han arribat però massa tard. Suposo que no sempre passen aquests successos i solen donar bon servei, però quan tens nens celíacs que no poden anar a qualsevol lloc a berenar perquè estan força exclosos del món de l'oci, un error així es multiplica per 10. 
El local i els pastissos recomenables, el servei deixa molt que desitjar.

VISITA NOCTURNA AL MUSEU DE CERA

Qui no sent un calfred recorrent-li el cos quan entra a un museu de cera? El de Barcelona té aquest aire misteriós que dóna l'edifici on està ubicat, les figures estàtiques i realistes que et miren fixament, la música de fons. 
Us podrieu imaginar doncs què seria recorrer les sales de nit? confondre's entre les figures de cera i les seves ombres? Ara podeu!
D'un temps cap aquí el Museu de Cera tanca les portes els dissabtes a les 20h, un cop s'acaba l'horari diürn, a grups reduïts de 40 persones per donar-los una expriència única i aterradora. El recorregut dura una hora i és un espectacle que barreja el terror i l'humor d'una forma magistral. Tres actors: el cuidador del museu, la guia ingorant i un tercer que no puc desvetllar. Entre els tres aconsegueixen que els visitants ens sentim com Ben Stiller a la pel·lícula Noche en el museo en què tots els personatges cobren vida de nit. Mentre caminem pel museu a les fosques i amb la llum d'un farol anem sentint veus que parlen a les sales del costat (com si dels ninots de cera es tractés), objectes que cauen i històries que posen els pèls de punta. No fa tanta por com el passatge del terror del Tibidabo però s'hi vol acostar. 
Una experiència molt recomenable pels que us interessi tot allò misteriós. El preu habitual d'aquesta visita són 19 euros, però hi ha ofertes per Atrapalo per 12 per persona. 

* Dissabtes a les 20h (a partir de juny a les 21h)

PARAPARK, UNA EXPERIÈNCIA DIFERENT

El diumenge passat vaig viure una experiència sublim, fascinant i delirant. 60 minuts carregats d'adrenalina en què només comptava l'enginy i la unió de grup. Parlem d'un joc d'adults anomenat Parapark. Una idea provinent d'Hungria que han importat a Barcelona i que ha arrassat fins el punt d'haver de reservar dia i hora amb un mes d'antelació. 
Parapark no s'anuncia pràctimanent gens. La seguretat en la seva vàlua és tal que confien plenament en el boca orella com a mitjà de donar-se a conèixer. La seva austeritat i discreció és absoluta. És impossible trobar-lo per casualitat. No compta amb enormes retols a la porta, ans el contrari. El local es troba en un carreró més mort que viu de Sants. La porta és vella i quasi sospitosa. Una persiana mig caiguda i rovellada. I un minúscul cartellet de paper amb el nom i el logo. Els que esperàvem comentàvem que semblava una tapadora d'alguna màfia que segresta gent. Però realment aquests detalls juguen a favor seu perquè acompanyen l'alo de misteri i intriga que porta en sí mateix.

Quan és la nostra hora ens obre una noia encantadora que ens explica breument les normes i instruccions del joc: Parapark consisteix a entrar a una sala amb una sèrie d'habitacions plenes d'objectes que amaguen enigmes que s'han de desxifrar per poder sortir d'allà en 60 minuts. Durant aquest temps les persones del grup (entre 2 i 5) han d'unir esforços per trobar la manera d'obrir maletes amb candaus, caixes fortes, portes, resoldre puzzles numèrics etc. De tan en tan una pantalla que hi ha a les sales va donant pistes. La noia acaba l'explicació, ens ensenya el vestíbul on ens tancarà i on comença el joc. I marxa amb la frase: comença el joc, bona sort. Frase que recorda a la pel·lícula Saw, a l'igual que els el joc en sí (amb la petita diferència que aquí ningú és torturat ni mor, no us espanteu). 

