11 de febr. 2011

GRAN NIT AL CINE URGELL

1800 cinèfils vam gaudir ahir d'una nit memorable al cine Urgell, en motiu del Phenomena expirience. Des de l'estrena de Titànic no recordava haver vist una cua tan immensa per entrar a un cinema. Una hora i mitja abans de començar la projecció (20h) ja tenia unes 200 persones davant meu. Un cop a dins, es respirava ambient dels anys 80, per les pel·lícules que projectaven: Terminator i Scarface i pels anuncis que també eren de l'època. Vam gaudir d'un preciós homenatge a el recent desaparegut John Barry i dels trhillers de properes sessions que tindrem a l'Urgell. L'emoció i la il·lusió era compartida per tots els assistents, generant una màgia inexplicable i molt similar a la del festival de Sitges. La gent que érem allà, estimem el cine, som feliços amb el cine i prioritzem el plaer de seure en una butaca vermella més aviat antiga davant la gran pantalla, que llogar en dvd Terminator o descarregar-la per internet. Ahir aquell cinema solitari i trist els dies habituals, era tot passió compartida; Aplaudiments i crits en moments estelars de les pel·lícules com el famós "volveré" de schwarzenegger a Terminator, el "yo soy Toni Montana" de Scarface o la música del mític Movierecord.
Ahir el cinema Urgell era ple de frikis que no podem viure sense anar a les sales, que som capaços de menjar-nos dues hores de cua per veure al cine unes pel·lícules que tenim a casa en VHS o DVD, que ens sentim nens altre cop veient films de quan érem petits en 35mm. I això en temps de crisi, cinematògraficament parlant, és un gran èxit.
La cua una hora abans de l'hora de projecció de Terminator.



La sala 40 minuts abans de la pel·lícula.


L'allau de gent sortint del cinema a les 1'30h de la matinada un dijous.


DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...