7 de febr. 2011

127 HORAS

127 horas, és l'última pel·lícula de Danny Boyle (Slumdog millionaire), on relata la història real d'Aron Ralston, un aventurer solitari que el 2003 va emprendre un viatge a un paratge d'Utah, el Blue John canyon, i va quedar atrapat per accident en una roca. La pel·lícula se centra en els 5 dies que Aron va passar al forat de les roques intentant deslliurar el braç atrapat per escapar, i en com, entre la desesperació i la paranoia pensa i reflexiona sobre la seva vida, fins que aconsegueix sortir d'allà, sense braç però viu.
L'actor que dona vida a Aron Ralston és James Franco, conegut pel seu paper a Spiderman. Cal destacar la seva magnífica interpretació en saber trobar l'equilibri entre el patiment del personatge per les dures circumstàncies i l'humor paranoic que té en alguns moments del film, producte de la falta de menjar i aigua. El moment d'humor d'ell parlant a càmera com si presentés un programa de televisió no té desperdici.
Impactants alguns plans de càmera com la imatge del braç des de l'interior, mentre veiem com el ganivet penetra per la carn i arriba a l'os. Imatge que encara provoca més angoixa en l'espectador. O el pla de l'ampolla d'aigua des de dins del cul de l'ampolla que ens permet veue la boca del personatge mentre beu la última gota d'aigua. Confereix més intensitat a l'escena.
El film no avorreix, combina perfectament “l'acció” amb els moments de deliri i paranoia en què el personatge veu la seva família, parella i, fins i tot el què algun dia serà el seu fill, caminar entre les roques i parlar amb ell. Aron s'adona que tota la seva forma de viure la vida l'ha portat fins aquell precís instant en què es troba. El seu afany per explorar la natura en soledat, sense avisar ningú d'on va; la seva naturalesa de persona solitària que sempre “va a la seva” l'ha fet perdre la parella i la família. L'experiència dura que pateix suposa per ell el punt d'inflexió per canviar.
La pel·lícula aconsegueix connectar amb l'espectador al llarg dels 5 dies fins que arriba el brutal moment de tallar-se el braç. Potser massa llarga aquesta seqüència, però realment torbadora. Algunes persones han arribat a desmaiar-se veient el terrible patiment del noi. El film és una mena de barreja entre l'angoixant Open water i Buried (enterrado). L'espectador surt del cine admirat de la fortalesa i resistència d'aquell noi, que és capaç d'aguantar cinc dies amb un braç atrapat, sense menjar i aigua, que ha d'acabar bevent la seva orina, i que és capaç de tallar-se un braç sense caure desmaiat i caminar fins ésser salvat.
Per tot això, saber el final previament no importa, perquè l'important no és com acaba el protagonista, és el procés per arribar a aquest final.
La pel·lícula compta amb 6 nominacions als Oscars entre els quals estan al millor actor, millor guió adaptat i millor pel·lícula. I té 3 nominacions als globus d'or.



Puntuació: 7'5