EL PRINCIPITO SE PONE LA CORBATA

Si no heu sentit parlar de Borja Vilaseca és que no esteu gaire posats en la tendència del desenvolupament espirutual. Qui el conegui sap que és un lider nat, un referent dins la, mala anomenada, autoajuda que no deixa indiferent a qui l'escolti a una conferència o en un vídeo del seu canal de Youtube. Jo el segueixo desde fa mesos però ha estat recentment que he llegit els seus llibres i és precisament d'un dells que vull parlar: El Principito se pone la corbata. Podríem dir que es tracta d'una petita novel·la (tot i que ell diu que no és novel·la, sinó 100% realitat) on ens presenta una sèrie de personatges d'una empresa que tracta els treballadors com a màquines, sense empatia. Tot canvia amb l'arribada d'un nou cap de recursos humans que capgira de dalt a baix el model de negoci convertint-lo en un espai respectuós amb els empleats i on aplica els seus coneixements de desenvolupament personal. 

El llibre no deixa de ser un mitjà més per difondre els seus coneixements com a coach com fa a les xarxes socials, conferències i cursos. Però al fer-ho a través de personatges que es qüestionen coses i que evolucionen el lector se sent identificat i empatitza amb les febleses humanes. Personalment m'he emocionat en alguns moments del llibre molt colpidors. Em genera molta satisfacció veure a persones trencar les seves carcaces interiors, ser capaces de prendre consciència i començar a plantar cara a l'ego. 

Recomano molt llegir-lo obrint la ment i el cor. No tancar-se ni posar-se a la defensiva. És d'aquells llibres que poden canviar persones i vides. 

Per qui vulgui seguir en Borja Vilaseca per Youtube poso l'enllaç al seu canal. 

100 COSES FANTÀSTIQUES PER FER A CATALUNYA

L’avorriment o l’excusa de la falta de diners no tenen cabuda vivint a Catalunya, i sobretot a Barcelona. Per això vull recomanar dues guies de  lectura agradable i fàcil que he trobat força interessants. 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (Cossetània) i Guia fantàstica de Catalunya (Angle Editorial).

100 coses per fer a Barcelona, regal d’una bona amiga que em coneix bé, proposa infinitat d’activitats imprescindibles per fer a la capital catalana. De llibres similars n’hi ha forces però aquest té la particularitat que barreja tan activitats culturals com descobrir les restes arqueològiques al museu d’Història, com altres més aviat culinàries com tastar els panellets de l’Escribà. El què més m’agrada són les propostes curioses i poc habituals en una guia com són perseguir coloms a Plaça Catalunya, trobar el què falta a la botiga Vinçon o quedar amb algú al Zurich. La guia està escrita per una jove de 30 anys, Isabel del Rio. La joventut, la frescor i la picardia es troben a cada ratlla del llibre. Però essencialment està escrit tot sabent què el què proposa són activitats que els que portem anys vivint a la ciutat hem fet alguna vegada i es consideren vitals. És una guia pels amants de viure la vida, que tinguin ganes de gaudir amb cada racó de Barcelona i que tan apreciïn una visita a un museu  com d’un canvi de cromos al mercat de Sant Antoni.

Guia fantàstica de Catalunya és una guia per ser llegida però difícilment portada a la pràctica. De fet Josep Guijarro el què pretenia és fer un recull de llocs que ha investigat que amaguen relats paranormals i misteriosos. Ens explica detalladament la història i documentació real que hi ha de cada localització, i també les llegendes i misteris. La idea no és que el lector hi vulgui anar de visita, sinó que conegui la llarga llista de misteris que tenim a Catalunya. Malgrat parlar de temes que poden semblar poc seriosos ell li sap donar el rigor necessari.

Sabíeu que el Liceu arrossega una maledicció des d’abans de construir-se? O que hi ha un hospital abandonat que té fantasmes? I de fet s’usa com a espai per rodatges? Endinseu-vos en el llibre per descobrir-les. Això sí, recomano no fer-ho en un dia de tempestes com avui. Podrieu deixar-lo a mig llegir.

FLORES EN EL ÁTICO

Flores en el ático és un film de Jeffrey Bloom que em va impactar el dia que el vaig veure per la foscor de la trama, la malícia enfront la innocència dels personatges, per l’encertada música que confereix un aire tenebrós i angoixant a les imatges. Poc després vaig saber que estava basada en una excel·lent novel·la de 1979 del mateix nom escrita per una dona camuflada en pseudònim masculí: V.C Andrews. El llibre només era el primer d’una saga de 5 novel·les (Pétalos al viento, si hubiera espinas, semillas del ayer y jardín sombrío) que continuaven la història de la primera magistralment.

