EL DISCURS DEL REI

El discurso del rey de Tom Hooper fa honor als 4 Òscars que ha guanyat recentment amb una interpretació magistral de Colin Firth, com a rei, i del nominat Georfrey Rush en el paper de doctor. La historia succeeix a la convulsa decada dels 30, en què El Duc de York es troba sense esperar-s'ho amb la renuncia al tro del seu germà gran, cosa que l'obliga a ell a assumir el rol de rei precipitadament i convertir-se en Jorge VI. La seva tartamudesa li complica considerablement les tasques pròpies de la seva condició, sobretot alhora de fer discursos. És llavors quan contracta els serveis d’un suposat doctor (Rush) perquè l’ajudi a curar la seva tartamudesa. Tot el film ens delecta amb les converses entre els dos personatges, en la seva evolució, tan a nivell personal com de la seva amistat. Ens aporta dosis d’humor molt interessants com quan el rei escup una paraulota darrere una altra cada vegada que s’encalla mentre llegeix un text. Les sessions i les converses entre ells li fan veure al rei que la tartamudesa no és una falla física, sinó un problema psicològic, una conseqüència d’alguns traumes de la infància que li han quedat incrustats al seu interior per no treure’ls fora. Rush l’ajuda a netejar-se per dins, alhora que li injecta dosis de confiança en sí mateix, l’acompanya en tots els actes públics i es converteix en el seu gran aliat. Tot culmina en un discurs final molt important pel rei en què supera perfectament el repte gràcies a les tècniques apreses i a la confiança que rep del doctor i la seva dona.

És una pel·lícula rica, profunda, que retrata perfectament els dos personatges i que aconsegueix empatitzar amb l’espectador.

Puntuació: 8