A partir d'aquest moment ja no puc desvetllar res més. Hi heu d'anar i experimentar-ho vosaltres mateixos. No us deixarà indiferent! Si en els 60 minuts no podeu arribar a obrir la porta de sortida (molt normal perquè és difícil) la noia us obrirà i us dedicarà una bona estona a explicar el què us ha faltat per resoldre i tot allò que volgueu saber sobre Parapark. Una gran notícia és que en breu tindrem un segon nivell de Parapark. 
Us aconsello venir en grups de 5. No sobren els caps pensants i com més sigueu més possibilitats de guanyar. I sobretot, no pretengueu el trionf personal i la competició entre companys de joc. Aquí el que compta i la filosofia de Parapark és el treball en grup 100%. La unió d'esforços dividint les tasques en funció de les habilitats de cadascú i la generositat alhora de trobar quelcom us portarà l'èxit. I no oblideu que les trampes no són possibles. Teniu un ull observant els 60 minuts. 

Esteu preparats? comença el joc.

*Preu: 41 euros la partida, no per persona. 

UNA RUTA PER LA GRÀCIA PARANORMAL

Els fenòmens paranormals, les cases encantades, l’espiritisme i tot allò que està envoltat de misteri i de tot l' inexplicable racionalment atreu un gran nombre de persones. Personalment m’hi sento molt atreta, sense saber exactament perquè, des de ben petita. Per això sempre que puc m’escapo al cine a veure pel·lícules de terror o bé busco, llegeixo i xafardejo sobre tot el relacionat. I així vaig trobar el Cercle Català d’Història. Una Associació que es dedica a la recerca i difusió de tot el què tingui a veure amb història de Catalunya. Mirant la web vaig descobrir una ruta guiada pels carrers de Gràcia. Però no una ruta històrica qualsevol, sinó sobre fenòmens paranormals succeïts al barri. I tot plegat a mans d’una parapsicòloga molt interessant, Isabel Roig.

Ahir al matí em dirigia al punt de trobada abrigada de cap a peus (literalment) i completament pelada de fred però immensament entusiasmada per les descobertes que faria. M’acompanyava una bona amiga que també tenia una enorme curiositat. No érem les úniques. Un grupet d’unes 15 persones més esperaven sorprendre's i buscar respostes a tants dubtes. La ruta començava a Passeig de Gràcia amb Rosselló i acabava al carrer Laforja. El preu era d’allò més correcte, 10 euros, si valorem la durada de la ruta (3 hores) i la cultura i la vàlua de la guia. Ens va mostrar 5 llocs diferents, cadascun amb diferents successos paranormals. Una Església amb aparicions d’un esperit (no hem vist l’esperit); Una casa on hi va haver poltergeist (objectes que volen i es mouen sols com a la famosa pel·lícula); Una altra casa on el seu amo va demanar ajuda al diable i a canvi de concedir-li li va esculpir gàrgoles a la façana com hem pogut veure; Una plaça on es feia espiritisme, i un lloc on hi va haver un cementiri i en edificar al damunt hi ha hagut molts casos de fantasmes a les vivendes.

Anys 30. La casa de Francesc Giner  on va haver fenòmens
 poltergeist.

La casa de Francesc Giner avui en dia

Tot plegat ens va engrescar. Vam fer milers de preguntes. Ens va explicar conceptes propis de la parapsicologia que desconeixíem, i ens va obrir una mica més la ment. Aquests estudis encara estan mal considerats al nostre país. Però en canvi a molts altres països del món la parapsicologia és una carrera universitària.

Ens vam acomiadat amb la promesa de tornar-nos a veure en una excursió que es prepara per la primavera-estiu en què anirem a zones rurals una tarda/nit per experimentar molt més a prop fenòmens paranormals a llocs on hi ha sorolls i aparicions.

Si esteu interessants en la ruta per Gràcia o en altres excursions històriques que proposa  el Cercle Català d’Història entreu al seu web i consulteu.