Tan la primera novel·la com la pel·lícula relaten com una família composada per un matrimoni i quatre fills s’arruïnen quan mor el pare. Això els obliga a anar a viure a casa dels rics pares de Corinne, la mare dels nens, a pesar que feia anys que estaven enfadats. Els nens no són ben rebuts per la seva àvia(interpretada per la gran Louise Fletcher) que els tanca a una habitació que dóna a l’àtic, inexplicablement. A mida que la història avança l’espectador va sabent els motius que impulsen l’àvia a amagar els nens perquè l’avi ni el servei no sàpiguen que existeixen. Els nens es van emblanquin per la falta de sol, cada vegada reben menys visites de la seva mare que es va transformant en una altra persona i només troben consol en l’àtic, que han netejat i decorat al seu gust.

La trama, tan al llibre com a la pel·lícula  posa els pels de punta per la repressió que viuen els nens, els prejudicis i el moralisme de l’àvia. Les novel·les que continuen la història segueixen mantenint aquest moralisme tot posant sobre la taula relacions amoroses entre familiars amb Catherine (germana gran) com a narradora en totes elles.

Tan les novel·les com la pel·lícula molt recomanables.

Flores en el ático. Andrews V.C. De Bolsillo.2003. 480 pags. 8'95 €

El MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Manuel de Pedrolo té una destacada bibliografia, tanmateix, l’èxit li va donar la seva novel·la El mecanoscrit del segon origen, del 1974. Va ser tal la bona rebuda pels lectors que TV3 en va fer una minisèrie de 7 capítols anys després. Properament sortirà una pel·lícula basada en la novel·la dirigida per Bigas Luna.

La novel·la relata magistralment com dos nens( Alba de 14 anys i Dídac de 9), sobreviuen a una devastació mundial produïda pels extraterrestres. Aparentment no hi ha més supervivents que ells dos i això els obliga a créixer de cop, agafar les regnes de la seva vida i fer tot el possible per sobreviure sense electricitat, casa ni família. El món tal com el coneixien ha deixat d’existir i un de nou s’obre camí davant seu.

La novel·la toca temes prou profunds i interessants com el racisme, l’amor, la importància de la diferencia d’edat en una relació de parella, la força de la supervivència etc. I molt destacable el missatge que Pedrolo dóna als joves lectors respecte la importància del coneixement, d’aprendre i llegir per la pròpia vida. Els protagonistes, sobretot la noia, dediquen gran part del seu temps a llegir sobre medicina, farmàcia, mecànica, botànica i molts altres temes per la imperiosa necessitat que tenen de saber valdre’s per si mateixos. Sense coneixements serien incapaços de ser autònoms i sobreviure a qualsevol dificultat. No només volen aprendre sinó que s’adonen que en ser els únics supervivents han de guardar el coneixement del món que s’ha acabat per les posteriors èpoques i es dediquen a crear una bibliotèca pròpia amb els llibres que van salvant.

A pesar que l’obra no va ser escrita per joves, són aquests qui més l’han llegida. De fet és lectura de Batxillerat a moltes escoles. L’Alba i en Dídac podrien ser qualsevol dels adolescents que llegeixen el llibre i això és una de les Claus de l’èxit. És fàcil identificar-s’hi i fer-nos preguntes sobre què faríem en la mateixa situació, sobre si és correcte que s’enamorin sent tan petits i tinguin un fill,etc.

L’obra juga al suggeriment a través de les múltiples metàfores. Els noms dels protagonistes, per exemple, igual que la majoria d’elements de l’obra, són simbòlics: L’Alba es diu així perquè és una metàfora de la nova humanitat, la nova albada. Dídac ve de didàctica perquè ell és qui fa una evolució més gran, qui més ha d’aprendre i madurar i simbolitza el procés de creixement de qualsevol ésser humà.

Pedrolo, Manuel. El mecanoscrit del segon origen. Ed. 62. Barcelona. 256 pag. 9'95 €.

EL MÓN D'ESPINOSA

 El món groc, d’Albert Espinosa, ens mostra les reflexions i l’aprenentatge que ell mateix ha adquirit del què va viure en la seva adolescència a l’hospital. No pretén fer un llibre d’autoajuda, per bé que en molts moments ho sembla, sinó impregnar-nos de tot allò que el càncer li va ensenyar, tot allò que l’ha ajudat a caminar per la vida amb una saviesa superior a qualsevol de nosaltres. Parla d’un món que ell ha creat en què tots els què hi pertanyen són de color groc, perquè donen vida, alegria i són especials, com el sol. Els grocs són persones que apareixen a la nostra vida en un moment donat i amb qui establim  uns lligams superiors a l’amistat o a la parella. Són persones que potser no tornarem a veure, però que sempre seran els nostres grocs. Com els seus companys d’hospital.

El llibre es divideix en capítols per lliçons de vida o consignes que ell anomena descobriments. La lectura és fàcil, còmode i fins i tot divertida pel seguit d’anècdotes que explica. Alhora ens envolta d’emoció i humanitat seguint el mateix estil que la sèrie Polseres Vermelles, doncs està basada en el Món groc.

