26 de febr. 2012

INFIERNO BLANCO

Infierno blanco, dirigida per Joe Carnahan i protagonitzada per Liam Neeson és una pel·lícula que no compleix les expectatives creades. Molts la podríem considerar un homenatge a la gran obra Viven!. De fet, fins i tot, els personatges d’Infierno blanco en parlen. Tanmateix es queda a les portes de ser una bona pel·lícula del subgènere de supervivència. Falla la història, perquè és molt potent en alguns moments i massa fluixa i faltada de tensió en altres. S’allarguen massa les escenes de descans entre escenes d’acció i la trama es va desinflant de tal manera que deixa d’interessar com acabin aquests personatges, si viuen o moren. I fallen enormement els llops, que són l’eix central dels conflictes. Aquesta és una pel·lícula realista que demanava uns enemics realistes. Uns llops normals sumats als perills del fred i la neu serien suficients per donar tensió a la trama. No calien uns llops excessivament grans i ferotges, sortits de la saga Crepúsculo. Són massa falsos i acaben desconnectant l’espectador de la història perquè simplement no és creïble.
Liam Neeson interpreta força bé el seu paper perquè ell és bon actor, però els altres, que són pocs ja des de el començament, són força plans i poc interessants.
I no parlem del final. No sabem si el deixen obert per crear l’interès que no creen durant la pel·lícula o bé per falta d’idees. Però és d’aquells finals tramposos que posen de mal humor, com va passar a la sèrie Lost.
No és una mala pel·lícula però deixa molt que desitjar.


 *Puntuació: 6
  • El millor: Liam Neeson.
  • El pitjor: els llops.

DE QUINZE EN QUINZE I EM TANCO PERQUÈ TOCA

Dia 15 de quarentena.   Avui s'hauria acabat la confinació després de 15 dies dintre la nostra gàbia daurada. Avui podriem tornar a...