Aprofito per esmentar altres webs que també proposen curioses sortides per Barcelona. Algunes molt més cares com una visita als terrats de la ciutat per 150 euros o una ruta fantasmagòrica pel Gòtic de nit per 14( www.iconoserveis.com).

•          http://es.barcelona.com/tours
•           www.iconoserveis.com
•           www.biodiversitat.org
•           www.cbsa.es/rutesculturals.asp
•           www.itbcn.estudi.sp.es
•           www.bicicletabarcelona.com
•           www.barcelonaturisme.com
•           www.itineraplus.com
•           www.barcelonatoytravel.com
•           www.barcelonaphtographer.com

PUBLICITAT A CATALUNYA 1857-1957

El Palau Robert ofereix fins el  gener una exposició anomenada La publicitat a Catalunya entre 1857 i 1957, Roldós i pioners, organitzada per la Generaliat de Catalunya i la Facultat de Comunicació Blanquerna.  Ens mostra l’origen i el desenvolupament de la publicitat moderna al nostre país tot destacant el publicista Rafael Roldós com a pioner de l’època . Ell va convertir el què fins llavors era una activitat de poca importància i rudimentària en una professió tècnica de nivell. Alhora va aconseguir que Barcelona es convertís en una ciutat de primera fila en publicitat tot creant les primeres agències. 

És interessant el recorregut històric que es fa a través d’anuncis tan coneguts com el d’Anís del Mono, de Freixenet o Codorniu  i poder comprovar la creativitat amb què estaven dibuixats, la gran expressivitat que tenien per cridar l’atenció i com van anar evolucionant. També veiem portades de diaris com La Vanguardia i Las noticias. L’exposició és breu, sorprèn l’escassetat del material tenint en compte que parlem de 100 anys. Tanmateix és molt amena i recomanable.

UN MÓN DE XOCOLATA AL BORN

Barcelona està farcida de llocs per visitar i per divertir-se. Una bona opció quan tenim temps lliure és agafar la llista de museus que hi ha, que en són uns quants, i anar-los visitant.  N’hi ha alguns que es presta portar-hi els nens perquè a part d’aprendre s’ho passen d’allò més bé. Un exemple seria el Museu de la Xocolata.  L’edifici  va obrir les portes el 2000 i és propietat del gremi de pastissers de Barcelona. Anteriorment era l’antic convent de sant Agustí vell.

Només travessar la porta ens trobem una botiga plena de xocolata en totes les seves possibles formes (tableta, ninots, líquid) i gustos (blanca, amb llet i negra). L’olor fa salivar i la vista s’enganxa de seguida a la magnífica font de xocolata que hi ha darrere el taulell. Un cop a la sala seguim la ruta de com es fabrica la xocolata i la seva història, sense oblidar el mostrari de màquines de fabricació, motlles antics i tot l’instrumental usat all llarg dels segles.

Ara bé, no ens enganyem, el que atrapa més al personal, i especialment els nens que se

solen saltar la resta, és l’exposició de figures de xocolata de diferents personatges o escenes a una mida considerable. Podem trobar Tintin, Astèrix, Luky luke, monuments com la Sagrada família o l’Arc de Triomf.

Al final de la visita la sortida és, com no, passant per la botiga per acabar d’atrapar els visitants que sortim tan impregnats de xocolata, a la vista i al nas, que anem com autòmats a comprar. Tanmateix els desorbitats preus ens acaben de despertar d’aquest estat hipnòtic i tornem a la realitat. Ens hem de conformar amb la petita tauleta de xocolata que ens regalen en comprar l’entrada.

El preu de d'aquesta no és en absolut excessiu (4’30) i menys amb l’àmplia oferta de descomptes que hi ha. A més a més hi ha un gran nombre d’activitats pels nens que s’han de reservar prèviament i pagar a part. Són tallers on aprenen a fer coses amb la xocolata.

Una visita que pot durar entre una hora i dues molt recomanable per tothom. En sortir sempre es pot seure a la petita cafeteria de la botiga i fer una xocolata calenta amb xurros i acabar de passar el matí o la tarda. 

