Lo imposible, nova superproducció de Bayona amb l’actriu Naomi Watts i
Ewan McGregor , ha creat unes expectatives molt altes amb els constants i
contundents tràilers per televisió. És d’aquelles pel·lícules que agrada a les
masses per la seva espectacularitat, efectes especials, drama i tensió. Totes
aquestes qualitats les té i són innegables. El problema rau, potser, en la
falta absoluta de suspens, doncs saps com acaba des del primer minut. Una
pel·lícula de supervivència no té cap sentit si no hi ha el misteri darrere de
si sobreviuran o no els protagonistes. Si el propi cartell de l’estrena ja mostra el
final!
La història ens narra la lluita per sobreviure
d’una família que arriba a Tailàndia de vacances i es topa de front amb el
Tsunami. El relat se centra, sobretot, en la mare i el fill gran i com busquen
desesperadament la resta de la família. Està basada en el cas real de la família
a qui representen i com van sobreviure a la devastació.
L’excés de melodrama acaba convertint escenes
boniques en cartró pedra, irreals, que no dissimulen que l’únic que busquen és la
llàgrima fàcil, com el moment del retrobament familiar amb la banda sonora
acompanyant (molt bona per cert). Fins i
tot és excessiva alguna seqüència en què es recreen en el patiment de Watts. Un
bon guió es caracteritza per saber trobar els punts d’equilibri, ni quedar-se
curt ni passar-se, tan en drama, comèdia, terror , suspens o la barreja d’aquests.
I aquí és on falla Bayona.
Destacaria la interpretació de Naomi Watts i
del fill gran i la seqüència inicial quan arriba el tsunami. És una seqüència
que sí que sap trobar el punt, amb una progressió perfectament calculada en què
veiem els personatges a la piscina de l’hotel.
- El millor: L'escena de la piscina quan arriba el Tsunami.
- El pitjor: L'evidència que la pel·lícula busca agradar al gran públic amb la llàgrima fàcil.
*Puntuació: 7'5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada