FLORES EN EL ÁTICO

Flores en el ático és un film de Jeffrey Bloom que em va impactar el dia que el vaig veure per la foscor de la trama, la malícia enfront la innocència dels personatges, per l’encertada música que confereix un aire tenebrós i angoixant a les imatges. Poc després vaig saber que estava basada en una excel·lent novel·la de 1979 del mateix nom escrita per una dona camuflada en pseudònim masculí: V.C Andrews. El llibre només era el primer d’una saga de 5 novel·les (Pétalos al viento, si hubiera espinas, semillas del ayer y jardín sombrío) que continuaven la història de la primera magistralment.

Tan la primera novel·la com la pel·lícula relaten com una família composada per un matrimoni i quatre fills s’arruïnen quan mor el pare. Això els obliga a anar a viure a casa dels rics pares de Corinne, la mare dels nens, a pesar que feia anys que estaven enfadats. Els nens no són ben rebuts per la seva àvia(interpretada per la gran Louise Fletcher) que els tanca a una habitació que dóna a l’àtic, inexplicablement. A mida que la història avança l’espectador va sabent els motius que impulsen l’àvia a amagar els nens perquè l’avi ni el servei no sàpiguen que existeixen. Els nens es van emblanquin per la falta de sol, cada vegada reben menys visites de la seva mare que es va transformant en una altra persona i només troben consol en l’àtic, que han netejat i decorat al seu gust.

La trama, tan al llibre com a la pel·lícula  posa els pels de punta per la repressió que viuen els nens, els prejudicis i el moralisme de l’àvia. Les novel·les que continuen la història segueixen mantenint aquest moralisme tot posant sobre la taula relacions amoroses entre familiars amb Catherine (germana gran) com a narradora en totes elles.

Tan les novel·les com la pel·lícula molt recomanables.

Flores en el ático. Andrews V.C. De Bolsillo.2003. 480 pags. 8'95 €