Si voleu saber més coses del museu visiteu la web:

http://www.pastisseria.com/es/PortadaMuseu

RUTES GUIADES DE LA RIERA



Masia Can Ribot (Fonda Riera a la ficció)

 La mostra del creixent èxit de la serie catalana de tardes La Riera es demostra amb la iniciativa del Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme d'organitzar unes rutes guiades pels exteriors de la serie. A la telenovel·la, la Riera és una fonda familiar que se situa a la població fictícia de Sant Climent. Aquest poble no és altra cosa que la conjunció de carrers, places i edificis de diversos pobles del Maresme com Arenys de mar, Sant Pol, Mataró i d'altres. Les rutes guiades pretenen mostrar al públic on se situa cada exterior que ells coneixen i muntar les diferents peces que formen Sant Climent. Les rutes es faran tots els dissabtes a partir del dia 19 de març i consistiran en una jornada complerta de visites per Arenys de mar, Mataró, Sant Pol i Teià més una demostració de cuina d'un plat de la fonda, un dinar a l'Escola Universitària d'Hosteleria i Turisme de Sant Pol de mar  i un tast de vins al Centre d'Acollida Turística (CAT) de Teià. Tot això pel fet que la gastronomia també és part essencial d'una serie que transcorre entre fogons d'una fonda. El preu de l'excursió és de 36 euros i inclou les visites, el dinar, la demostració de cuina, el tast de vins i els trasllats en autobús. El punt de sortida anirà variant setmanalment entre Barcelona i Mataró.

L'itinerari és el següent:

• 8'30h. Trobada de grup al punt d'inici.
• Arenys de mar: visita al port i la llotja i el cementiri.
• Sant Pol de mar: Estació de tren, Ermita de Sant Pau i les seves vistes.
• Escola d'hostelers: demostració de cuina en directe “show cooking” on s'elaborarà un plat del llibre La Riera a l'escola universitària d'hoteleria. Allà mateix es dinarà.
• Visita a la Masia Can Ribot, la fonda de la Riera a la serie.
• Mataró: visita dels carrers i racons del casc antic de Mataró.
• I ja per finalitzar el dia s'anirà al Centre d'Acollida Turística de Teià on es farà un tast de vins.
• 19h es començarà la tornada al punt d'origen.



Port d'Arenys de mar

Pot ser una jornada realment interessant pels seguidors de la serie.

Per inscriure-us podeu visitar la web i allà trobareu el telèfon i el correu electrònic, a més de tota la informació pertinent: http://www.maresme.cat/ca/larutadelariera.html

Al facebook s'ha creat un esdeveniment anomenat Rierencs a veure els exteriors de la Riera! per acollir un grup de rierencs que vulguin assistir tots junts a l'excursió el dia 9 d'abril. Apunteu-vos-hi i us ho passareu millor que anant-hi pel vostre compte!

Estació de Sant Pol de Mar.

3a TROBADA RIERENCA



Foto de grup amb el Jordi Cadellans. Cedida per Lluís Garcia.

Diumenge un grup de 30 rierencs ens vam reunir a Arenys de mar per gaudir d'un dinar, d'una passejada pel port i d'un cafè en companyia de l'actor Jordi Cadellans, que actualment protagonitza la serie de tv3 La Riera.

El gran i tan esperat dia va començar a les 12h a la plaça de l'Ajuntament del poble del Maremse, on la majoria de rierencs ens vam trobar després de venir d'arreu de Catalunya amb tren i cotxe. Els nervis i l'emoció estaven a flor de pell des del dia anterior. Alguns ens anem veient, però d'altres ens trobem únicament a les trobades i és quelcom que li dóna més emoció a l'esdeveniment.

Després de petons, abraçades i presentacions a persones nouvingudes, vam decidir anar al port, a veure alguns exteriors de la serie. Pel camí tot eren converses en petits grupets, parades a fer fotografies i l'inici de futures amistats sorgides del no res.