No hi ha dubte que Albert Espinosa ha trobat la seva marca, el seu producte, la fórmula de l’èxit tot explicant històries de nens, similars a la que ell va viure de petit a l’hospital. Ha fet el salt al cine dos cops amb els guions dels films Planta 4(Antonio Mercero) el 2003 i Herois el 2010 amb Pau Freixa com a director; el mateix amb qui aquest any s’ha estrenat a la televisió amb la sèrie Polseres vermelles. Ha donat vida a 6 nens d’hospital amb diferents malalties que junts formen un grup que usen les polseres vermelles de les operacions com a lligam. La sèrie va acabar després de 13 capítols i amb la promesa d'una segona temporada. L’èxit rotund que ha tingut és el resultar d’un conjunt d’ingredients en la seva justa mesura que combinen perfectament: personatges propers, rics, que tot i la seva desgràcia intenten sobreviure al seu dia a dia amb optimisme. Els nens que viuen a l’hospital no són diferents de la resta i per això es busquen els seus jocs i aventures allà dins.

Molt recomanables tots els missatges de força, lluita i amistat que Espinosa transmet en cadascuna de les seves obres.

Equip d'actors de Polseres Vermelles amb Pau Freixa i Albert Espinosa

EL SECRET DEL MEU TURBANT

Diuen que quan una persona es troba en una situació extrema és capaç de fer qualsevol cosa per sobreviure i treure forces de sota les pedres. La Nadia Ghulam, una afganesa que sobreviu molt malferida a un bombardeig n’és un exemple. La seva vida ens deixa la pell de gallina a la novel·la El secret del meu turbant, escrit a quatre mans per Agnès Rodger i la pròpia protagonista de la història.

La Nadia es troba al límit quan, després que ella i la seva família sobrevisquin a la guerra que posa als Talibans al govern d’Afganistan, s’adona que si ella no posa remei tots ells estan destinats a morir de fam. El seu pare ha quedat trastocat, el germà ha mort i la mare, ella i les germanes són dones i no els està permès treballar amb el nou règim. La força de la noieta de 11 anys és colpidora quan pren la decisió de disfressar-se de noi i sortir al carrer a buscar feina per alimentar la seva família, amb el gran risc de ser enxampada i cruelment castigada. La Nadia les passa de tots colors, pateix la duresa de la feina, el rebuig i el menyspreu de la gent pel seu aspecte causat per les cremades de la bomba; La injustícia; Però també troba consol en persones que l’ajuden, que la valoren, en els estudis , els amics que va fent al llarg dels anys i del seu estrany primer amor, un noi de qui s’enamora mentre es fa passar per xicot. La Nadia és una lluitadora, valenta i intel·ligent que surt tota sola de la seva misèria i acaba arribant a la universitat i viatjant a Europa.

La periodista Agnès Rodger ha estat molt hàbil relatant la biografia de la Nadia i aconseguint posar-se tant en la seva pell que cada lletra de la novel·la ens impregna de sentiments i ens fa empatitzar completament amb la protagonista.

És d’aquelles històries trepidants que enganxen des de la primera línia i que, a pesar de les seves 300 pàgines, l’acabes en un respir. Ara bé, cal dir que el final és massa tallat, deixa el lector amb la sensació que s'ha posat el punt final a la història on no correspon. Potser hauria estat més adient un capítol on es parlés de la Nadia un any després, de com està adaptada a la seva nova vida.

La novel·la ha guanyat el premi Prudenci Bertrana 2010.Seria digne de convertir-se en el guió d’una pel·lícula, segur que algun productor ja li ha posat els ulls damunt a la novel·la.

Nadia Ghulam i Agnès Rodger



BARCELONA NEGRA 2011

Del 31 al 5 de gener arriba a Barcelona la 6a edició de Barcelona negra, la trobada anual europea de novel·la negra que inclou tot un seguit de conferències i taules rodones a diferents llocs de la ciutat. Els convidats parlaran d'espies i de Barcelona com a epicentre del gran joc mundial, també explicaran com es fa un retrat robot d'un sospitós i parlaran de la novel·la negra alemanya, la sueca i dels nous narradors britànics i bascos. 
6 restaurants posaran el seu granet de sorra per l'esdeveniment oferint menús "negres" inspirats en els gustos culinaris de Vázquez Montalbán o els del detectiu Pepe Carvalho. Els restaurants són els següents: Can Ramonet, Can Solé, La Mar Salada, El Somorrostro, Kaiku, Lluçanès (a la web de BCN Negre podeu ampliar informació).
El dijous 3 es fa l'entrega del premi Pepe Carvalho que aquest any se li otorga a l'escriptor català de novel·la negra Andreu Martí a l'Ajuntamernt de Barcelona a les 19h.