21 de febr. 2011

PA NEGRE

Hi ha un tipus de cinema que ens entreté mentre som a la sala i que no costa oblidar quan en sortim. És com si pitgéssim un botó i canviéssim el xip completament. En canvi hi ha pel·lícules que ens frapen per dins, que ens posen en crisi mentre les veiem i ens fan tan mal que ens és impossible córrer la cortina quan marxem a casa. Ens quedem amb el sabor agredolç del malestar que ens han produït i ens fan reflexionar sobre tantes coses transcendentals.
Podria dir que Pa negre és un d'aquests films que no deixen indiferent l'espectador. Agustí Villaronga adapta magistralment al cine la novel·la d'Emili Teixidor i ens parla de com un infant va perdent la innocència a poc a poc mentre va descobrint que el món dels adults, dels seus pares, no és com als contes i que amaguen veritats massa grans i difícils d'assumir per un nen. La pel·lícula ja parteix d'un començament impactant que el nen ha de veure. Aquest succés serà l'inici d'una serie de desastres que portaran la família d'Andreu a la destrucció. La postguerra va ser una època de misèries, no només per la pobresa en què van quedar els perdedors de la guerra civil, sinó de misèries humanes, de persones que van acabar cometen actes terribles empesos per les dures circumstàncies amb què es van trobar. Pa negre reflecteix perfectament aquelles misèries. No jutja però retrata la realitat amb la contundència necessària. La mirada d'Andreu és la mirada innocent i neta pròpia dels nens, que desperta a la realitat i que a mida que va descobrint les misèries de la seva família va creixent, entra en contradiccions i lluites internes, i finalment acaba prenent una decisió decisiva per la seva vida i la dels seus. Andreu aprèn que la vida no és com la veiem de petits.
Destacable la interpretació del nen protagonista Francesc Colomé i de la seva amiga Marina Comas, que van rebre el Goya a actors revelació i en general de tot el repartiment d'actors que van ser premiats.

Puntuació: 8