Un refresc en una terrassa a ple sol i davant el port, va servir per obrir boca pel dinar previst a les 14h al restaurant 9 de nou.



Jordi Cadellans

 El dinar vas ser realment bo. El menú constava d'un pica-pica força complert: Amanida, croquetes, bunyols de bacallà, calçots arrebossats, patates gratinades i pa torrat amb tomàquet. Els segons plats a triar entre diversos, i les postres van ser d'allò més dolces i bones. Personalment vaig menjar un gelat de torró. Ara bé, les millors postres van ser la cirereta del pastís que van acabar d'arrodonir el dia: l'arribada (esperada) del Jordi Cadellans. L'actor es va mostrar en tot moment alegre, predisposat a atendre a cadascuna de les persones que érem allà. Es va fer una foto un per un, ens va firmar llibres de la Riera i finalment, mentre feia un cafè, vam poder tenir una tertúlia amena i divertida sobre la serie en què alguns rierencs feien preguntes i ell responia fins on podia. En Jordi és una persona que no es creix davant una situació com la d'ahir, en què tenia 30 persones admirant-lo. És del tot senzill, humil i molt professional. Va destacar per totes aquestes qualitats i per parlar-nos sobre companys seus a la serie que tot just comencen, sobre la seva professionalitat, com serien la Clàudia Costas, el Peter Vives o la Sílvia Forns.

La tarda va acabar amb una foto de grup amb en Jordi al centre tot segellant el gran dia d'emoció que vam viure. Dies així fan oblidar les petites o grans preocupacions de cadascú, fan que les persones s'uneixin, que els més afins creixin en la seva relació, i els no tan afins siguin capaços d'entendre's gràcies a la passió que els uneix.

El dia va acabar amb la il·lusió de la propera trobada, que ja serà la quarta.



Foto de grup al Port d'Arenys de mar cedida per Núria Folguera

Jordi Cadellans arribant al restaurant. Foto cedida per Gemma Soler.

Jordi Cadellans amb Leticia

La taula del dinar. Foto cedida per Georgina Torné.



Comiat de rierencs amb Jordi Cadellans. Foto cedida per Upe Montilla.



TROBADES RIERENQUES

 

Aquest diumenge dia 27 de febrer un grup d'unes 30 persones es reuneixen a Arenys de mar per celebrar la tercera trobada de rierencs i rierenques. Aquestes són persones vingudes de diversos punts dels països catalans (incloses les illes), de diferents edats i estils de vida que parteixen d'un punt en comú: ser seguidors de la serie de tv3 La Riera, dirigida per Esteve Rovira.

La primera trobada rierenca es va fer el juliol del 2010 a Sant Pol de Mar, la segona a Mataró i aquesta tercera a Arenys de mar. El motiu per fer-les sempre al Maresme és que la serie roda gran part dels seus exteriors allà, a pesar que alguns carrers també pertanyen a Sant Feliu de Llobregat. El grup es trobarà per fer un dinar ple de somriures, cares ja conegudes i cares noves i a la tarda passejaran pel poble tot buscant i fotografiant els escenaris de la serie catalana. Aquestes trobades es caracteritzen pel bon ambient que es genera i els vincles d'amistat que s'acaben creant més enllà de la serie.

Els rierencs es van auto-denominar així gràcies al facebook, on cada dia es genera un debat intens i ric d'opinions respecte cada capítol. Gràcies a la difusió que s'han fet per la xarxa social, i a alguna oportunitat de parlar amb els creadors de la serie, els rierencs han arribat a orelles dels actors, guionistes i director fins al punt d'anomenar el fenomen públicament. És possible que a aquesta trobada algun actor es deixi caure per a compartir l'estona amb ells, i si no, segur que serà a alguna trobada propera.

Com que Plaers de vida també hi serà farem una crònica de les sensacions viscudes aquella jornada. Bona trobada rierencs!



Lletres humanes que escriuen LA RIERA, a la primera trobada





Foto de grup de la segona trobada a Mataró.